Envers Bolonya 2020

El passat 31 de març Edu21 organitzà, en el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, la seva IX Tribuna sota el títol: “El desafiament de Bolonya” tot coincidint amb un període on, mediàticament, havia reaparegut l’aparent conflicte que el Pla Bolonya suscitava en algunes de les nostres universitats. La discussió arribava doncs en un moment molt oportú i interessant.
La doctora Josefina Cambra, degana del Col·legi i els doctors Jordi Riera de la URL i Màrius Martinez de la UAB, defensaren els seus punts de vista amb rigor i a voltes vehemència, col·laborant a què l’interès dels assistents es mantingués fins més enllà de l’hora prevista per l’acabament de l’acte. Sens dubte, el denominat Pla de Bolonya és un temàtica que motiva i que demanda una informació clara i concisa dels punts forts i febles del Pla i, sobretot, de les oportunitats que obre de cara al futur, no ja de l’horitzó del 2010 sinó d’aquell que, segons el Dr. Riera, la majoria de països europeus s’estan plantejant ara, és a dir, la Bolonya del 2020.

Per la Dra. Cambra el debat sobre el Pla Bolonya posa en primer pla el propi model d’universitat que volem construir: massificació versus elitisme; definició de les funcions essencials de la universitat; formació del professorat universitari; abandonament i absentisme dels estudiants; relació del món universitari amb el laboral, etc. Davant de tot això una part de l’estudiantat mostra un clar descontentament envers el nou model per la qual cosa la Dr. Cambra proposà intensificar més la via de la convicció i la persuasió. En qualsevol cas, destacà que el sistema de beques caldria que millorés força per permetre, entre altres aspectes, poder relacionar millor el treball i la formació permanent.

El Dr. Riera recordà que el Pla Bolonya no és res més que una declaració d’intencions de tres pàgines, que no es tracta pas de cap llei. Nasqué davant l’evidència que si Europa volia ser atractiva en el futur, en relació a la seva oferta universitària, caldria que es dotés d’un model capaç de competir amb les zones anglosaxona i asiàtica. L’Europa d’ara, en relació a l’educació superior, és diversa però no harmònica i, per tant, era i és necessari un esforç per a la transferència, l’acumulació i la qualitat de la formació. En qualsevol cas, pel Dr. Riera, Bolonya significa un procés continu –ben aviat tindrem la sisena declaració a partir de les revisions efectuades des del 1999– que requereix també d’una avaluació continuada. Exigeix revisar a fons les competències necessàries que haurem de garantir als futurs graduats i fer-ho des de la pròpia revisió del nivell docent universitari, al temps que s’aborden processos de canvi i de millora de la docència. Per afrontar amb honestedat aquests canvis, segons l’opinió del Dr. Riera, cal plantejar-se l’avaluació de la qualitat per justificar l’autonomia en la presa de decisions i, a més, resulta fonamental establir estrets lligams entre el sistema universitari i els altres sistemes socioeducatius, molt especialment, l’escolar.

El Dr. Martinez remarcà que el denominat Procés de Bolonya és irreversible malgrat les tensions a què és sotmès el sistema universitari en general: precarietat en el professorat; excessius canvis polítics; dubtes sobre el finançament adequat, influència d’una certa retòrica crítica amb un determinat prestigi intel•lectual, etc. Malgrat que convisquin moviments que volen preservar determinades tradicions establertes, segons el Dr. Martinez, els canvis que introdueix l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) obliguen a una certa sacsejada de la nostra universitat, entre altres aspectes per l’evidència que el coneixement ja no es troba en mans d’uns pocs, ara és l’estudiant que es situarà al centre del procés i l’obligarà a assumir un paper molt més actiu i compromès. Un rol on el treball en equip i la dedicació intensa als estudis es faran imprescindibles per a garantir una formació de prestigi i de qualitat vinculada al poder retre comptes amb transparència.

Després d’un viu debat entre els assistents i els ponents, des d’Edu21 ressaltàrem alguns dels aspectes més rellevants del proposat en la Tribuna:

• Qualsevol canvi de paradigma com el que proposa Bolonya no és fàcil d’afrontar, genera pors i requereix saber explicar-se, poder debatre i fomentar el diàleg mantenint un esperit autocrític permanent.
• Caldrà millorar aspectes com la massificació, l’excés de precarietat docent, el sistema de beques als estudiants i, sobretot, el finançament necessari.
• El sistema de seguiment de la qualitat ha de ser transparent, sense duplicacions i basat en la confiança.
• Caldrà una racionalització de l’oferta dels títols entre les diverses universitats catalanes.
• Serà molt necessari que el procés de l’EEES pugui comptar amb un lideratge d’alta volada.

Des d’Edu21 convidem a tots els interessats a seguir fent aportacions a l’espai del nostre web dedicat al Procés de Bolonya. Així enriquirem el debat i la reflexió com a part del compromís que, activament, Edu21 vol assumir com agent social i educatiu. Com es va dir a la Tribuna: el futur està per inventar-lo.