Expulsem alumnes d’educació especial?

Confusió. Aquesta és la situació que tenim molts dels docents respecte a les directrius que ens marca la legislació educativa vigent. Una legislació que, en canvi, cada vegada és més àmplia i que oscil·la entre allò políticament correcte i el correctament polític. Sense aquest preàmbul és difícil poder parlar del títol d'aquest article, centrat en un binomi certament contradictori: dret a l'educació versus expulsió escolar.

Com deia anteriorment, la legislació ens parla del dret a l'educació, més encara en les etapes obligatòries, d’atenció a la diversitat, d’escola inclusiva, de projectes singulars, de currículum i metodologies adaptades a les necessitats dels alumnes, fins i tot, des de fa anys en el cas que ens ocupa, contempla l'alumne que presenta una problemàtica de comportament com una de les tipologies d'alumne d'educació especial. 

Els docents sabem que tot alumne d'educació especial requereix més recursos educatius i una major dedicació especialitzada que aquell altre estudiant sense necessitats educatives especials. I l'alumne amb problemàtica de comportament, també requereix aquesta dedicació singular a l’igual que ho necessita el que pateix una deficiència cognitiva o sensorial. L’única diferència és que cadascú demanda una intervenció diferent, especialitzada i adaptada a la seva problemàtica. Actualment, termes com “bo” i “dolent” no tenen cabuda dins l'atenció a la diversitat, i més quan parlem d’estudiants amb problemes de comportament a l'escola considerats d'educació especial. Ho diu la llei.  

Encara que és l'únic alumne que, per presentar les esmentades necessitats educatives especials, la llei també menciona que el podem excloure del centre escolar mitjançant la sanció d’expulsió i fins i tot inhabilitar-lo en aquell centre perquè provi sort en una altra escola. Un alumne amb problemes de conducta no és més que una persona amb un problemàtica psicològica, social o pedagògica que no li permet adaptar-se bé al model educatiu que li oferim tot i que li obliguem a romandre i a seguir en aquest model mentre es trobi cursant l’educació obligatòria.  

Però tornant al recurs de l'expulsió o la inhabilitació en un centre, és difícil entendre quin valor pedagògic poden tenir aquestes mesures en aquest tipus d’alumnes d’educació especial que, com a tals, la institució escolar té l'obligació tant legal com moral d'atendre en funció, precisament, de les seves necessitats educatives. 

La pregunta és: sabem com atendre adequadament les necessitats educatives d'aquests estudiants? Ocupar-se d’aquests alumnes suposa més feina de la què estem disposats a realitzar? L'expulsió suposa una millora en el seu comportament? La funció de l’ escola és educar o jutjar, sancionar i excloure? La llei es contradiu? Què hem de fer amb aquest alumnes, atendre la seva diversitat o ignorar les necessitats educatives individuals? Les expulsions i inhabilitacions de centres poden arribar a suposar un tipus de maltractament psicològic? Les respostes a aquestes qüestions requereixen que tots els agents educatius tinguem clara la funció de les institucions escolars, amb criteris comuns instituïts a partir d'una legislació educativa coherent i funcional. 

L'escola ha d'acollir i acceptar els seus alumnes i atendre'ls en funció de les seves diferències i necessitats, oferint-los recursos i professionals que puguin, vulguin i sàpiguen fer-ho. És evident que per fer tot això resulta necessari que l'Administració s'impliqui de manera efectiva, que inverteixi en l’educació amb una visió de present i de futur, per garantir a tots els alumnes del nostre país una escolarització eficaç i de qualitat. 

Ja sabem que un alumne amb dificultats d’ adaptació al model escolar no segueix les normes de convivència, tampoc altres alumnes d'educació especial poden seguir altre tipus de normes d'obligat compliment per a l'alumne ordinari i no per això a ningú se li acut sancionar-los i, molt menys, expulsar-los o inhabilitar-los del centre escolar. Està clar que no es consideraria educativament correcte. Per la mateixa raó, creiem que tampoc resulta adequat des del punt de vista educatiu expulsar o inhabilitar l'alumne amb necessitats educatives especials que té dificultats a adaptar-se a les normes de convivència ordinàries. Potser arribarà un dia –desitgem que no gaire llunyà– que quan comentem que havia un temps on els alumnes d’educació especial amb problemàtica de comportament eren expulsats dels centres escolars, ens escandalitzarem tal com fem ara quan ens diuen que en altres èpoques els càstigs físics o humiliants als alumnes amb mal comportament eren ben habituals a les escoles. Temps al temps.