“Ens hem obsessionat massa amb l’ortografia”
Entrevista a Montserrat Torra, professora de secundària, guanyadora del premi Edu21 2008.
Els alumnes escriuen amb por?
De vegades, sí. Escriuen amb por de no fer-ho prou bé, sobretot els
que fan faltes d'ortografia, i això fa que no es deixin anar prou, que
no desenvolupin la seva capacitat creativa.
¿També fan faltes d'ortografia els estudiants que són bons escriptors?
Hi ha de tot. És veritat que els bons alumnes no n'acostumen a fer
gaires, però n'hi ha d'altres que tenen moltes ganes d'escriure, amb
facilitat a l'hora d'explicar històries, i en canvi l'ortografia no la
tenen gaire assolida. I a aquests val la pena donar-los una empenta.
S'acostuma a dir que ara els estudiants fan moltes més faltes que abans...
Això no és veritat. Fa 36 anys que faig classes a secundària, i de
faltes d'ortografia se n'han fet sempre, sobretot a aquesta edat: n'hi
ha que en fan més, n'hi ha que en fan menys i n'hi ha que no en fan.
Hem de deixar d'obsessionar-nos amb l'ortografia. L'ortografia és molt
important, però és només el vestit: també hi ha d'haver coses a dins, i
aquestes de vegades també fallen. Però com que són menys aparents i
costen més d'explicar, els professors ens hi hem dedicat menys.
¿És un tòpic que els alumnes que més llegeixen són els que millor escriuen?
En part, sí. Els alumnes que més llegeixen acostumen a escriure bé,
però després hi ha alumnes que els agrada molt escriure i no són gaire
lectors, i n'hi ha que són devoradors de llibres i no els agrada
escriure.
I que les noies escriuen més que els nois...
Aquest és un tòpic que, almenys en aquestes edats de l'adolescència,
respon a una realitat bastant corrent. L'explicació és que les noies
acostumen a ser més xerradores i els agrada explicar les coses més en
detall, mentre que els nois aviat ho tenen enllestit.
Es parla molt de fomentar la lectura. ¿Caldria potenciar molt més, també, l'escriptura?
S'escriu menys que no pas es llegeix. Però l'escriure va després del
llegir, i quan hi ha mancances de lectura, l'escriptura es deixa per
més endavant. Això d'una banda. I, d'altra banda, a aquells alumnes que
tenen facilitat per escriure i que aniria bé potenciar-los més perquè
poguessin millorar, no tenim temps per dedicar-nos-hi.
Quan es parla d'atenció a la diversitat ens vénen al cap sempre
els alumnes amb dificultats. ¿És una assignatura pendent, l'atenció als
alumnes més capacitats?
Jo crec que sí. És un tema que se'ns acostuma a escapar perquè els
altres alumnes, els que tenen dificultats, ens ocupen molt de temps.
És partidària de fer grups en funció del nivell?
No, perquè té avantatges i inconvenients. Té avantatges en moments
determinats perquè et permet avançar molt, però també és veritat que en
un grup de 30 alumnes suposadament bons, només que n'hi hagi dos que
destarotin, per molt bons estudiants que siguin, no et serveix de res.
I en canvi, en un grup d'alumnes regulars amb ganes de treballar, pots
tirar molt més. Per tant, no tot és tan matemàtic.
¿Hi ha prou recursos a les escoles per motivar els alumnes amb facilitat per escriure?
Hi ha recursos però estan infrautilitzats. Per exemple, el concurs
literari. En l'estudi he pogut constatar que el 98% dels centres
organitzen concursos literaris, des de primària fins a secundària,
normalment per Sant Jordi. També hi ha molts centres que editen
revistes, tots disposen de pàgina web...
Quin és el problema?
El problema és que moltes vegades aquestes iniciatives funcionen per
inèrcia. El mateix concurs literari: de vegades s'acaba planificant a
corre-cuita... Ja sabem quins seran els alumnes que s'hi presentaran,
però, i els altres? Els altres no els vas a buscar perquè alhora t'has
d'ocupar de fer altres coses... I finalment, què passa amb els
premiats? Que el seu treball només se'l llegeix el jurat i després
queda guardat en un calaix. Això desmotiva molt. Tots escrivim perquè
algú ens llegeixi; els alumnes, també.
Què proposa?
És tan fàcil com penjar aquests escrits a la pàgina web del centre,
o fer una revista i difondre-la entre els alumnes. Són eines que tenim
al nostre abast i que no s'utilitzen. Per què? Potser perquè suposaria
un canvi de manera de funcionar, però, sobretot, per falta de temps.
Com ha afectat l'escriptura l'ús de les noves tecnologies? S'escriu pitjor, diferent, menys...?
Penso que és un tòpic això que la pràctica d'escriure missatges de
mòbil o en xats fa que els nens escriguin pitjor. Mentalment, sempre
ens sabem posar en el registre que toca, encara que no es dominin prou
bé tots els registres. Crec més aviat que les noves tecnologies poden
contribuir a fomentar l'escriptura.
De quina manera?
Jo animo els alumnes a través del taller d'escriptura a publicar
coses a internet. A la xarxa hi ha diverses pàgines on es publiquen
relats. I trobo impressionant que alumnes de 13 anys es busquin la vida
per publicar els seus escrits a la xarxa, i que els centres, amb webs
pròpies, no siguem capaços de penjar-los.
