Inici de curs

Som el 15 de setembre i comença un nou curs. A les 9, molt puntuals, arriben els nens i nenes amb cara somrient i expectant; uns entren a la classe amb timidesa, sense saber gaire què han de fer, altres de forma decidida. Tots busquen el retrobament amb als amics i amigues, alguns ja ho han fet durat els dies de casals i altres s’han trobat pel carrer.

Es mostren contents, però reservats, no saben com mostrar l’afecte que senten. Els més decidits em vénen a saludar, sóc una mestra nova per ells, encara que ja em coneixen, m’han vist pels passadissos del centre. Me’ls miro amb atenció i voldria quedar-me amb les seves reaccions en aquest moment tan important, ja voldria descobrir quina hauria de ser la meva actitud i actuació amb cadascú d’ells. Però els esdeveniments em superen i ben aviat els he demanar que vagin agafant un lloc per seure que començarem el primer dia del curs. Tots plegats ens relaxem i els dono la benvinguda amb afecte i entusiasme:

“Tinc il·lusió i ganes de ser una bona mestra per a tots vosaltres nens i nenes de 4rt.. Em plantejo un munt d’objectius durant aquest curs, però com que no he de ser molt ambiciosa, n’he triat dos d’indispensables: primer, que aprenguem a estimar-nos de veritat i segon. que sapiguem ser feliços junts. Us faré de mestra tan bé com sàpiga, però he de comptar amb la vostra col·laboració. Voldria saber quins desigs teniu per aquest curs que ara encetem”.

En uns retalls de cartolines de colors escriuen un sol desig, el que creuen més necessari i important. Un cop els he recollit, ja dono el curs per iniciat i també  sé què haurem de treballar. El què han escrit és tot el programa; són anhels que resumeixen la tasca a fer al llarg del curs:

• Fer més bona lletra
• Fer nous amics i amigues.
• No ser tan tímid.
• Fer cas a la mestra.
• Llegir més.
• Fer els deures.
• Acabar totes les feines.
• No insultar ni pegar.
• No deixar que m’insultin.
• Esforçar-me en fer més bé els dibuixos.
• No barallar-me per la pilota.
• No tancar-me amb el meu grup d’amigues.
• No fer faltes d’ortografia.
• Aprendre les taules de multiplicar.
• Aprendre moltes coses noves.
• Divertir-me al pati.

Les cartolines on hi ha escrites aquestes aspiracions realistes i coherents les pengem a la cartellera durant un temps i després les guardo fins a l’últim dia de curs per comprovar si s’han complert. A vegades, a mig curs, si les coses no van gaire bé, les tornem a recuperar per reflexionar junts i pensar si hem de modificar alguna cosa.

De bon començament, encara no me’ls sento propers, tinc en el record els que vaig deixar el mes de juny que quan me’ls trobo per l’escola, i em saluden efusivament, el cor em fa un salt d’alegria al recordar que havien estat un bon grup i comprovo com me’ls estimo. Però això dura poc, per experiència sé que molt aviat els nous alumnes seran els meus estimats nens i nenes i que jo seré la seva mestra. A poc a poc substituiré a la seva millor mestra que han tingut a 3r i que molt probablement acabaré el curs sent jo una altra “millor mestra”. Per a molts nens i nenes cada curs han disposat de la millor mestra de la seva vida i, sovint també, la millor mestra del món.

Aquest fet tan senzill m’emociona, com també ho fa sentir com el meu cor es va eixamplant per fer-hi cabre aquests vint-i-cinc nous alumnes que aspiren a ser únics per a la mestra que els hi ha tocat.

Em sorprèn quan les mestres jutgem com trobem el grup nou. El comparem, sense proposar-nos-ho, amb aquell que hem deixat el juny. Disposàrem de nou mesos per adaptar-nos i buscar l’encaix junts. Però, jo com a mestra, també desitjo que aquest grup que ara començo a conèixer i a estimar sigui el millor que mai hagi tingut i que, per als nens i nenes, igual que el curs passat, pugui esdevenir la millor mestra que hagin tingut.