I tu, quina millora faries a l’institut?
S’aprèn la democràcia? On, quan i amb qui s’aprèn? En el marc d’aquests interrogants va néixer el Consell d’Alumnes del nostre centre, convençuts que la democràcia s’aprèn exercint-la i que l’escola ens brinda un entorn idoni per a iniciar-s’hi, per bé que no és l’únic.
Aprendre la democràcia és viure els mecanismes que ens porten a la presa de decisions dels afers col·lectius. És aprendre el valor de la discrepància, necessària per al lliure pensament i del consens que fa possible l’apropament. És entendre que els posicionaments individuals poden ser els de la majoria o no. És acceptar que els plantejaments d’una majoria es poden dur a terme sense que això hagi de menystenir ni menysprear els de la minoria. És comprendre que, a vegades, interessos personals poden determinar posicionaments i cal que ens recordin la importància de la mirada col·lectiva per a construir bons acords encara que a vegades això demani petites renúncies. És descobrir quins són els nostres drets bàsics que es defineixen alhora que els nostres deures. Aprendre la democràcia és creure que de l’exercici dels drets i deures en neix la llibertat que ens permet definir-nos com a humans i conviure en harmonia.
A viure en democràcia se n’aprèn, com ho fem amb totes les competències que adquirim al llarg de la vida. El paper democràtic i representatiu que ja fan els consells escolars és important i cal posar-lo en valor. Però sovint aquest òrgan queda lluny del dia a dia dels nostres estudiants. Mil situacions quotidianes ens posen en safata l’exercici de la pràctica democràtica. I val la pena convertir-les en activitats d’aprenentatge. Així és com vam iniciar el curs passat, el nostre Consell d’alumnes, un consell molt jove que ha nascut amb força.
En començar el curs fem una convocatòria per a tot l’alumnat a l’hora de l’esbarjo. Els nois i noies acudeixen de manera voluntària. En venen molts. No hi ha cap nota en joc. A vegades se’ns oblida la importància d’aquest detall. L’alumnat sol moure’s segons el guany acadèmic que hi ha darrere de les nostres peticions. Els hem fet entendre que tot s’avalua, que tot puntua. Però en el Consell d’alumnes ningú avalua. La presència és suficient i s’agraeix.
El primer missatge que els traslladem és que l’institut és alguna cosa més que venir a fer classe, que la seva participació enriqueix el seu funcionament. Els expliquem que per formar part del Consell d’alumnes només cal el seu compromís per integrar-se a les diverses comissions d’activitats extraacadèmiques formades pel professorat i que organitzen les diverses festes, Jornades culturals, Portes Obertes i comiats del centre. L’alumnat escull en quina comissió vol inscriure’s i es reuneix amb el professorat corresponent per preparar aquestes activitats. Habitualment són reunions de tarda, fora del seu horari lectiu. La participació és un valor democràtic en sí mateix a través del qual aprenem a escoltar-nos, a discrepar, a organitzar-nos i a posar-nos d’acord, tots ells àmpliament practicats en aquestes comissions.
Però participar no és l’únic objectiu del Consell. Aprendre com són els processos de presa de decisions en democràcia n’és un altre. És per això que el Consell té una assemblea en la que s’hi debaten qüestions relatives a la convivència del centre. Aquesta assemblea l’integren l’alumnat de totes les comissions abans esmentades i els delegats i delegades de cada curs.
Per tal que els temes de debat siguin el màxim de participats, primer es parlen a les aules. Els delegats recullen les aportacions fetes i a l’assemblea del Consell es posen en comú. Ho fan en grups internivells. És interessant comprovar la riquesa del seu treball quan s’escolten nois i noies d’edats diferents. El següent pas és veure quines propostes sorgides dels diferents grups es volen posar a votació. I posteriorment es voten. Tot aquest procés dura un parell d’hores. Els que som dins les escoles i instituts sabem que disposar d’aquest temps implica molta tasca organitzativa i generositat per part de tot el professorat que ha de valorar, al seu torn, la importància d’aquest treball.
A l’Ins Escola Intermunicipal del Penedès, enguany haurem fet dos grans debats en el sí del Consell d’alumnes. A través de la Neura, un personatge de ficció que viu a l’institut i ens anuncia l’arribada dels principals esdeveniments del curs, hem llançat dues neurapreguntes a l’alumnat. La primera ha estat al voltant de l’ús dels mòbils a l’aula i la segona ha servit per debatre quina millora farien a l’institut amb 1500 euros. Les seves decisions s’hauran de ratificar en el consell escolar.
El que hem comprovat fins ara és que alumnat i professorat estem aprenent junts a fer aquesta pràctica, que de ben segur anirem incorporant noves fórmules per a recollir temes de debat i anirem avançant en la definició de les funcions del Consell. Però de l’experiència en valorem especialment haver-la dut a terme perquè, en fer-ho, hem viscut dificultats i contradiccions pròpies de l’exercici de la democràcia, ens hem adonat de la seva complexitat i ens ha ajudat a entendre-la. Igualment constatem la importància que l’alumnat comprovi que el procés és real i com a tal comporta els canvis i les millores proposades.
Que la democràcia sigui un sistema imperfecte no l’invalida. Molt pitjor és no tenir-la. Això ens estimula a millorar-la i a millorar-nos. La participació, el compromís, la presa de decisions en el sí del Consell d’alumnes contribueixen a fer ciutadans que voldran societats democràtiques, lliures i solidàries.
