Imatge i prestigi de la professió docent (I)

L'educació és una tasca complexa, duta a terme sobre persones, per la qual cosa la figura dels professionals cobra major rellevància, en comparació amb un altre tipus d'activitat realitzada mitjançant processos mecanitzats, posem per cas.

El professorat, element clau del sistema educatiu

Per reafirmar aquesta conclusió es pot esmentar l'estudi realitzat per la consultora MacKinsey entre el 2006 i el 2007 sobre els factors que decideixen la qualitat de l'educació als deu millors països segons els resultats del PISA. Es van identificar tres factors: a) contractar els millors professors, com fa Corea del Sud que recluta els professors de primària entre el 5% dels millors graduats i Singapur i Hong Kong, que ho fan entre el 30% dels millors; b) facilitar formació pràctica als nouvinguts a la carrera docent i fomentar la formació permanent per a tots els professors en actiu del claustre; i c) actuar decididament amb els alumnes que tenen problemes.

Però sembla que hi ha un contrast entre aquesta importància de la tasca educativa del professorat i la seva imatge social. Per analitzar aquesta situació amb un cert detall, fem esment a uns resultats obtinguts en una recerca realitzada l’any passat, finançada per COFAPA (Confederación de Padres de Alumnos), i realitzada per Inmaculada Egido (Universitat Complutense),  Ramón Pérez Juste (UNED) i Jaume Sarramona (UAB), sobre un total de 983 professors, 398 pares i 1248 alumnes d’ESO i batxillerat, a més d’una trentena de personalitats representatives dels diversos àmbits socials vinculats a l’educaci.

El primer que crida l’atenció és el cert distanciament que hi ha entre la valoració positiva que en general manifesten les famílies respecte al professorat –63,9% al baròmetre d'opinió del CIS el juliol del 2005– i com els docents consideren que els valora la societat en general –33,5%, en aquest mateix estudi. Aquesta discrepància s'ha pogut comprovar també en estudis realitzats per Eurydice per al conjunt dels països de la Unió Europea.

Una forma de valorar el prestigi social d’una professió és el constatar quants estudiants de secundària pensen escollir-la. I en el nostre estudi un 39% dels estudiants consultats afirmaren que els agradaria ser professor, amb majoria per part de les noies i dels alumnes del sector públic. També resulta il·lustratiu del prestigi de la professió la situació relativa en què es considerada respecte a les altres. Els percentatges mostrats en la taula 1 recullen aquesta valoració i mostren que la majoria de les respostes la situen entre les professions de prestigi intermedi, si bé el professorat ja apareix com el sector més pessimista.

 

 

 

 

 

Consultats sobre factors que ajudarien a millorar la imatge social de la professió, el propi professorat es mostrà especialment preocupat per la seva situació en els possibles conflictes escolars i amb les famílies, mentre que aquestes, a més dels conflictes escolars, voldrien millorar la formació inicial i permanent. Els alumnes, per la seva banda, creuen que caldrien més mitjans per millorar els resultats, a més de recolzar l’autoritat del professorat en els conflictes i reconèixer la feina ben feta per part d’aquests. Aquests resultats són prou expressius de la perspectiva professional d’uns i altres.

Les condicions laborals

Pel que fa al salari, el 68% dels professors el consideren poc o gens adequat. Quan s’analitza aquesta opinió en funció del nivell educatiu, no es troben diferències en les valoracions, malgrat que a la pràctica la quantia dels salaris és major per als docents de secundària que per als d'infantil i primària. Tanmateix, l'anàlisi de les respostes per sectors sí que dóna diferències significatives, amb una valoració menor dels professors de l'ensenyament privat i concertat sobre l'adequació dels seus salaris (2,06 sobre un màxim de 5) respecte als de l'ensenyament públic (2,38). Aquest resultat esdevé previsible si es té en compte que les remuneracions en l'ensenyament privat i concertat són més baixes que les de l'ensenyament públic. Pel que fa a l'atractiu del salari del professorat en comparació amb el d'altres professions que requereixen una preparació similar, es considera més gran a l'inici de la vida professional (2,70) que al seu final (2,23). La valoració de l'atractiu salarial de la docència és de nou inferior entre els professors de l'ensenyament privat i concertat que entre els de l'ensenyament públic, tant al començament de la vida professional com en el grau més alt de la mateixa.

Aquestes dades sobre la satisfacció del professorat amb el seu sou es poden contrastar amb el que indiquen els estudis internacionals. Els salaris del professorat espanyol estan per sobre de la mitjana dels països de l’OCDE, si bé al fer la comparació entre 1996 i el 2006, han baixat vuit punts en el cas de primària i 9 en secundària. Si ens fixem en Catalunya, les retribucions són superiors a la mitjana de l’Estat, tant a l’inici com en el seu nivell màxim, segons dades de l’últim informe del Consell Superior d’Avaluació sobre els indicadors del nostre sistema educatiu. Una altra qüestió a tenir en compte és la inferior valoració que mereix el màxim salarial que es pot aconseguir al llarg de la carrera professional; així els experts de l'OCDE indiquen que les escales salarials del professorat a Espanya són excessivament "planes", amb increments econòmics poc importants i més lentes que les que hi ha en altres països, per la qual cosa poden resultar desmotivadors per als professors que compten amb certa experiència. D’altra banda, diversos experts consultats en la nostra recerca consideren que no pot parlar-se d'adequació en les remuneracions, ja que no existeixen incentius al mèrit.

Un tema sempre lligat al salarial és el de les vacances. Un percentatge significatiu dels alumnes que escollirien aquesta professió expressaren que fóra precisament per les vacances. Les vacances escolars són tema de debat permanent en la nostra societat. Quan ens comparem amb el conjunt de països de l’OCDE i de l’Europa de l’Euro quedem per sota de la mitjana, amb unes 35 setmanes de classe a l’any. Semblaria que escurçar les vacances dels alumnes –consegüentment, també del professorat– contribuiria a la millora de la qualitat del nostre ensenyament. En canvi, la proposta feta a Catalunya de redistribuir les vacances d’estiu al llarg del curs no escurça les vacances del professorat sinó que les augmentarà.

Per finalitzar aquest apartat relatiu a les condicions laborals, es va demanar a la mostra de professors que indiquessin el grau de satisfacció general amb les seves condicions de treball. El resultat posa de manifest que la satisfacció global dels docents enquestats amb les seves condicions laborals se situa en un nivell mitjà-alt, un 3,34 sobre 5.

En l’article següent complementarem aquesta visió de la professió docent amb dades relatives a la seva formació inicial i permanent.