La comunicació en les organitzacions educatives. Comunicació i lideratge (I)

Una escola és una organització. És a dir, un conjunt de persones que treballen ordenadament per aconseguir uns objectius comuns. En aquest sentit (en d’altres, ja sabem que sí), una escola no es diferencia en res d’una empresa d’injecció de plàstic. Totes dues saben (haurien de saber), per exemple, que per funcionar bé necessiten cuidar molt la comunicació, interna i externa.

Una bona comunicació entre els treballadors (tan se val si són professors, operaris de màquina o administratius comercials) garanteix eficàcia en la feina i bon clima de treball. Una bona comunicació amb l’entorn, també. Val la pena, doncs, invertir temps en la comunicació. És, segurament, un dels esforços més intel·ligents de qualsevol organització. De l’escola, també.
Les comunicacions clau

Hi ha comunicacions que no poden fallar si volem que l’organització funcioni bé. Diguem-ne, si voleu, comunicacions clau. En una agència de viatges, per exemple, no pot fallar la comunicació que va des de la direcció fins als professionals que estan al taulell d’informació. Si aquests professionals no reben, puntualment, la informació completa sobre la darrera oferta per anar al Carib, no podran oferir-la als possibles clients que hi estiguin interessats i, probablement, perdran aquests clients (a banda d’endur-se un parell de queixes i unes quantes arrufades de nas).
Assegurar les comunicacions clau és el més important. L’escola (i qualsevol altra organització) ha d’identificar-les primer, i fer els possibles perquè funcionin bé, després.
Tornem a l’educació: algunes comunicacions clau són, probablement, comunes a totes les escoles i, d’altres, són pròpies de cada centre educatiu, segons la seva manera de treballar i els seus objectius. Posem algun exemple ràpid de les primeres, un d’aquells que tots coneixem: la comunicació entre el tutor i l’equip de professorat d’un alumne. Si aquesta comunicació no és bona (no és puntual, no és prou rica, no és del tot contrastada...), segurament hi haurà problemes: el tutor no tindrà tota la informació sobre l’alumne i no farà una tutoria ben feta i, a més, la informació que doni als pares serà també incompleta i, potser, errònia... Així, doncs, el flux d’informació entre tutor i equip de professorat ha de funcionar bé, en un sentit (de tutor a professorat) i en l’altre (de professorat a tutor). Fàcil de dir i d’entendre; no sempre fàcil de posar en pràctica.
Podem posar altres exemples que, de ben segur, tots acceptarem com a comunicacions clau en una escola:

• Instruccions de gestió acadèmica: per exemple, les instruccions de l’equip directiu al professorat sobre avaluació d’alumnes.
• Traspàs d’informació dels caps de departament didàctic al professorat del seu departament, fruit de les reunions que tenen amb els altres caps o amb l’equip directiu.
• Instruccions al P.A.S. sobre el procés de matriculació d’alumnes.
• Informació a l’equip directiu sobre inversions que s’han fet al centre.
• ...

Totes aquestes comunicacions quotidianes, i moltíssimes altres, fan funcionar bé l’escola si es fan bé, i són bressol de problemes si es fan malament.
Aixequem el cap, però. No ens fixem només en el dia a dia de l’escola. Permeteu-me, ara que parlem de comunicacions clau, proposar-ne d’altres, vàlides per a tots els centres educatius, sovint poc treballades i enormement importants (sobretot, amb l’arribada de la LEC):

• Explicació clara a tota la comunitat educativa (al professorat i a les famílies fonamentalment), del projecte educatiu del centre: D’això en depèn que els uns i els altres se’l facin seu, puguin fer-hi aportacions, en participin i el despleguin amb il·lusió, en la part que els toca. Sens dubte, en un context de progressiva autonomia de centre, comunicar correctament el PEC serà fonamental.
• Recepció ordenada de les aportacions que fan les famílies (mitjançant les tutories, les AMPA, les reunions informals o el Consell Escolar): Si l’escola les escolta atentament, en fa una selecció de les més útils, les aplica i en dóna resposta a les famílies, millorarà el seu funcionament, el clima escolar i la relació amb els pares i les mares.
• Intercanvi de bones pràctiques, projectes i recursos amb altres centres educatius: No aïllar el centre és fonamental. Crear una xarxa eficaç de comunicació i treball, que permeti aprofitar el coneixement d’uns centres i dels altres, és una estratègia intel·ligent.

Aquests darrers exemples (que em sembla important comentar perquè les escoles, globalment, no els treballen prou) són comunicacions externes (amb les famílies, amb altres escoles...). El que és important, però, és que són comunicacions clau, que l’escola ha de cuidar, gairebé mimar, assegurant-ne l’èxit.

Com poden assegurar-ne l’èxit? Tenint ben clar quan es fan, qui les fa i com es fan. No improvisant-les, sinó definint bé els processos de comunicació del centre.

En el segon lliurament de l’article parlarem sobre com fer-ho i descobrirem la relació entre una bona comunicació i un bon lideratge.