Família i desenvolupament positiu dels fills adolescents
Els investigadors semblen coincidir en considerar el benestar psicològic dels subjectes –dels adolescents, en el nostre cas–, com l’element vertebrador de l’equilibri de la personalitat i base imprescindible en el desenvolupament positiu del seu decurs vital, en un context relacional i dinàmic.
Resulta evident, però, la complexitat i influència interactiva dels components vitals o àmbits, en els què s’integren i creixen els subjectes, un dels quals esdevé ineludible: el familiar. Perquè l’individu es troba mediatitzat –si més no, mediat– per aquell context i així arriben a exterioritzar-se unes conductes o unes altres, en funció de la complexa interacció d’elements, enmig dels quals es troba el protagonista principal: l’adolescent. I heus ací el that’s the question que se’ns presenta: cóm interpretar operativament el paper del benestar psicològic, en el context familiar.
Al respecte sembla haver-hi un acord general en qualificar la família com l’organització social més elemental, atenent al fet que és al seu si, on s’estableixen les primeres relacions d’aprenentatge social, es conformen les pautes de comportament i s’inicia el desenvolupament de la personalitat dels fills. Així Blat Gimeno (1984) ja qualificava de poderosa la influència de la família, en la conformació d’aquella personalitat. I per a nosaltres (Adell, 2006) el què resulta més interessant –i reconfortant a la vegada– és què, des de la percepció dels propis fills, els aspectes o components familiars més consistents són els relacionals o psicològics. La qual cosa vol dir que el què esperen i valoren de la família, és –especialment– la dedicació personal dels pares, l’ambient de convivència, l’atenció prestada als seus problemes i preocupacions i l’acompanyament afectiu en el seu itinerari vital. En concret, la component relacional o comunicativa.
Es tractaria, doncs, de dimensionar la vivència d’unes experiències que ja s’havien qualificat (Ajuriaguerra, 1980) de física psicosocial i que incorpora conceptes com equilibri, relacions dinàmiques i interaccions, que es donen entre els seus components i esdevenen el fonament d’una autèntica convivència i contribueix –alhora i de manera decisiva– a la formació de la personalitat de l’adolescent. De forma que del clima afectiu que es viu al si de la llar, se segueix una atmosfera d’equilibri –o desequilibri! – emocional, que condiciona les actituds i comportaments dels seus integrants. Blat Gimeno (Ib.) ja es referí al clima afectiu de relacions en la família, com a determinant poderós –l’empowerment, doncs, fa temps que hi és present– de la receptivitat i del creixement dels fills, en la progressiva socialització.
Quines estratègies, però, caldrà reivindicar per optimitzar aquell potencial envers el benestar psicològic i afavorir el desenvolupament positiu dels nostres adolescents? Aquelles que suposen l’exercici del diàleg i la persuasió entre pares i fills, incloent-hi la comunicació epistolar –que afavoreix l’assossec i la confidencialitat– i referides a múltiples temàtiques per contribuir al desenvolupament positiu dels fills, com l’elecció d’estudis, la professió futura, els hàbits alimentaris, la moda en el vestir, la col·laboració en temes domèstics, l’ús dels diners, els horaris, la sexualitat, les addiccions –incloent-hi internet i altres “enganxalls” –, les vacances o les activitats lúdiques i esportives i un llarg etcètera.
També s’adreça a afavorir la implicació familiar, la consulta de materials, per aconsellar als pares com tractar els fills, especialment en els moments crítics de l’adolescència i en relació al món escolar i de l’entorn lúdic i esportiu. Així com les sessions formatives, promogudes des d’associacions culturals tipus scouts i les iniciatives per implicar-los en participar en aquelles activitats –casals d’estiu, campaments, encontres, viatges etc.– I, molt particularment, la bona entesa amb els tutors i l’escola, mitjançant entrevistes, trobades, convocatòries, debats etc., sense descartar intervencions com el sistema de compromisos compartits a l’estil de l’anomenat “mètode de projectes” de Winetka o del compromís o “contracte” a subscriure per ambdues parts –pares i fills–, en relació al funcionament general de les relacions familiars o a algun tema específic acordat –temps lliure, dedicació als estudis, etc.
Tots els esforços i estratègies, doncs, caldrà adreçar-los a afavorir el desenvolupament positiu dels nostres adolescents, en un projecte aglutinador –i còmplice–. Perquè estem esperançats i optimistes en la línea del què el professor Clemente (1993) explica, en relació a les possibilitats d’actuació des de la perspectiva de la life-span, que contempla el cicle vital de l’individu, a partir de dos pressupostos bàsics: d’una banda la imbricació i de l’altra la interacció dinàmica. La primera ve a significar que els fenòmens clau del desenvolupament humà no poden explicar-se si no és des de la interdependència de les variables i processos evolutius. La segona, defineix la relació dinàmica entre la persona i els contextos –entre ells la família– on es troba inserida. És a dir, l’intercanvi entre els condicionaments ambientals i la component psicobiològica.
Així el nostre plantejament s’adreça a donar suport a l’acció dels agents educatius integrants de la unitat familiar, a partir del protagonisme que cal atorgar al subjecte principal –l’adolescent–, on la valoració del treball intel·lectual i de l’esforç, la col·laboració i el tractament dels valors, esdevenen catalitzadors de las expectatives dels nostres adolescents, per contribuir al desenvolupament positiu de les seues personalitats emergents.
Heus ací el repte.
Referències:
ADELL, M. A. (2006): Estrategias para mejorar el rendimiento académico de los adolescentes. Pirámide. Madrid (2ª ed.).
AJURIAGUERRA, J. de (1980): Manual de Psiquiatría Infantil. Toray-Mason. Barcelona.
BLAT GIMENO, J. (1984): El fracaso escolar en la enseñanza primaria. Medios para combatirlo. UNESCO. París.
CLEMENTE CARRION, A. et alt. (1993). Bases para la intervención psicopedagógica en la práctica escolar. Dep. de Psicologia Evolutiva i de l'Educació i Conselleria d'Educació i Ciència. València.
