La dismòrfia Snapchat, una problemàtica emergent en els centres educatius

Els selfie o autofoto són un fet habitual en el context adolescent. La seva difusió a les xarxes socials s'ha convertit en una pràctica freqüent. En tractar-se de fotos compartides, aquestes imatges són retocades mitjançant filtres que milloren la mateixa, es tracta d'una mena de “cirurgia estètica” virtual a través d'apps com AirBrush, Selfie Editor, FaceTune, YouCam Perfect, entre moltes altres.

Els adolescents que utilitzen aquestes aplicacions en els seus smartphones aconsegueixen millorar aquelles parts del seu cos que no els agrada: blanquegen les seves dents, retoquen el seu nas, donen volum als seus llavis, etc. Imatges retocades que posteriorment pengen a les xarxes socials per donar-se a conèixer en els seus perfils.

Aquest fet, en molts adolescents, suposa un punt de partida per cursar un trastorn dismòrfic corporal (TDC) o dismorfofòbia. Es tracta d'un trastorn somatomorf basat en la no acceptació del propi aspecte físic. En els casos més aguts l’esmentat trastorn indueix a un deteriorament del benestar psíquic i a una comorbilitat amb el trastorn depressiu major, fòbia social i, fins i tot, d'ideació suïcida.

L'aplicació dels esmentats filtres centra l'atenció en la recerca de totes aquelles parts del seu cos que no són de grat per als adolescents i que un cop retocades, per l'apps, fa que es vegin més atractius, intensificada així la preocupació per la seva imatge corporal.

Aquesta afectació psicològica d'autoestima provocada pels selfies i l'ús de filtres per modificar les autofotos, se la denomina dismòrfia snapchat. Es tracta d'una alteració psicològica que indirectament afecta el rendiment acadèmic i que, en ocasions, són causa d'absentisme escolar, ja que alguns alumnes no volen anar al centre educatiu per evitar que els seus companys puguin veure i criticar la seva imatge corporal.

La dismòrfia snapchat està provocant que els adolescents demanin de forma obsessiva als seus pares que els paguin tractaments de cirurgia estètica per assemblar-se a les versions retocades de si mateixos. És evident que la cirurgia estètica no és la solució sinó la intervenció psicològica, per tal que els permeti recuperar el contacte amb la realitat i la seva acceptació.

Per això, amb aquest fenomen, als centres educatius se’ls planteja un nou repte de caràcter preventiu. L'acció tutorial és un dels principals recursos per realitzar una tasca preventiva de la dismòrfia snapchat. La relativització del físic com a únic element d'imatge personal versus la valoració d'altres elements més consistents en la nostra vida, com les habilitats socials, les competències acadèmiques i no acadèmiques, l'empatia, l'amistat, la solidesa moral, entre altres molts factors personals, pot ser una línia de treball D'altra banda, que els alumnes sàpiguen distingir i acceptar la realitat de la fantasia generada pels filtres dels smartphones, és un altre aspecte educatiu a considerar.

Dintre d’aquesta línia educativa cal treballar també la ciberseguritat, amb la presa de consciència del risc que comporta vulnerar la pròpia privacitat i imatge utilitzant les xarxes per pujar fotos personals, en ocasions fins i tot íntimes, com en les pràctiques del sexting, modalitat cada cop més estesa entre adolescents. Les imatges penjades a les xarxes, poden ser visualitzades per qualsevol persona sense conèixer les seves intencions ni l'ús que aquesta persona li pot donar a les imatges publicades.

Educar en el correcte ús dels smartphones, és una tasca conjunta de pares i centres educatius. Les noves tecnologies i els seus correctes usos ja constitueixen una competència educativa actual a considerar i treballar en els centres.