Els matisos en educació. Matís 3.

Equilibri entre equitat i qualitat educativa. La co-docència

La mirada inclusiva de centre demana establir en cada context i en cada pràctica un diàleg constant entre una educació equitativa i uns aprenentatges de qualitat.

Una educació basada en l’equitat posa l’accent en el jove pel fet de reconèixer en ell el dret a rebre amb igualtat d’oportunitats una educació i, per això també, a comptar amb una expectativa pròpia.

Al seu torn, una educació de qualitat és aquella que, al llarg del procés d’aprenentatge del jove, li afegeix els motius, els significats i les raons perquè pugui anar configurant el seu projecte de vida personal i professional.

L’equitat, doncs, necessita de la qualitat educativa. Fer possible el dret d’oportunitat, en tots i cadascun dels joves, ens reclama a la comunitat educativa posar l’atenció i tots els esforços en l’aprenentatge del jove i a les expectatives que, a partir d’ell, pugui anar creant.

No sempre en totes les actuacions de centre aquest ajustament entre l’equitat i la qualitat aconsegueix plasmar-se de forma equilibrada i, a la vegada, tensionada. Pot semblar que pràctiques que vetllen pel dret a la igualtat d’oportunitats contribueixen per si soles a assignar qualitat a la pràctica o l’actuació que es porta a terme; i no sempre és exactament així.

D’entre les actuacions que giren a l’entorn d’un objectiu centrat en l’equitat hi ha les d’acollida de tots i cadascun dels alumnes, les de la cohesió de grup, les del clima de centre, les de la convivència entre companys, les de prevenció de l’absentisme o les adreçades al coneixement personal i interpersonal de cadascun dels joves, entre d’altres.

Són totes elles actuacions i pràctiques encaminades a la vinculació i participació del jove en la seva escolarització, socialització i construcció de la seva identitat. Però cap d’elles per si soles, ni tan sols en el seu conjunt, obtenen el seu propòsit de fons sense que les pràctiques curriculars de centre vagin adreçades, gradualment en cada nivell i etapa educativa, a interpel·lar l’alumne i a fer-li establir connexions amb l’entorn.

Entre les possibilitats que hi ha d’organització d’un centre, la co-docència és una mesura que permet construir un ajustament i equilibri entre equitat i qualitat. Dos professors a l’aula afavoreix aprendre i aplicar plegats diferents recursos, estratègies i formes de comunicació i avaluació que ajuden a l’alumne a trobar sentit al seu aprenentatge.

La co-docència permet crear junts el context i el procés de l’aprenentatge. Per això esdevé un recurs d’acompanyament i d’orientació per a tot l’alumnat que, alhora, promou el treball cooperatiu entre el professorat. Permet als equips docents dissenyar plegats seqüències didàctiques que contemplen eines de personalització, d’una banda, i que incorporen diverses estratègies didàctiques per a fomentar el sentit i la projecció de l’aprenentatge que va tenint lloc. Engresca a incorporar i provar plegats recursos per a la inclusió i prendre decisions sobre el procés d’anar millorant el plantejament competencial de cada seqüència.

La mesura, doncs, es desmarca perquè va més enllà de ser un suport d’aula basat en una actuació d’intervenció adreçada a algun alumne o en algun aspecte de la seva formació. Pot incloure el suport, però el suport no respon a la raó de ser de la mesura. L’objectiu de la co-docència com a mesura organitzativa flexible és dissenyar els contextos i les aules en benefici de tots i cadascun dels alumnes.

I com tota mesura ha de comptar amb els elements estructurals que faran possible la didàctica de la pràctica o activitats que incorpora: prendre la decisió dels objectius que ens proposem junts en cada seqüència; proposar-ne les pràctiques i les activitats que els hauran de promoure, i identificar els instruments d’observació que recolliran les evidències de la millora que en resultarà. Aquesta és la lògica de la millora educativa en un context d’acompanyament i orientació: posar en relació objectius, indicadors de pràctica i evidències.

Serà interessant comptar amb un senzill instrument de registre per recollir els matisos, els canvis i els girs que convé fer a cada sessió i a cada seqüència. Un recull documental que pugui anar evidenciant els avenços de l’ajustament entre l’equitat i la qualitat de la pràctica educativa.

Tinguem-ho en compte en el moment precís que calgui: cercar possibilitats d’organitzar la docència d’una o altra manera té impactes de millora i de transformació ben diferents.