Família i escola: un binomi imprescindible
La consideració de l’àmbit familiar com a partenaire indefugible de l’escola, apareix com una constant en tots els estudis i investigacions. I no només en els ensenyaments d’infantil i primària –on podria semblar que és més “natural” per l’edat dels escolars–, sinó en secundària, on la condició de preadolescents i adolescents dels xicons i xicones que la cursen fa, encara, més imperiosa la necessitat de coordinar esforços i establir complicitats entre els pares –o els representants legals– i el professorat –especialment, encara que no exclusivament, els tutors–.
Justament, han aparegut a la premsa recentment sengles investigacions envers el tema: una de l’ “Obra Social Caixa Catalunya” i l’altra de la “Fundació Jaume Bofill”. La primera confirma aquells plantejaments –d’enllà i d’ençà dels informes PISA i altres– d’imprescindible col·laboració famíla-escola. I, en el context general de la problemàtica investigada, torna a confirmar-se que, més que no el nivell econòmic de la família, el què és important i té repercussió és l’interès i la dedicació dels pares envers l’activitat escolar del fill o filla, que sol córrer parell –encara que no sempre– amb el nivell cultural i d’estudis dels progenitors. Dic “encara que no sempre” perquè s’ha detectat que pares amb carrera es mostren poc interessats en estudis dels fills i, a l’inrevés, pares amb una formació modesta se n’ocupen i preocupen perquè els seus fills aprofiten, al màxim, el seu pas per l’escola o l’institut…i la universitat, si és el cas.
I encara una informació que pot cridar l’atenció, però que és una constant en el seguit d’estudis i investigacions, des de sempre i confirmat ara també: la mare i els seus estudis té major influència en l’èxit acadèmic dels fills que no els estudis del pare. Cosa que té la seua lògica, tant des de la dedicació tradicional de la mare a la “criança” dels fills –inclosa la intervenció més directa en la seua formació acadèmica i el contacte amb el professorat–, com psicològica, atesa la conformació mental i afectiva de la personalitat femenina –més procliu i preparada per a la relació interpersonal–. El propi director de la investigació que ara es fa pública –Pau Mari Klose– assegura que, amb un nivell d’implicació familiar ací, com el dels pares de Finlàndia –país que obté els millors resultats escolars a l’informe PISA, citat–, Espanya hauria ocupat el lloc novè, en lloc del vint-i-quatre actual.
La segona investigació –la de la “Fundació Bofill” –s’orienta a detectar “models” educatius familiars i n’estableix quatre: família extravertida progressista, família introvertida tradicional, família conflictiva i família convivencial harmònica, amb característiques diferenciades en cadascuna i que es tradueixen en l’enfocament de l’educació dels fills i en comportaments diferents al si de la llar. Caldrà analitzar les dades i els resultats obtinguts amb deteniment, però el director de l’estudi –el sociòleg basc, Javier Elzo– en declaracions a la televisió i en entrevistes als mèdia escrits –Avui, 28.11.09– ja ha encetat la polèmica, en qüestionar el model educatiu familiar més obert, en contraposició al més disciplinari i normatiu. També ara, però, es destaca el paper predominant de la mare en l’educació dels fills.
Aleshores, els equips directius dels centres escolars fan bé en ocupar-se’n, cada vegada més, de fomentar la relació amb les famílies dels seus alumnes, organitzant trobades informatives i de presentació d’inici de curs i continuades per donar compte dels resultats de les avaluacions i altres temes d’interès, amb especial atenció als problemes i situacions particulars i delicades, que algun alumne o alumna puga presentar. I, òbviament, afavorint la representació al consell escolar del centre i la participació constructiva en les temàtiques que es presenten. Així que la família i l’escola esdevenen un binomi del tot imprescindible, si volem assegurar un futur més esperançat per a tots, amb unes generacions més formades i amb millors perspectives d’integració, en una societat sostenible.
Informe de la inclusión social en España 2009. Obra Social de Caixa Catalunya.
Models educatius familiars a Catalunya. 2009. Fundació Jaume Bofill.
Adell, M. A. (2006): Cómo mejorar el rendimiento académico de los adolescentes. Piràmide. Madrid.
