Gary Marcus: “Els millors docents són els que ensenyen mitjançant l’alegria i el plaer”

Hi ha diversos fils d'evidències científiques. Hi ha estudis que demostren que els adults poden aprendre alguna llengua tot i tenir una edat avançada, també hi ha dades que neguen cap davallada sobtada en la capacitat d'aprenentatge: el que sí que hi ha és una caiguda lenta i progressiva a partir dels setze anys. Però la millor evidència prové dels animals i el cas dels mussols és molt significatiu. Quan se'ls canvia la percepció visual de manera important, els joves s'hi adapten i els adults no poden fer-ho de cop, però sí que són capaços d'arribar-hi si es fa de manera gradual. És a dir que en diversos camps científics veiem que els períodes crítics han estat superats. Potser els infants o joves ho fan més bé, però sovint és per la manera de fer les coses i pel temps que tenen per dedicar a les seves passions. Els nens tenen molta estona per a ells i els adults han de pagar factures i cuidar els nens.

Quan es fan proves a laboratori, amb un experiment ben controlat comparant joves i adults, sempre ho fan més bé els adults. I entre nens grans i petits sempre guanyen els petits. Jo el que suposo que succeeix és que els nens practiquen i practiquen sobre les coses que els agraden. Si vols, fes tu la prova: agafa una cosa que sigui realment nova per a tu i per a les teves filles i mira quanta estona practiques tu i quanta elles. Trobaràs que al principi ho faràs millor tu, però si a elles els agrada continuaran insistint-hi i finalment ho faran millor que tu.

Bona pregunta. D'alguna manera és difícil de fer la comparació perquè moltes de les coses que aprens com a infant les utilitzes constantment. El desafiament per als adults és que les coses que aprenem les barregem amb les que ja havíem après abans. Una de les coses que fan que la memòria sigui molt difícil d'estudiar és que es barreja constantment, de manera que no es pot fer una comparació directa.

El més fàcil és aprendre el primer idioma, la teva primera llengua, perquè tothom l'aprèn. Després, no tothom aprèn música o un altre idioma. En edats més avançades aprendre una segona llengua o aprendre a tocar un instrument són desafiaments molt similars. Tots dos són com una recerca infinita, sempre hi ha més paraules al diccionari i noves cançons.

Clarament, hi ha persones amb un talent més fort per aprendre llengües o música. Part d'aquest talent ve del plaer que els proporciona fer aquestes activitats. Sovint, aquest plaer els canalitza cap a exercitar aquestes activitats. Per tant, penso que el paper dels pares és donar als infants l'oportunitat de provar diverses coses i que tinguin l'oportunitat de descobrir què és el que els agrada per ells mateixos. I sovint el que els agrada és aquella activitat amb la qual senten un plaer especial. Tot i que jo, escrivint l'últim llibre, vaig descobrir que també podem tenir plaer aprenent coses per a les quals no tenim un talent natural.

És absolutament correcte. Pots utilitzar la por perquè algú aprengui alguna cosa. Les escoles de vegades ho fan. Però les persones creatives i innovadores són les que disfruten aprenent. I els millors docents són els que ensenyen mitjançant l'alegria i el plaer.

No crec que sigui essencial, però la gent que és bona en música sovint ho és en altres coses. I no se sap per què és així. Però una de les millors raons per aprendre música és que ensenya a la gent el poder de l'autodisciplina. Si practiques, millores.

Algunes dades suggereixen que les persones bilingues tenen més autocontrol. Jo no crec que siguin totalment convincents, però són suggeridores. Potser sí que el fet de canviar sovint d'una llengua a l'altra pot fer que el cervell sigui més adaptatiu i que tingueu una mica més de control cerebral. En tot cas, dominar dues o tres llengües sempre ajuda a adquirir-ne de noves. Si parles català, castellà i anglès et serà més fàcil aprendre alemany o holandès i et pot ajudar, encara que molt poc, amb el xinès.

Hi ha videojocs musicals, amb guitarres reals, que són tutors útils. Tanmateix, hi ha un llarg camí per recórrer abans que els ordinadors substitueixin els docents en l'ensenyament d'idiomes. Tenen un gran potencial, però els falta l'aspecte social i interactiu, que és essencial en aquest camp. Per això, si es vol aprendre idiomes amb l'ordinador, el millor és utilitzar Skype i parlar amb una persona que utilitzi aquella llengua.