Geoinformació: educant l’usuari del futur

S’estima que aproximadament més del 80% de la informació que la societat gestiona i utilitza en l’actualitat té una component geogràfica, o dit d’una altre manera, no ens resulta útil sense saber-ne les coordenades a les que aquesta informació resta associada.
Resulta per tant comprensible assumir que, en l’espai educatiu i l’entorn d’aprenentatge dels nois i noies que s’estan formant, la Geoinformació tingui –o hauria de tenir– un paper rellevant. Ho veiem cada dia quan utilitzem –grans i petits– mòbils, mapes o navegadors per a saber on som, què hi ha o com arribar-hi. Els nostres fills ho han incorporat com quelcom natural a través de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC).

La pregunta que ens hauríem de fer és si les competències en l’ús, gestió  i coneixement de la Geoinformació les hem de deixar totalment en mans de les eines TIC, en l’espai individual i de lleure de cadascú, o podem i hem d’incorporar-les i aprofitar-les en l’espai de l’ensenyament. Recentment, en les Jornades “Geoinformació i Ensenyament: Educant l’usuari del futur”, es van posar a debat aquests interrogants entre professionals, educadors i professors.

Les conclusions o valoracions de la jornada són obertes i diverses, però des d’aquestes línies el qui escriu creu que els següents punts les podrien resumir:

• A dia d’avui, la introducció de la Geoinformació dins del currículum formatiu de primària i secundària depèn molt de la iniciativa i les capacitats individuals dels docents.
• L’exigència pel que fa al temari oficial sovint fa que els docents sacrifiquin la introducció de la Geoinformació i les TIC per a poder cobrir els continguts curriculars.
• Hi ha consens en què l’alumne ha de passar de ser un espectador a generar ell també coneixement i activitat. Les TIC, Internet i els programes cooperatius en són claus.
• Aquest escenari es tradueix –o forma part de l’explicació– de la davallada de vocacions científiques i tècniques.
• Amb tot, i des de sectors professionals tant de les ciències de la Geoinformació com de la docència universitària, s’estan portant a terme iniciatives i plataformes per a fomentar i aproximar la ciència als alumnes més petits i així educar millor a la societat en els valors de la ciència, la recerca i la tecnologia.
• Qualsevol iniciativa ha de fidelitzar el professor i conèixer i adaptar-se molt bé a la realitat de l’aula –diferent en cada cas– per a poder ser implementada amb èxit.

 

Les TIC han creat un escenari favorable –com mai– per explotar la participació, el coneixement i l’educació de les ciències i tècniques de la Geoinformació. Dissortadament però, tot i iniciatives puntuals molt lloables i destacades, no hem aconseguit una bona aproximació entre l’espai educatiu i el professional per tal de construir i sostenir en el temps un discurs de continguts els uns, i unes eines de suport els altres que permetin implementar i valoritzar aquest escenari d’oportunitats.

Tenim un destinatari entregat i coneixedor de les TIC i un àmbit, el de la Geoinformació, que utilitzem i gestionem cada dia. Es tracta per tant d’articular programes que puguin aprofitar-se i que construeixin nous i engrescadors continguts, amb un treball comú entre professionals de la Geoinformació i de l’espai educatiu. Les converses posteriors a les jornades apunten a què aquest escenari és cada cop més factible i necessari.

Seguirem geoinformant.