Els matisos en educació: matís 7. Un consell orientador que acompanyi… Acció tutorial, cultura digital i autonomia pedagògica.

Ara que ja hem organitzat un curs tan diferent, direccions de centre i docents notem a flor de pell com encetar la setmana escolar, dia rere dia, que ha vingut i ve carregada d’incertesa i de provisionalitat.

Talment, les setmanes tenen més ressò d’inauguració de curs que de quotidianitat o ritme escolar: nous plans d’organització de centre, les mesures sanitàries, revisió continuada de protocols, absències per símptomes, baixes per prevenció, correus electrònics carregats de noves situacions i, ara mateix, noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia COVID-19.

El curs avança i ho fa amb el tarannà de ser, cada dia, un dia ben diferent.

Cada matí, quan la jornada escolar s’inicia, les mirades que la mascareta encara sí ens permet posar en valor, denoten les expressions que acostumem a utilitzar per extremar la precaució: millor quatre ulls que dos, més val ser dos que un, o plegats obtindrem millor resultat. L’esforç afegit a la normalitat de cursos anteriors es fa notar en cada instant i racó de l’activitat educativa.

Funció d’escola i de centre

En certs moments, les condicions sanitàries recomanades són difícils de seguir al peu de la lletra. I no només en aquells contextos que no ha estat possible comptar amb suficients espais i recursos, sinó pel fet que la naturalesa de l’educar i de l’aprendre és social i dialògica; és a dir, per forjar la relació educativa ens ha calgut i ens cal trobar temps i espais diferents per a la comunicació, l’intercanvi i el contacte continuat amb l’alumnat.

Així, en aquest curs nou, és per aquest fet que educar i aprendre són accions de mena dialèctica, que l’atenció de cadascun dels docents s’activa en escreix per fer coexistir dues necessitats que, d’entrada, no s’estava avesat a conciliar: la distància entre persones per frenar l’augment dels efectes d’una pandèmia, amb l’intercanvi d’impressions i de mirades entre alumnat i professorat, tal com demana la pròpia activitat d’aprendre. Resulta, doncs, que aquesta cerca d’equilibri entre distància i intercanvi ens ha instal·lat en un escenari nou i delicat del qual, fa de mal dir en aquests moments que s’escriuen aquestes ratlles, ningú sap ben bé fins quan.

Estrenar setmana, inaugurar dia i gestionar aquest equilibri està doncs resultant un èxit, en exclusiva, de la comunitat escolar.

Renovació pedagògica

Però posar en relleu l’esforç afegit que reclama aquesta actualitat no tindria massa interès si no fos perquè es tracta d’una situació que, de forma abrupta, s’ha interposat enmig d’un període que, d’altra banda, venia i està carregat en els centres d’empenta i renovació pedagògica.

Són tres els àmbits vers els quals docents i equips dirigeixen la intenció i l’acció d’avançar :

- Evolucionar cap a una institució on la mirada orientadora i l’acció tutorial del docent, vers tots i cadascun dels alumnes, guia el disseny didàctic de les activitats d’aula i l’avaluació del procés d’aprenentatge de cada alumne. Perquè avaluar és aprendre.

- Situar la tecnologia educativa com a eina per dibuixar diferents maneres, evidents algunes i més subtils altres, d’escoltar i acompanyar a l’alumnat. Perquè la cultura digital contribueix a reforçar l’acció tutorial, tant si implementem un model d’educació presencial, com si per circumstàncies sobrevingudes com les actuals, ens en cal un de semi-presencial.

- Eixamplar l’autonomia de centre des d’una perspectiva de lideratge pedagògic i concebre la formació del professorat com a desenvolupament professional dels equips docents. Perquè desenvolupar autonomia és exercir en els centres el lideratge orientat a promoure l’aprenentatge.

Des de les direccions de centre convé mantenir-se ferm cap aquest avanç pedagògic i aprofitar aquesta incòmoda situació, en la què estem situats de forma passatgera, per atrevir-nos a incorporar les accions i valoracions que suposin fer passes endavant en la direcció d’aquests tres àmbits de transformació i millora.

Des de l’administració educativa, la inspecció d’educació, i també els serveis educatius, convé encertar l’estil, el ritme i la mesura de suport als centres per afavorir que aquests tres horitzons siguin dominis d’un mateix repte, el d’acompanyar més i millor l’aprenentatge de tots i cadascun dels alumnes.

Assignar qualitat a l’acompanyament

Per contribuir en aquesta fermesa d’uns i en l’encert dels altres ens cal primer identificar, i tot seguit posar en valor, els moments cabdals de la dinàmica escolar que contribueixen a assignar qualitat a l’acompanyament de l’alumnat i, per això, cal que procedim amb cura i determinació.

Moments que poden ser molt creatius del ritme escolar, d’un curs ja posat en marxa: les trobades d’equips docents a l’hora de dissenyar els projectes o les activitats rere les quals cerquem aprenentatges integrals; l’intercanvi entre professorat i la confecció compartida d’eines per afavorir una avaluació de l’alumne concebuda com a procés d’aprenentatge; les sessions de seguiment de l’alumnat com a espais i temps per generar informació rellevant de l’alumne i amb cultura de registre; les tutories individuals o co-tutories amb bases d’observació i escolta activa; les dinàmiques de tutories entre iguals amb pràctiques de conversa; l’intercanvi d’impressions amb l’alumnat combinant espais físics i digitals.

Cap d’aquestes situacions no ens hauria de passar desapercebuda ni tampoc hauria de convertir-se en rutina de reunió setmanal. Perquè la suma i coordinació entre elles permet, sempre en equip, generar informació rellevant de l’aprenentatge de l’alumne i establir, i aquí rau l’interès, mesures continuades per a la seva orientació.

Per tot això, assignar qualitat a l’acompanyament de l’alumne ha de voler dir posicionar el seu Consell orientador com a procés i mesura d’observació, de conversa i de registre del seu autoconeixement, del seu aprendre a aprendre, la seva participació i, simultàniament, l’orientació vocacional o professional. Un Consell orientador que acompanya i que no es limita a ser únicament, i per prescripció, un document de final d’etapa. Un Consell orientador que es lidera des de la coordinació pedagògica i els equips d’orientació del centre, i que el fan possible els equips docents, com a mecanisme d’intercanvi de punts de vista sobre el procés de l’aprenentatge de l’alumne.

Prioritzar i liderar la dinàmica d’un Consell orientador que acompanya permet als centres fer confluir els tres àmbits de transformació: acció tutorial, cultura digital i autonomia, en un mateix repte.

Recerca i evidències de Consell orientador

Tan sols fa uns mesos, una estudiant universitària va comunicar-me el seu interès a dedicar el treball de fi de màster al Consell orientador. Ho vaig celebrar pel fet d’haver-se adonat que pot generar en els centres la mirada i la cultura que, mica en mica, promou transformació i qualitat orientadora.

Li vaig proposar centrar la recerca a identificar evidències (des de la pràctica amb la teoria i viceversa) de dinàmica i cultura de Consell orientador, concebut com a mecanisme d’intercanvi i de registre d’informació i d’orientació per a l’alumne.

Evidències de pràctiques de centre que anessin més enllà d’escriure en un document compartit les quatre ratlles que un aplicatiu qualificador final demana preceptivament a final d’etapa. Evidències d’un Consell orientador construït per uns equips docents i gestionat com a instrument d’acompanyament a l’alumnat. A banda dels encerts que demana un treball de les característiques del de final de màster, tant de bo l’estudiant tingui sort! Portarà a terme la recerca d’evidències més i menys reeixides i, fins i tot, el seu treball resultarà significatiu per aquells centres que a hores d’ara ja concentren esforços cap al repte d’un acurat acompanyament socioemocional i acadèmic de cada alumne.

En uns moments tan complexes com els que ens toca viure a cada centre, situar i valorar l’acompanyament, l’atenció, i la conversa rellevant amb l’alumne en el nucli de qualsevol organització nova que pugui generar-se, de ben segur que contribuirà a vèncer els efectes de desgast d’aquesta crisi.