20 octubre 2007
Jaume Sarramona, Catedràtic emèrit de pedagogia de la UAB

Els principals reptes de la recerca educativa a Catalunya

Si es vol conèixer la situació actual de la recerca pedagògica a Catalunya, cal recórrer d’entrada a uns estudis ja realitzats al respecte i que donen una visió força ajustada del què ha estat aquesta recerca en els darrers vint anys: el Llibre Blanc del 1995 i els dos raports editats per l’Institut d’Estudis Catalans el 1997 i el 2005.

Per evitar confusions terminològiques, entenem la recerca com un procés
rigorós, controlat i verificable per altres, que dóna garanties que les
conclusions resultants no són estrictament subjectives. Això sense negar la
utilitat pròxima dels estudis i experiències que no gaudeixin d’aquests
requisits, però que no són recerca estricta.

Cara al futur, tenim grans desafiaments per al sistema educatiu que es
poden resumir en els capítols següents:

 A) La
millora de la qualitat dels sistemes educatius, sense que això vagi en
detriment de l’equitat.
 B) L'aproximació de l'educació escolar a les exigències de la vida social actual, preparant als ciutadans per aquesta vida real.
 C) L’aportació
que el sistema educatiu ha de fer a la convivència social i a la preservació
del medi ambient.

 

Fent una recopilació de les necessitats de recerca que es vinculen als
àmbits esmentats, en resulta, com a mínim, la següent relació:

 - Investigació
avaluativa en les principals dimensions del sistema educatiu, des dels sistema
en el seu conjunt, als centres escolars, el professorat i els programes
educatius específics que són vigents.
 - Desenvolupament
d’estratègies metodològiques aplicables al conjunt del sistema educatiu, als
centres escolars i a les aules, que aconsegueixin uns resultats escolars
elevats per a tota la diversitat de l’alumnat, com a garantia d’autèntica
equitat.
 - Estudis
sobre la implicació de les competències a l’activitat curricular en totes les
seves manifestacions: metodològiques, de material didàctic, avaluatives, etc. I
això en tots els nivells del sistema educatiu.
 - Continuació
i actualització dels estudis referents a la utilització de les tecnologies de
la comunicació i la informació (TIC) en els processos ordinaris
d’ensenyament-aprenentatge.
 - Tractament
de totes les dimensions socials de l’educació, des de les familiars a les
socials, per garantir la incorporació més ràpida i adequada dels alumnes
nouvinguts, en especial els procedents de cultures més allunyades a la nostra.
 - Estudis
relatius a l’adquisició d’hàbits i actituds consumistes sostenibles, com a
mitja bàsic de respecte i preservació del medi ambient.
 - Revisió
i actualització dels programes lingüístics que fan referència a l’ús de la
nostra llengua, en especial en contextos on hi té escassa presència social.

Tot això sense oblidar que la recerca no té límits pel que fa als seus
camps d’estudi, però admetent que en cada moment històric hi pot haver unes
certes prioritats de caire social. Aquest és el cas.