Junior Lab del BCBL: un laboratori permanent de neurociència al “Colegio Carmelitas Sagrado Corazón” de Vitòria-Gasteiz (i II)
Al juny del 2013, al “Colegio Carmelitas Sagrado Corazón”, es presentaren les conclusions de tres estudis realitzats en el Junior-lab del BCBL. El primer d’aquests estudis fou comentat en un article anterior, els altres dos són exposats a continuació.
2) DISCALCÚLIA
L’objectiu d’aquest estudi és conèixer la forma en què els infants bilingües processen els nombres i com és la resposta cerebral a aquesta tasca cognitiva. Interessa aprofundir en les interaccions entre les matemàtiques i el llenguatge. En estudis anteriors s’havia demostrat que persones bilingües recorrien a la llengua en la qual havien après les matemàtiques quan havien de realitzar càlculs senzills.
Sembla que les persones estructuren millor la seva memòria en la llengua en què aprengueren les matemàtiques. Es tracta d’un petjada memorística que roman tota la vida, fins i tot en persones que utilitzen més l’altra llengua en la vida quotidiana.
Els resultats han suggerit que la variable de l’idioma influeix a l’hora d’abordar els aprenentatges de les matemàtiques en nens escolaritzats en un idioma diferent al de la llengua en què han après les operacions bàsiques. Això té un especial impacte en els infants que presenten discalcúlia.
A manera d’exemple: mentre en castellà s’utilitza el sistema decimal de numeració, en euskera, com en francès, el sistema és vigesimal. Així, el nombre 56 en castellà s’articula com a “cinquanta-sis” i en euskera o francès com a “quaranta-setze”. En els estudis s’ha detectat una sincronització del cervell per al sistema vigesimal que només es dóna en el cervell dels adults que aprengueren matemàtiques en euskera, però no en aquells que les aprengueren en castellà malgrat ser bilingües fluids en euskera posteriorment.
3) BILITERACY
Aquest estudi va començar al gener del 2013 i continuarà desenvolupant-se al llarg dels propers cinc anys en diverses escoles del País Basc espanyol i francès. En ell participaran uns 2.000 nens i nenes d’edats compreses entre els 5 i els 10 anys. L’alumnat realitza diferents proves curtes de lectura i de llenguatge en llengua basca (presentades en paper o en ordinador), com la lectura de paraules, jugar amb els sons del llenguatge, o recordar lletres presentades en una pantalla d’ordinador.
L’objectiu d’aquest estudi és conèixer millor com afecten els factors neurocognitius i les característiques específiques de cada idioma en l’aprenentatge del llenguatge, a més d’obtenir més informació sobre com canvien els circuits neurocognitius del cervell i com es sincronitzen els mecanismes cerebrals quan s’aprèn a llegir. Per un altre costat, la investigació podrà ser d’utilitat per saber quines són les limitacions i la plasticitat del llenguatge dels infants que aprenen a llegir.
La investigació es centra en la comprensió de com l’aprenentatge de la lectura en euskera, a més del que es fa en un altre idioma, afecta a les habilitats necessàries per a poder llegir amb fluïdesa l’euskera. S’han escollit com a participants dos grups d’infants bilingües que estan aprenent a llegir en euskera en ikaestolas situades en les regions espanyoles o franceses del País Basc. S’espera poder demostrar que els infants bilingües basco-francesos i basco-espanyols presenten diferències entre ells en competències i processos cerebrals implicats en l’aprenentatge de la lectura de l’euskera.
La investigació ajudarà a una major comprensió sobre com la lectura s’adquireix en un context bilingüe i oferirà eines de diagnòstic per als trastorns del llenguatge en el bilingüisme. L’impacte a llarg termini dels resultats d’aquest estudi beneficiarà als infants bilingües (euskera-castellà i euskera-francès), al conèixer millor com funciona el cervell quan aprèn a llegir en dues llengües diferents i quins són els avantatges de ser un infant bilingüe.
A més, esperem que a començaments d’aquest curs 2013-2014, es puguin presentar les conclusions de la recerca que valora l’eficàcia i l’eficiència de dos mètodes que s’utilitzen a l’escola per a l’aprenentatge de la lectoescriptura (fonètic i global). Creiem que seran conclusions que no deixaran a ningú indiferent i que canviaran, en molts casos, la forma d’ensenyar aquest procés tan important per a la vida de les persones.
El nostre desig és que tots els avenços que es produeixin en neuroeducació puguin ser coneguts per tota la comunitat educativa en particular i per tota la societat en general. I conèixer-se de la forma més ràpida possible.
