Entrevista a Meritxell Cano, experta en intel·ligència alumnes amb altes capacitats
Què entenem per intel·ligència?
Actualment, la majoria d’experts estem d’acord en dues qüestions respecte al concepte d’intel·ligència. La primera és que, en contra del que es pensa majoritàriament, el sistema basat en una intel·ligència única, mesurada a través d’un quocient d’intel·ligència (QI), s’allunya de la realitat, ja que no contempla que l’arquitectura de la ment respon a un funcionament per mòduls o intel·ligències múltiples. El canvi és substancialment important, ja que ens adonem que cada persona té un perfil únic, amb uns punts forts i uns punts febles. A més, ara també sabem que la intel·ligència és dinàmica. És a dir, la intel·ligència es construeix durant tota la vida del subjecte i és fruit de la interacció d’alguns factors innats amb alguns factors ambientals.
Com es pot traslladar al món educatiu aquest canvi de paradigma sobre les intel·ligències múltiples i dinàmiques?
Des de la nostra societat i des de l’escola, encaminem els nostres perfils intel·lectuals cap a una determinada direcció. Sabem que el talent més habitual és el talent acadèmic. No és perquè sí. La nostra societat ha posat èmfasi sobretot en els continguts acadèmics, és a dir, en els verbals, memorístics i lògics. Si, en canvi, s’hagués ensenyat música o motricitat, ara tindríem un altre tipus de talents. En qualsevol cas, quan parlem d’intel·ligències múltiples, no només ens referim a incentivar la intel·ligència acadèmica, sinó també a potenciar la creativitat, la intel·ligència social, l’emocional etc. que, de fet, en el món laboral, més tard, són talents que es valoren molt més del que es demanen en l’àmbit escolar.
En aquest sentit, l’escola, des de la seva vessant formativa, pot tenir un paper decisiu en l’aprofitament dels diversos talents dels alumnes. És necessari un replantejament pedagògic a fons?
L’escola pot posar el seu gra de sorra de forma important en aquesta optimització de la intel·ligència. Això no significa que puguem convertir a tots els nostres alumnes en excel·lents, perquè hi ha unes limitacions estructurals, les que vindrien més determinades per la part innata o genètica, que difícilment podrem superar. Per exemple, una persona de metre seixanta difícilment podrà arribar a ser un gran jugador de bàsquet. Però sí que podem optimitzar el potencial que a nivell genètic o a nivell innat puguin tenir els alumnes.
El nostre sistema educatiu dedica molts esforços a atendre els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge. En canvi, no s’ofereixen tantes competències a l’hora de treballar amb alumnes amb altes capacitats. Quines accions educatives concretes es poden plantejar al professorat per treballar en el descobriment i la potenciació dels aspectes talentosos dels seus alumnes, tot plegat, però, sense renunciar a l’equitat?
Els professionals de l’educació actualment tenen un important desconeixement sobre el tema de les altes capacitats i es veuen desbordats per la situació del dia a dia a les aules. De fet, hi ha professors que quan els parles de la necessitat de potenciar el talent entre els alumnes, és com si els diguessis que una nena necessita arracades, mentre n’hi ha d’altres que els falten sabates. En qualsevol cas, seria necessària una formació específica als professionals en actiu per guiar-los sobre com funciona la intel·ligència i sobre com funciona la heterogeneïtat intel·lectual. També caldria posar èmfasi al fet que els alumnes tenen diferents maneres d’aprendre, que n’hi haurà alguns als quals serà millor que se’ls expliqui com anar a un lloc verbalment i n’hi haurà d’altres que millor que se’ls ensenyi en un mapa. A més, hauríem d’instaurar aquestes competències a la formació inicial per quan el futur professional es trobi amb el problema ja tingui unes pautes sobre com actuar.
El currículum escolar està adaptat per avaluar el talents dels alumnes?
A nivell curricular les lleis actualment deixen el tema molt obert, de manera que són les escoles les que es fan responsables de fer adaptacions curriculars adequades tant en els alumnes que mostren excel·lència, com en els que mostren dèficits. Aquesta particularitat dóna llibertat als professors, però també els deixa desemparats.
Catalunya, en els estudis internacionals, obté uns resultats insuficients en la franja alta. Com es pot aprofitar l’excel·lència d’alguns per aixecar els diversos talents de la majoria?
Una bona manera, que de fet és en la línia en què s’ha enfocat la VIII Jornada d’Edu21, és el treball en grups intertalents. Si sabem que tenim una aula diversa, heterogènia des del punt de vista intel·lectual, aprofitem-ho. Això no necessàriament ha de ser un problema. Un individu creatiu amb un individu lògic probablement entraran en conflicte, no s’entendran massa bé perquè l’individu creatiu entrarà en un flux d’idees constant, i al lògic el posarà molt nerviós que no centri les idees cap a una mateixa direcció. Però, evidentment, les dues tasques es poden complementar si, per exemple, agafem un tercer individu amb una bona intel·ligència social i l’incorporem en el grup perquè moderi o perquè faci de mediador entre l’alumne més creatiu i el més lògic. Al final, el resultat global pot ser molt bo, més bo, de fet, del que seria de manera individual.
