En educació, i des d’Edu21, què plantegem al 2009?

Comença un nou any i des d’Edu21 trobem oportú preguntar-nos què ens portarà el 2009 en l’àmbit de l’educació a Catalunya. Un any en què, entre molts altres temes, possiblement tinguem la primera llei catalana d’educació aprovada, on ens caldrà comprovar si definitivament canviem la formació inicial dels professors de secundària o si el procés de convergència europea en les nostres universitats por avançar sense entrebancs.
Aquests seran aspectes rellevants que mereixeran la nostra atenció en el calendari que iniciem. Des d’Edu21 pretenem seguir contribuint a la reflexió serena de l’educació a casa nostra però també avançant més en el camp de les propostes i les accions concretes de millora, en tots els àmbits on ja hem posat una atenció especial i en aquells altres que volem encetar amb el nou any.

Com es concretarà la Llei d’Educació a Catalunya? Ens agradaria que al final tinguéssim un redactat que aconseguís un ampli consens polític, social i educatiu. Sense aquest consens la Llei no tindrà la força apropiada per exigir el finançament i el compromís necessaris per a portar a la pràctica els seus plantejaments més ambiciosos. En aquest sentit, cal trobar l’equilibri just perquè l’escola pública i la concertada sumin esforços en el camí volgut de la corresponsabilització pedagògica i també de l’econòmica; que les direccions dels centres tinguin prou marge legal per assumir de manera efectiva el lideratge dels projectes educatius de centre; que l’avaluació de tot el sistema, i també dels docents, es faci de manera que reverteixi en la millora dels resultats dels alumnes i en la presa de decisions que comporti incentivar als que més s’esforcen i innoven; en la descentralització del sistema sense caure en el perill de l’atomització en la gestió que eludeixi el compromís d’àmbit nacional que l’educació a Catalunya ha de tenir, etc.

En relació a la formació del professorat de secundària ho hem repetit moltes vegades: No pot ser que continuem amb un sistema de formació inicial dels anys setanta. No hi ha cap excusa que pugui justificar un nou retard en l’actualització d’aquesta formació que, any rere any, hipoteca la formació dels professors que exerceixen en la secundària que és l’etapa més decisiva de tot el sistema i on el fracàs escolar en el nostre país assoleix cotes de més del 30%.

Pel que fa al denominat pla o procés de Bolonya de les nostres universitats cal demanar seny i fermesa als responsables universitaris i polítics per avançar amb decisió envers aquest Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Es poden obrir tots els debats que es vulguin per perfeccionar molts aspectes que, a ben segur, són susceptibles de millora, però no es pot fer marxa enrere en relació als compromisos adquirits envers la convergència del 2010. El nostre lloc, també en l’educació superior, és inequívocament Europa, per a bé i per a mal, i no ens podem permetre vel·leïtats que endarrereixin les oportunitats dels nostres joves per estudiar i exercir com a professionals en l’EEES per més que alguns d’ells s’entestin a posar pals a les rodes.

Pel que fa a Edu21 continuarem incidint amb temes que han esdevingut preocupacions i ocupacions constants del nostre projecte: l’equilibri entre equitat i qualitat que nosaltres també formulem com a inclusió i excel·lència; l’aposta decidida per una educació que fomenti la nostra identitat com a poble al mateix temps que contempli i respecti les aportacions d’altres cultures; els problemes de convivència, comportament i disciplina a les aules; la introducció de les TIC a l’ensenyament no com a mers estris tecnològics sinó com un autèntic canvi de model d’escola (de l’analògica a la digital); la preocupació per la gestió, la direcció, l’organització, el finançament i l’avaluació dels centres, de tot tipus de centres; la preocupació per elevar els resultats educatius dels nostres alumnes potenciant el talent i l’excel·lència, etc.

A totes aquestes preocupacions els hi sumarem aquest any les del currículum com a tema de discussió i, a partir d’aquest, les competències concretes a desenvolupar amb els alumnes; la implicació de les famílies i de la denominada educació no formal en l’oferta educativa global i en xarxa, també la de l’educació en el temps no lectiu i el de lleure; ens aproparem als avenços científics sobre l’aprenentatge, en concret sobre el funcionament del nostre cervell com element clau per a desenvolupar mètodes eficaços d’ensenyament i aprenentatge assumint els avenços de les neurociències; ens ocuparem també de l’educació superior i de l’espai EEES; encetarem debats d’altres temes d’actualitat i, com a novetat, aprofundirem en les estratègies de capacitació sobre problemes concrets d’aula i de centres, per ajudar a consolidar i entrenar competències específiques que puguin afavorir la tasca educativa del dia a dia dels nostres professionals de l’educació.

I tot això ho volem fer comptant amb la més àmplia complicitat possible de la comunitat educativa –que no estrictament  escolar– de Catalunya. Des d’aquí convidem a tothom que es vulgui afegir a aquesta tasca que ho faci des de la seva pròpia llibertat i responsabilitat personal. Amb aquest tarannà, comptant amb l’ambició i el rigor que pretén representar Edu21, tothom hi serà benvingut.