“Escoltar és una tècnica inútil pel que fa a l’aprenentatge”. Sebastián Barajas

Té molts problemes. Tots donem per suposat moltes coses que sembla que siguin intocables, i les causes profundes de per què no funciona ningú les posa damunt la taula.

Donem per fet que el model de classe magistral on el professor explica i l'alumne estudia és bo, i això és mentida. Escoltant no aprenem res, i des del punt de vista de l'aprenentatge és una tècnica inútil, perquè al cap d'un parell de dies s'oblida. També assumim que s'ha d'estudiar per passar un examen i que si el passem és que hem après, però l'evidència ens demostra que això també és mentida, que al cap de tres mesos hem oblidat i que l'esforç que posem a memoritzar un tema serveix de ben poc.

Sí, i n'hi ha més: el sistema actual té una sèrie d'assignatures que tothom ha d'aprendre i això no té cap demostració. Des de la llei Moyano de 1850 pràcticament s'ha mantingut el mateix currículum acadèmic amb modificacions marginals sense que ningú s'hagi parat a pensar per què encara estudiem això i no una altra cosa. Els sistema educatiu està equivocat des de la base.

No sóc professor sinó un home de negocis i un consultor que durant molts anys m'he dedicat a la gestió del canvi en organitzacions empresarials. En veure que a la gent li costaven molt els processos d'aprenentatge que calien per afrontar els canvis, em vaig interessar en com funcionaven els processos cognitius. Ara fa 25 anys que treballo amb Roger Schank, un pioner en ciències cognitives que ha desenvolupat models alternatius d'aprenentatge científicament provats.

Parlo del mètode Story Centered Curriculum (SCC), un model que posa en pràctica un concepte més abstracte, que és aprendre a partir de la pràctica. Això no és nou, ja en parlava Sòcrates, i tots els grans pensadors de la història, tots, han arribat a la mateixa conclusió: que s'aprèn a partir de l'experiència. El model no es basa en teories i en l'estudi sinó a crear escenaris de la vida real i a partir d'aquí desenvolupar processos de raonament complexos per trobar solucions.

Un nen de 14 anys, en lloc d'estudiar física en abstracte, el reptes a millorar la xarxa de rodalies de Barcelona. Es treballa en equips petits i cada escenari real té dissenyat un procés ordenat de solució al darrere que tocarà diferents aspectes. El resultat és un alumne motivat que aprèn processos de raonament sofisticats, treballa relacions personals i aprèn física i matemàtiques, necessàries per resoldre aquest escenari. A més, l'aprenentatge que fa és de llarga durada!

Exacte. Podrien ser escenaris de dret, de medicina, d'enginyeria, d'arquitectura, de finances, d'economia... i els alumnes podrien escollir. L'important és que en cadascun d'aquests escenaris treballem raonament, comunicació i relacions personals.

Les seves creences la traeixen. La teoria es conforma després de la pràctica. Per resoldre problemes he de fer servir models, conceptes, processos de raonament. I amb tot això, quan ja he acabat i penso sobre la meva experiència, construeixo la meva pròpia teoria. La nostra ment funciona del concret a l'abstracte, mentre que el sistema educatiu actual només treballa amb la teoria abstracta fora de context.

Això de la “cultura general” és un altre concepte que s'hauria de revisar. Fer estudiar història a un jove al qual no li interessa gens és fer-li perdre el temps. Hi ha la falsa sensació que se li dóna cultura general, però això no és veritat, hi ha molts universitaris amb nivells molt baixos de cultura general.

Els professors estan molt atrapats dins les seves pròpies creences. N'hi ha que tenen ganes d'innovar però aquest model, fins que no es prova, conceptualment és difícil d'entendre. A mi em preocupa què hi diuen els alumnes, i tots els que hi han treballat estan encantats.