Els ritmes temporals de les innovacions amb les TIC
Les innovacions educatives necessiten d’uns ritmes pausats de desenvolupament. Ni les velocitats que poden convenir a l’administració ni el “dit i fet” són bones companyes de viatge per a què una innovació s’acabi, efectivament, implementant bé.
L’actual ritme de posta en marxa dels programes Escuela 2.0 i de l’eduCAT 1x1 és agosarat i seria una llàstima que quelcom tan imprescindible com és avui el lligam TIC-educació no es fes bé com a fruït d’unes acceleracions polítiques circumstancials. Innovació si, però temporalització adequada també.
En concret, la incorporació plena de les TIC a l’educació passa primer per aspectes d’infraestructures, d’aules i de connectivitats. En aquest punt cal també una planificació estratègica del que ha de ser el treball d’aula amb connexió a internet d’alumnes i professorat i el que es pot fer sense o tan sols amb l’ordinador del professor en connexió.
El segon aspecte bàsic és la formació del professorat (tot) per a treure profit pedagògic de les TIC. Sense la complicitat dels docents i sense la seva pròpia seguretat en el que millor es pot fer, tot canvi és inviable.
El tercer aspecte és no confondre el tema de les TIC a classe amb el tema dels llibres de text. Són problemes disjunts que darrerament s’han barrejat a casa nostra. Les TIC aporten moltes oportunitats d’aprenentatge, des de fer càlcul mental a practicar llengües, des de fer treballs de plàstica a visites virtuals a museus... i això no té res a veure amb tenir guies en paper o llibres de text en format digital o on-line.
Estic segur que acabarem gaudint de magnífiques ofertes de noves generacions de llibres de text però cal un llarg procés de creativitat, de recerca i d’experimentació.
Hem d’inventar les noves aules escolars però en elles hem de saber combinar les TIC amb els llibres de paper, amb els laboratoris manipulatius, etc. El cinema no ha destruït el teatre.
En un anterior article a Edu21 incidíem en les perspectives internacionals. En aquest tema són també rellevants. Nova Zelanda ja fa molts anys que en un centre pilot s’assaja un nou model d’escola del segle XXI i creuen que en uns quants anys serà possible passar del pilotatge a la generalització. A Estats Units els nous projectes de llibres de text (de paper) han rebut en la darrera dècada ajuts públics de la National Science Foundation i abans de la seva oferta lliure s’han sotmès a un curós procés de prova... i així podríem anar trobant molts exemples d’accions educatives que uneixen a la seva embranzida vers els canvi la prudència del seu desenvolupament. El tema és massa important per deixar-lo descarrilar.
