Formació inicial del professorat de Secundària: oportunitat, repte i responsabilitat
La Formació inicial del professorat d’Educació Secundària és la darrera regulació que en matèria d’educació ens resta del franquisme. Es tracta d’una formació molt breu en la qual, les persones que tenen una llicenciatura en continguts (Física, Química, Matemàtiques, Filologia, Filosofia, o qualsevol altra), es formen en 120 hores per esdevenir professionals docents. Ningú no dubta que, en aquests moments, és necessari adequar la formació inicial del professorat a les actuals necessitats i desafiaments del sistema educatiu, a banda de considerar el procés de formació professionalitzadora com a quelcom més extens i més profund que el què es pot arribar a fer en les actuals 120 hores.
La regulació de la formació inicial dels i de les docents expressada a la LOE presenta una clara
oportunitat per a millorar la formació i podem justificar-ho a partir d’alguns
arguments simples: En el cas de la formació de mestres, es passarà d’una
formació de tres anys a una de quatre, reivindicació llargament expressada per
tots els organismes implicats (associacions i col·lectius professionals,
moviments de renovació pedagògica, universitats), amb un pes del pràcticum
important. En el cas de la
Secundària passarem de tenir un curs breu (el CAP) a disposar
d’una formació de postgrau de 1500 hores. Aquesta formació, tal com queda
expressat a la ordre ministerial que perfila les seves directrius específiques,
és de caràcter fonamentalment psicopedagògic i didàctic, és a dir, es centra fonamentalment
en professionalitzar les persones que tenen un grau en continguts com a
docents. Ningú no dubta de la importància de conèixer abastament els continguts
de cada matèria que cal ensenyar perquè l’alumnat aprengui. Des del meu punt de
vista això està més que garantit per la formació de grau. En canvi, el què no es troba gens garantit en
l’actualitat és que una persona amb un curs de 120 hores pugui esdevenir
professional en la docència en la complexitat dels processos d’ensenyament
i aprenentatge de l’educació secundària.
Cal pensar que la formació inicial és la que estableix les bases per a
l’exercici professiona. I la professió de la què estem parlant és la de docent.
Sembla clar doncs que l’oportunitat de formar docents mitjançant un màster
professionalitzador és una ocasió única que cal aprofitar molt bé. Per això,
sortosament, disposem de referents internacionals que han d’ajudar-nos a
organitzar el Màster perquè doni resposta a la demanda social i d’educació i
acompleixi amb les expectatives que es generin; disposem també d’excel·lents
professionals en actiu (a la secundària i a la universitat) que han de
contribuir tant al seu disseny com a la seva impartició; i tenim també
experiències de formació de postgrau d’èxit que ens marquen en certa mesura el
camí. Cal ser conscients, doncs, que som al davant d’una gran oportunitat per
dissenyar una formació de qualitat.
En aquests moments totes les facultats d’Educació del país, en el marc
del pla de Bolonya, estan treballant per reformar la formació inicial del
professorat que, a partir de la
LOE –com ja s’ha dit– ha de ser de grau en l’Educació
Infantil i en l’Educació Primària per exercir en aquestes etapes del sistema
educatiu, i de màster en l’Educació Secundària per a les persones que hauran
d’exercir en aquesta altra etapa. Ens trobem davant d’una responsabilitat
important donat que cal estructurar una formació que complementi aquells
continguts disciplinaris que ja posseeix l’estudiant i futur professor (un
llicenciat en Física probablement haurà de fer crèdits de Química o un d’Història
els haurà de fer de Geografia) però, sobretot, caldrà dotar el futur professorat de les competències docents necessàries
per afrontar de forma adequada els desafiaments de les aules, els centres i la
comunitat educativa. Aquesta segona part és la que professionalitza com a
docent.
Com cal preparar aquesta formació? Com deia, sortosament disposem de
referents que apunten a algunes idees que exposaré de forma esquemàtica:
- Formació interdisciplinar que permeti un abordatge dels problemes
educatius i formatius a partir del concurs de disciplines diferents que es
complementen i ajuden a entendre primer i a actuar després en contextos de
complexitat. - Una
formació que vincula la teoria i la pràctica mitjançant una adequada articulació del pràcticum que ha
de permetre que l’estudiant futur professor/a pugui fer processos d’anada
i vinguda als centres amb una progressiva vinculació a l’acció i la
pràctica docents. - Una
responsabilitat compartida entre l’administració educativa, els centres
docents i les persones que ja hi treballen i tenen experiència, i la
universitat, per organitzar el títol primer i la vinculació dels centres
després. - Una
formació per a les persones millor preparades (condicions d’accés a la
formació) i selectiva per a la inserció en el sistema educatiu (condicions
d’accés a la professió), en la línia dels referents nòrdics dels que tant s’ha
parlat en els darrers anys. - La
participació de docents de prestigi en exercici en la formació a la
universitat, i la participació dels grups de recerca de la universitat en
els centres, en el marc de les xarxes de col·laboració, intercanvi de
coneixement, recerca i innovació que ha d’estar present en el sistema. - Una
formació inicial que fonamenti les bases per a la formació i l’aprenentatge al llarg de tota la vida - Una
formació que prestigia el caràcter professionalitzador del docent que es
defineix com a professional de la formació i l’educació.
Per assolir un marc en què aquests set punts siguin trets d’identitat
cal un exercici de responsabilitat compartida molt important. Les Facultats
d’Educació, el Departament d’Educació i els i les professionals i les seves
organitzacions han d’assumir-ho. Es
tracta d’una responsabilitat i un compromís amb el país que cal assumir. És
per això que s’ha d’extingir l’antic sistema i treballar perquè la nova
formació assumeixi l’oportunitat i el reptes plantejats amb la necessària
responsabilitat. Jo tinc el ferm convenciment que podem fer-ho molt bé.
