Gestionar l’autonomia dels centres; gestionar part del finançament

El passat 25 de novembre Edu21 organitzà la seva VI Tribuna sobre com millorar els recursos econòmics dels centres educatius. Una de les principals conclusions fou que cal afavorir la pròpia gestió de determinats recursos econòmics en virtut de l’autonomia i del propi projecte de centre. Tanmateix, dels resultats que d’aquest projecte es vagin obtenint caldrà donar comptes puntualment a la societat.
L’Enric Puig, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, remarcà que l’aportació de les famílies a les escoles concertades és tan voluntària com imprescindible i destacà que, en tot cas, si el concert no pot cobrir el cost real s’hauria d’arbitrar un sistema efectiu d’ajuts a les famílies. Explicà variades modalitats d’incrementar els recursos als centres, des dels contractes-programa, les petites ajudes per atendre a alumnes amb necessitats específiques, fins a la participació en plans d’entorn, en programes diversos, en convenis amb empreses en el cas de la Formació Professional, en l’explotació i el lloguer de les instal·lacions, en alguna modalitat de publicitat i, també, mitjançant el mecenatge, les aportacions de fundacions o els donatius diversos, entre d’altres.

La Maite Gorriz, directora de l’IES Priorat i secretària de la Junta Central de Directors de Centres Públics de Secundària, posà l’accent en la imprescindible imaginació que han de posseir els centres públics per incrementar els seus recursos econòmics o, si més no, per disposar de recursos humans com és el cas de l’associació de jubilats que facilita que els avis puguin acudir al centre o els exalumnes que s’ofereixen per fer tasques de traducció. Per un altre cantó es fa necessari participar en el màxim de projectes diversos com poden ser els vinculats al teatre, a la ràdio, etc. Expressà que malgrat totes les escoles tinguin problemes similars cadascuna d’elles necessita trobar els seu propi camí. I tots els camins a ben segur seran diferents.

L’Eva Salvà, secretària general de l’Agrupació Escolar Catalana, constatà que en moltes escoles concertades un 40% del finançament arriba via fundacions, gestió del transport i del menjador, per les activitats extraescolars i complementàries, pel lloguer dels espais, etc. Constatà que l’actual finançament de l’administració no és suficient, ni cobreix la sisena hora, i remarcà que, fins ara, molts centres han estat força prudents al veure que les millores dels darrers anys s’han destinat principalment a millorar les condicions dels professors però que, actualment, ja és hora que els pares puguin cofinançar els centres amb tranquil·litat i seguretat.

L’Albert Serra, professor associat del Departament de Política d’Empresa i de l’Institut de Direcció i Gestió Pública d’ESADE, oferí una visió des de fora del sistema educatiu tot ressaltant que, en l’actual moment de crisi econòmica i de reconeixement del dèficit fiscal català, alguns problemes podrien tenir una sortida. Constatà que ens trobem lluny de la mitjana europea en la participació de les polítiques públiques de benestar social sobre el PIB. En tot cas, en la seva opinió, caldria una reestructuració del sistema que, més enllà de l’enfocament estrictament pressupostari, cerqués una veritable optimització dels recursos per aportar més eficiència i més qualitat, també, al sistema educatiu. Per això considerà que caldrà abordar clarament el tema del corporativisme en l’ensenyament.

A partir del debat que es es generà amb totes aquestes intervencions dels ponents, i de part del públic assistent, des d'Edu21, ens permetem destacar els següents punts:

• El debat sobre el finançament dels centres s’ha de situar en una perspectiva que depassi l’aspecte pressupostari i ha de repensar el conjunt dels recursos, tot reconeixent de forma valenta las disfuncionalitats i deficiències del model actual tot defugint l’actual opacitat del sistema.
• Cal fer públic de forma transparent el cost de la plaça escolar estàndard i, si de cas, plantejar-se la desgravació fiscal de les despeses que les famílies destinen a l’educació.
• Es fa necessària una Llei del Mecenatge que permeti als centres rebre ajudes de les empreses així com l’establiment d’una normativa sobre el voluntariat que ofereixi seguretat jurídica a aquesta activitat.
• Cal establir més autonomia als centres per poder gestionar el seu crèdit en l’àmbit de la seva pròpia localització. Si els centres poden gestionar els seus recursos de forma professional els resultats econòmics milloraran.
• L’autonomia de centre implica també la capacitat per gestionar el propi Projecte de Centre amb un equip de direcció que el lideri clarament i que es comprometi periòdicament al rendiment de comptes dels resultats obtinguts.
• Cal descentralitzar i desburocratitzar el sistema educatiu si es pretén millorar l’eficiència.
• La futura Llei d’Educació de Catalunya hauria de recollir les propostes necessàries per tal d’avançar cap a les fórmules que assegurin la suficiència financera dels centres públics i dels concertats.
• Més enllà dels aspectes financers, es constata que el principal valor en educació és el factor humà. Per això caldria reconèixer i premiar a aquell que treballa amb abnegació, innovació i bons resultats i no inhibir-se davant el que no ho fa.

Com a resultat de la jornada cal destacar també el propi clima del debat: serè, precís, respectuós i constructiu. Aquest és l’estil que pretén impregnar Edu21 en totes les activitats que organitza. En aquest mateix esperit ens plantegem ja la propera tribuna del dia 15 de desembre que versarà sobre un tema fonamental per al futur de l’educació a Catalunya: com reconèixer i potenciar el talent en educació? Tant de bo les seves conclusions siguin tan estimulants com ho han estat les extretes de la Tribuna sobre el finançament dels centres.