15 juny 2012
Gary Marcus, director del Centre per al llenguatge i la música de la Universitat de Nova York (Xavi Aguilar, El Punt Avui)
Gary Marcus: “Els millors docents són els que ensenyen mitjançant l’alegria i el plaer”
“El fet d'haver après dos idiomes de petits pot fer que el vostre cervell sigui més adaptatiu”
“Els períodes crítics no existeixen; es poden aprendre llengües en edats avançades”
Fa poc, el psicòleg Gary Marcus va aprendre a tocar la guitarra amb l'ajuda dels videojocs. Això l'ha dut a qüestionar l'existència dels períodes crítics de l'aprenentatge, aquestes finestres temporals en què els coneixements com ara els idiomes i la música s'adquireixen amb molta facilitat i que després es tanquen per sempre més. Ho explica en el seu últim llibre i aquesta setmana ho va corroborar en una conferència a Cosmocaixa, dins del cicle El cervell envaeix la ciutat.
Té evidències en contra de l'existència d'aquests períodes crítics?
Hi ha diversos fils d'evidències científiques. Hi ha estudis que demostren que els adults poden aprendre alguna llengua tot i tenir una edat avançada, també hi ha dades que neguen cap davallada sobtada en la capacitat d'aprenentatge: el que sí que hi ha és una caiguda lenta i progressiva a partir dels setze anys. Però la millor evidència prové dels animals i el cas dels mussols és molt significatiu. Quan se'ls canvia la percepció visual de manera important, els joves s'hi adapten i els adults no poden fer-ho de cop, però sí que són capaços d'arribar-hi si es fa de manera gradual. És a dir que en diversos camps científics veiem que els períodes crítics han estat superats. Potser els infants o joves ho fan més bé, però sovint és per la manera de fer les coses i pel temps que tenen per dedicar a les seves passions. Els nens tenen molta estona per a ells i els adults han de pagar factures i cuidar els nens.
Però és innegable que els nens són com esponges, no?
Quan es fan proves a laboratori, amb un experiment ben controlat comparant joves i adults, sempre ho fan més bé els adults. I entre nens grans i petits sempre guanyen els petits. Jo el que suposo que succeeix és que els nens practiquen i practiquen sobre les coses que els agraden. Si vols, fes tu la prova: agafa una cosa que sigui realment nova per a tu i per a les teves filles i mira quanta estona practiques tu i quanta elles. Trobaràs que al principi ho faràs millor tu, però si a elles els agrada continuaran insistint-hi i finalment ho faran millor que tu.
Pot ser que el que aprenem de petits, com que s'adquireix més ràpidament, es pugui oblidar més ràpidament?
Bona pregunta. D'alguna manera és difícil de fer la comparació perquè moltes de les coses que aprens com a infant les utilitzes constantment. El desafiament per als adults és que les coses que aprenem les barregem amb les que ja havíem après abans. Una de les coses que fan que la memòria sigui molt difícil d'estudiar és que es barreja constantment, de manera que no es pot fer una comparació directa.
Què és més fàcil: aprendre un idioma o tocar un instrument?
El més fàcil és aprendre el primer idioma, la teva primera llengua, perquè tothom l'aprèn. Després, no tothom aprèn música o un altre idioma. En edats més avançades aprendre una segona llengua o aprendre a tocar un instrument són desafiaments molt similars. Tots dos són com una recerca infinita, sempre hi ha més paraules al diccionari i noves cançons.
Hi ha persones amb habilitats especials per a unes coses o d'altres? Què ho determina?
Clarament, hi ha persones amb un talent més fort per aprendre llengües o música. Part d'aquest talent ve del plaer que els proporciona fer aquestes activitats. Sovint, aquest plaer els canalitza cap a exercitar aquestes activitats. Per tant, penso que el paper dels pares és donar als infants l'oportunitat de provar diverses coses i que tinguin l'oportunitat de descobrir què és el que els agrada per ells mateixos. I sovint el que els agrada és aquella activitat amb la qual senten un plaer especial. Tot i que jo, escrivint l'últim llibre, vaig descobrir que també podem tenir plaer aprenent coses per a les quals no tenim un talent natural.
Aquesta és la clau de l'aprenentatge? El fet de gaudir? De jugar encara que siguis gran?
És absolutament correcte. Pots utilitzar la por perquè algú aprengui alguna cosa. Les escoles de vegades ho fan. Però les persones creatives i innovadores són les que disfruten aprenent. I els millors docents són els que ensenyen mitjançant l'alegria i el plaer.
Diuen que aprendre música va bé per estructurar el cervell i el món que ens envolta. És correcte?
No crec que sigui essencial, però la gent que és bona en música sovint ho és en altres coses. I no se sap per què és així. Però una de les millors raons per aprendre música és que ensenya a la gent el poder de l'autodisciplina. Si practiques, millores.
El fet que a Catalunya siguem bilingües ens afavoreix d'alguna manera?
Algunes dades suggereixen que les persones bilingues tenen més autocontrol. Jo no crec que siguin totalment convincents, però són suggeridores. Potser sí que el fet de canviar sovint d'una llengua a l'altra pot fer que el cervell sigui més adaptatiu i que tingueu una mica més de control cerebral. En tot cas, dominar dues o tres llengües sempre ajuda a adquirir-ne de noves. Si parles català, castellà i anglès et serà més fàcil aprendre alemany o holandès i et pot ajudar, encara que molt poc, amb el xinès.
Vostè va aprendre a tocar la guitarra ajudat per videojocs. És un bon sistema per aprendre música? I idiomes?
Hi ha videojocs musicals, amb guitarres reals, que són tutors útils. Tanmateix, hi ha un llarg camí per recórrer abans que els ordinadors substitueixin els docents en l'ensenyament d'idiomes. Tenen un gran potencial, però els falta l'aspecte social i interactiu, que és essencial en aquest camp. Per això, si es vol aprendre idiomes amb l'ordinador, el millor és utilitzar Skype i parlar amb una persona que utilitzi aquella llengua.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/15-ciencia/550379-ser-bilinguee-et-pot-donar-mes-autocontrol.html