Jordi Sànchez i l’educació
Jordi Sànchez ha estat condemnat a nou anys de presó pel delicte de sedició. El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que és escarment i venjança però també senyal d’impotència. Sànchez, igual que Jordi Cuixart i els líders polítics condemnats, s’enfronta a aquests anys després de complir-ne dos en presó provisional. Si tot plegat no causés una pena immensa es podria catalogar de comèdia grotesca. Que a Jordi Sánchez, activista de la no-violència, de la defensa dels drets civils i socials, amb una trajectòria indiscutible, se’l condemni per promoure i liderar un aixecament “tumultuari” per evitar el compliment de decisions judicials, quan tots els que vam ser el 20 de setembre de 2017 a Rambla de Catalunya podem testificar que això és completament fals (quin aixecament?, quina força física?, què es va evitar al cap i a la fi?). Aquesta infàmia explica, en bona part, la resposta que la societat catalana està oferint davant aquesta sentència i la pèrdua d’horitzons democràtics en la resolució del conflicte polític.
Vaig conèixer en Jordi Sànchez a la seva època de director de la Fundació Bofill on compartírem l’objectiu de la millora de l’educació. En aquella etapa la fundació, sota el seu lideratge, emprengué un munt d’activitats formatives, investigadores i divulgadores dels temes educatius més diversos i, és clar, també dels propis de la comunitat educativa catalana. L’eix fou sempre la promoció d’una educació equitativa, compensatòria de desigualtats però cercant a l’ensems la màxima qualitat i l’èxit educatiu. En Jordi Sànchez va propiciar la vinguda a Catalunya d’experts internacionals que exposaven a la comunitat educativa els seus coneixements sociològics, pedagògics, econòmics... que contribuïren a crear els gèrmens inspiradors que van fer possible l’esclat del moviment de renovació pedagògica que a Catalunya encara és ben actiu. Sànchez propiciava trobades d’aquests experts amb les diferents veus i entitats educatives de casa nostra garantint, per tant, el bescanvi plural d’idees i experiències. El tarannà profundament democràtic de Jordi Sànchez propiciava un ambient distès, respectuós i, alhora, rigorós i profund.
L’educació del nostre país està en deute amb Jordi Sànchez. Ens podem permetre, doncs, que durant anys no pugui exercir el seu lideratge cívic i polític? Exigim el seu alliberament i el de la resta de tots els presos i preses polítics catalans, també dels que s’hi han afegit les darreres setmanes i dies. Volem poder viure en un país normal i això no serà possible mentre tinguem presos, exiliats i represaliats. Com reivindicar la millor educació per als nostres fills si no disposem d’un país lliure per exercir-la? Perquè un país on Jordi Sànchez romangui empresonat no té res de lliure.
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/1692938-jordi-sanchez-i-l-educacio.html
