Ètica docent

Un docent, si actua d’acord amb la seva ètica professional, pensa sempre en la finalitat última de la seva professió, té clars els valors de referència i els aplica equilibradament en el seu treball diari convertint en hàbit aquesta manera d’actuar. A partir de les virtuts de la seva conducta se’n podria derivar un codi d’ètica que fos assumit pel Departament d’Educació.

Les casualitats m’han dut a parlar sobre aquest tema. Des d’articles al diari amb l’inici de curs, la situació actual crítica i en crisi de la societat en general i del sistema educatiu en particular, paraules del propi Honorable Conseller, converses amb companys professors, directors i inspectors fins que m’han vingut a la memòria uns mots del professor de la Universidad Rey Juan Carlos, Manuel Villoria, catedràtic de Ciència Política: “és evident que fan falta moltes coses per millorar el nostre sistema educatiu, però algunes d’elles no costen diners”.
Per situar-nos una mica i de manera molt genèrica, definirem moral com el conjunt d’intuïcions i concepcions de les que es valen els diferents grups humans i individus per a identificar el què està bé o malament, el què s’ha de fer o s’ha d’evitar, i definir estàndards personals o regles socials. I definim ètica com la disciplina que consisteix en l’activitat intel·lectual per la que s’examinen els estàndards morals per veure si són raonables o no i si estan fundats en bones raons.
Si ens avenim a les definicions anteriors, es pot justificar la necessitat de l’ètica per garantir la supervivència i la convivència “justa” d’una societat. Aquí ens podríem estendre molt revisant els grans autors com Darwin, Kant, Nietzsche, Hume, Smith, Frankl, entre d’altres, que justifiquen l’ètica des de diferents perspectives: biològica, sociològica, psicològica i antropològica.
Cada professió dins de la societat busca l’excel·lència en el seu camp de referència professional. I cadascuna pren aquells principis específics que li  permetran l’excel·lència professional al temps que definir una ètica pròpia. En aquest sentit, l’ètica docent, com tota ètica professional, té un aspecte “públic”, entenent-ho com allò que està bé o malament per a tothom; un patró moral bàsic de caràcter universal i generalitzable, construït des de la deliberació i el consens amb l’ús de la raó i l’empatia. Els principis fonamentals de l’ètica docent serien: a) la dignitat de la persona, b) servir als interessos generals i c) fomentar la igualtat d’oportunitats.
La societat desitjaria veure un bon professor com una persona íntegra, i no tan sols transmetent els seus coneixements sinó que, molt més, educant a la societat del futur tot garantint a cada alumne la igualtat oportunitats. Un professor íntegre en referència a la dignitat de la persona i a la seva vocació docent; un professor que educa perquè atén els interessos generals de la societat. I com a base de l’acció docent: la igualtat d’oportunitats.
L’ètica docent es basa en uns principis instrumentals d’eficàcia i eficiència: respectar la jerarquia i promoure la coordinació; perseguir la qualitat i la simplicitat; ser neutral, responsable i imparcial sempre i quan no es violin els principis fonamentals esmentats (dignitat de la persona; servei als interessos generals; foment de la igualtat d’oportunitats).
Si mirem la nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC), a l’article 2 del títol preliminar, descriu els principis rectors del sistema educatiu els quals constitueixen un bon punt de partida per a desenvolupar-los. El personal docent dóna sentit a la seva feina quan aconsegueix una bona formació del seu alumnat, i per tant, de la societat. Quins foren els principis específics que permetrien aconseguir-ho? Analitzant la situació actual del docent, en primer lloc, penso que caldria integrar el principis fonamentals i a partir d’aquests seria convenient definir les normes, valors i hàbits de conducta que han de regir la funció docent. Caldria fer-ho d’una manera senzilla i planera, per tal de legitimar socialment el treball del professorat i permetre retrobar l’orgull d’aquesta professió. Aquestes normes, valors i hàbits de conducta podrien constituir la base per un veritable codi ètic del Departament d’Educació. Una utopia del tot necessària.