És l’hora del lideratge a les escoles

No estàvem ni podíem estar preparats per aquesta pandèmia. L’escenari que ens ha portat el Covid-19 al nostre món no te referents anteriors, i ens trobem en un context que no coneixem.

 

Els què hem viscut a l’estranger llargues temporades, sabem que quan un no disposa del context, es pot sentir gairebé desposseït de les seves habilitats i competències. El sentiment profund de ser estranger és el de no tenir els referents que ens ajuden a comprendre i interpretar la realitat en la què ens movem. L’experiència anterior a la pandèmia no ens serveix per pensar quina ha de ser la millor resposta. I tanmateix s’han de prendre decisions i actuar de manera ràpida, perquè el pitjor en un context de crisi és no decidir.

L’impacte del coronavirus fa que els que lideren arreu del món les escoles es vegin obligats a prendre decisions molts importants, no només des del punt de vista de la seguretat i la salut de tots, també decisions amb implicacions pedagògiques i organitzatives als centres. Decisions que es prenen amb molt poques orientacions sobre allò que és el millor que es pot fer. Aquest és el context real en el què estem. Les reaccions a nivell de política educativa han estat diferents segons els països, també els protocols i les instruccions o els recursos. El context és nou i d’incertesa. I haurem de revisar, avaluar i aprendre els uns dels altres. Per això és un temps de molta humilitat, ningú no te les respostes, i ens necessitem tots. En aquests moments hem vist com el nostre futur estava en mans de sanitaris, cuidadores, conductors, personal de neteja, treballadors i treballadores dels supermercats, mestres i líders escolars. Herois i heroïnes, sovint poc visibles, que han fet molt pel bé de tots, i no tots han estat aplaudits.

Amb la crisi i el tancament de les escoles, s’ha fet palesa la importància des del punt de vista social i educatiu de l’escola. No sempre hem vist que la resposta des dels governs hagi estat a l’alçada. Queda molt per fer a l’hora de considerar l’educació com a prioritària, i traduir-ho en recursos i estratègia. Ara és quan es fa més evident a tots els nivells del sistema educatiu que el lideratge no és un títol o un càrrec.

El lideratge és una acció, un comportament, una manera de fer i de ser. El lideratge comença sempre per un mateix, des del compromís personal, les creences i els valors que guien l’acció. I per dur-lo a terme una qualitat indispensable és el que en anglès en diuen l’“agency” i que es refereix a la capacitat d’actuar, de ser agent, protagonista, líder i actor. L’escenari actual ha proporcionat una clara motivació i un propòsit per desvetllar el lideratge del professorat. Els docents han treballat arreu del món per trobar solucions per als seus alumnes, dins de les particularitats de la seva aula, la seva escola, la seva localitat, el seu país. I hem vist com es responia de diverses maneres perquè s’actuava no tant des de les funcions prescrites o les consignes i instruccions de l’administració. S’han hagut de prendre decisions deliberades i d’assumir riscos, s’han entomat nous reptes mai viscuts i s’ha liderat als companys. Vull dir que s’ha exercit influència i impacte mitjançant l’acció conjunta. És l’hora del lideratge que reivindica els recursos i el suports necessaris a l’administració, però també d’aquell que promou el canvi de mesures i entoma nous reptes en el si de l’organització.

Estem veient com hi ha docents, líders d’escoles i líders de sistema, i organitzacions d’educació de tot el món utilitzant plataformes i les xarxes socials per compartir experiències, recursos, processos i aprenentatges en un moment incert. S’ha generat tot un moviment de lideratge educatiu, perquè són temps de responsabilitat col·lectiva, d’iniciatives conjuntes i de treballar per el bé de tots. Les xarxes són més que mai un espai per generar suport emocional, i de valors compartits. El context de crisi i la incertesa, ens fa sentir que malgrat les diferències, estem davant d’un repte similar, i aprenem junts. És més que mai el temps per a la generositat i la solidaritat o, si més no, hauria de ser-ho. Les mestres i els mestres han treballat molt, connectats a tothora, amb els fills a casa, sense deixar d’atendre als seus alumnes, reforçant en la distància el vincle, intentant salvar i compensar les greus desigualtats a les llars i alimentant el desig d’aprendre dels seus alumnes. La seva dedicació malauradament no ha estat sempre reconeguda. Han estat també el punt de mira mediàtic per acusar-los d’egoistes o porucs quan per una altra banda, molts rebien els agraïments de les famílies i s’emocionaven amb les respostes dels seus alumnes darrera la pantalla. No sempre els que els representaven han estat a la seva alçada. Hi ha hagut massa errors i encara n’hi ha. Tanmateix és el moment de recordar, que és temps per al lideratge compartit, aquell que te en compte que no hi pot haver benestar dels alumnes sense el benestar dels docents (Hargreaves et al. 2019).

És temps de tenir cura els uns dels altres, d’acompanyar, de dialogar, de construir junts. També des de l’administració: cal acompanyar i tenir cura dels líders d’escola i dels docents que són líders a l’aula i al centre. I no n’hi ha prou amb frases fetes de reconeixement, per molt que es repeteixin, calen accions i suport reals. I una comunicació clara i honesta que no generi més confusió. En un moment de crisi, els líders han d’actuar amb rapidesa i previsió, però també tenint en compte la diversitat d’opcions, les conseqüències i els efectes del que proposen, de les paraules que pronuncien i el que anuncien. El líders han de comunicar-se amb claredat i propòsit, però també amb empatia i humanitat (Netolicky, D.M. 2020).

Aquesta pandèmia ens fa a tots vulnerables i ens recorda que som una sola societat i una mateixa humanitat. Estic convençuda que aquest és un bon moment perquè ens plantegem què significa el lideratge, també a les escoles. És un temps propici per reconèixer i promoure el lideratge escolar, aquell lideratge pedagògic que influeix i promou que hi hagi nous líders entre els docents i a l’equip de l’escola, líders catalitzadors del canvi. És temps per al lideratge que es fa solidari amb d’altres escoles, creant i teixint xarxes a nivell de comunitat, territori i sistema. Un lideratge que crea aliances més enllà de l’àmbit escolar i educatiu, unint esforços a nivell de barri, ciutat, poble, país, per fer de l’educació un bé comú.

El veritable líder és aquell que exerceix una autoritat que el fa influent en els altres, que els inspira i els guia cap a una fita o un objectiu comú (Northouse, 2009). L’objectiu ara per ara és molt clar: hem de superar aquesta crisi i sortir-ne reforçats i havent après molt. Forces docents es senten espantats, estressats, desbordats. Però tot i així, segueixen treballant i mostrant el lideratge que es necessita, i fan tot el que poden per servir als alumnes i les seves famílies. En moments com aquest necessitem de totes i cadascun. És l’hora del lideratge a les escoles que ens empeny a ser valents, resilients, a col·laborar i demanar ajuda (Steve Mumby, 2020). Del lideratge que confia i genera confiança en les pròpies capacitats i es manté fidel als seus valors. A cap de nosaltres ens van ensenyar com liderar enmig d’una pandèmia, i no s’ha ensenyat mai en cap curs o màster a les facultats d’educació. És l’hora d’aprendre i liderar, si no és ara: quan? Ho escrivia una directora d’escola fa pocs dies: “En aquesta situació de nou paradigma social, de valors, educatiu, que representa la Covid-19 (...) cal mobilitzar el lideratge cap a tots els nivells involucrant a la majoria enlloc d’uns pocs, desenvolupant capacitats a partir del suport mutu i la confiança i basant-nos en l’ús del talent i de les capacitats de totes i cadascuna de les persones que formem part de l’equip humà (...) Podíem imaginar una situació més òptima per aconseguir accelerar aquest procés, que la que estem vivint?” (Dolors Queralt. 2020 al Diari de l’Educació).