Escola i universitat, aprenentatges compartits
"Ens calen models de professors que siguin professors del segle XXI. Un professorat realment capacitat en les habilitats tant digitals com de metodologies, comunicació; un professorat actualitzat en tot allò que passa en el món i que realment pugui donar resposta a les necessitats que tenim des de les escoles."
Mar Camacho, Directora general d’innovació, recerca i cultura digital. Departament d’Educació.
El passat mes d’octubre, el Programa de Millora i Innovació en la Formació dels Mestres (MIF), impulsat pel Consell Interuniversitari de Catalunya i el Departament d’Educació va publicar el document “Millora de la formació inicial per a la docència”. En aquest document, entre altres aspectes, es proposa d'allargar la carrera un any.
A més, els futurs mestres també multiplicaran les hores de pràctiques i hauran de passar l'últim any d'estudis com a docents residents en una escola. Un altre dels aspectes a millorar és el perfil dels professors que hi ha a les facultats d'Educació. Els experts troben imprescindible que docents que exerceixin en escoles i instituts puguin fer classe als futurs mestres.
En paral·lel a la presentació d’aquest document, a la meva aula de 6è de primària vàrem fer una experiència de docència compartida que anava en aquesta línia. L’experiència va ser possible gràcies a la predisposició del professor Joan Callerissa de la Universitat de Vic, sempre obert a establir xarxes entre universitat i escola. Un grup de set alumnes de l’últim curs del grau de primària, matriculats en una assignatura optativa sobre projectes a l’àmbit de les ciències socials, van adoptar, al llarg de tot el primer trimestre d’aquest curs, un rol compartit: estudiants d’una banda, docents d’una altra.
L’experiència va consistir en treballar conjuntament, els estudiants universitaris i els alumnes de 6è de primària, en un projecte col·laboratiu en xarxa que consisteix en definir paraules que tenen relació amb els Objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides.
Vam començar amb una primera sessió a la universitat, on vam fer una acció formativa sobre participació en projectes col·laboratius en xarxa i utilització didàctica d’eines digitals. Durant unes dues hores, vaig presentar als alumnes universitaris, els projectes d’iEARN Pangea i dels altres centres iEARN al món. Vam parlar de les metodologies de treball que es posen en joc en aquest tipus de projectes. Els vaig proposar la feina que havien de fer abans de visitar l’escola de primària: seleccionar quins materials podria utilitzar cadascun dels set equips cooperatius de l’aula de primària per treballar un dels set primers objectius de desenvolupament sostenible. Havien de ser materials que els permetessin fer-se una idea de quina és la situació actual al món en relació a aquests objectius i a quin punt volem arribar l’any 2030. Els vam demanar que presentessin aquests recursos amb alguna de les eines digitals que vam exposar durant aquesta sessió de treball.
Durant unes setmanes, van adoptar el rol de futurs docents i van preparar els materials i recursos que van considerar pertinents. A la primera sessió a l’aula de primària, els estudiants universitaris es van incorporar als equips cooperatius per treballar un dels set objectius. En aquesta sessió, hi havia moments en què desenvolupaven el rol de futurs docents, però en d’altres moments, eren un membre més de l’equip. Durant dues intenses hores de treball van utilitzar els materials que havien preparat els alumnes universitaris; varen fer una llista de paraules que tinguessin relació amb l’objectiu que treballaven; varen elaborar núvols de paraules i també mapes mentals amb els ipads. Entre aquesta i la darrera sessió, alumnes de primària i universitaris van estar molt ocupats. Els alumnes de primària varen definir algunes de les paraules que havien triat de cadascun dels objectius; van elaborar pòsters digitals i els varen publicar a la web del projecte. Al mateix temps, uns i altres, preparaven activitats de gamificació: els alumnes universitaris amb Kahoot i els de primària amb Educaplay. A la darrera sessió a l’aula de primària, varen intercanviar els jocs per adonar-se dels aprenentatges que havien fet durant el desenvolupament del projecte.
En aquestes dues sessions, els alumnes universitaris varen tenir l’oportunitat de participar en dinàmiques cooperatives, viure el desenvolupament dels rols per part dels alumnes de primària i acompanyar-los en processos de cerca d’informació, reelaboració i creació de productes amb eines TIC i, finalment, avaluació amb utilització de rúbriques.
Aquesta és una experiència que es repeteix sovint en universitats d’altres països, especialment a l’Amèrica llatina, on és habitual que els futurs docents treballin per projectes a la universitat i a l’escola on realitzen les pràctiques. La nostra valoració va ser molt positiva i tenim intenció de repetir el proper curs. Uns i altres vam aprendre molt de les interaccions que es van generar.
