Els avis a l’escola
Podem llegir en el passat butlletí 58 d’Edu21 un article del Sr. Jaume Sarramona presentant una reflexió sobre el paper dels avis en l’educació. No cal dir que les seves paraules tenen un contingut que recolza completament el nostre criteri.
Fa temps que a l’Escola ens plantegem la necessitat de demanar la intervenció dels avis per a tot allò que poden aportar als infants i, també, per allò que poden rebre d’ells. Ens referim a valors, hàbits, vivències, experiències, saviesa, emocions...
I aquest curs, ben convençuts del benefici que en tindríem, hem mirat de portar a la pràctica unes experiències que impliquen els nostres avis i àvies. Hem constatat que, a més d’aquest benefici, aquesta pràctica ha estat tot un èxit i, per això, a partir d’ara, sens dubte, repetirem i ampliarem l’experiència.
Per un costat vam demanar la col·laboració dels avis de la nostra ciutat i per altra banda mantinguérem contactes amb les responsables de l’àrea de la Gent Gran de l’Ajuntament d’Esplugues. Així, plegats, vam dissenyar una activitat conjunta, el resultat de la qual va ser que el grup de teatre dels avis d’Esplugues, anomenat “Fem el que podem”, vinguessin a representar una obra de teatre, concretament un fragment de Criatures de T de Teatre per als nois i noies d’Educació Primària. L’experiència va ser molt positiva per ambdues bandes. Els avis i àvies la van preparar amb tota la il·lusió del món, pensant que el públic seria molt exigent! Van tenir cura amb el contingut, amb el vocabulari, amb tot!!
Els nostres nois i noies ja esperaven el dia que aquells actors i actrius que ens havien fet arribar fins i tot uns cartells, ens vindrien a representar l’obra! I va arribar el dia. Nervis per totes bandes, il·lusió, ganes de complaure, sentiments compartits entre generacions... va ser tot un èxit! Ens va agradar molt veure com aquells avis i àvies s’havien caracteritzat de nens i nenes i havien fet tot el possible per tal que el públic gaudís. I ho van aconseguir! I... en preparen una altra per Sant Jordi!
Els actors i actrius van expressar les bones sensacions que havien tingut, els nens i nenes també. I a més a més, molts d’aquells avis d’Esplugues van conèixer una mica més la seva ciutat, ja que per alguns era la primera vegada que entraven a l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues i podien gaudir d’un espai tan bonic, com van manifestar, i per altra banda ens van oferir d’anar al Casal Robert Brillas, on ells actuen, i d’aquesta manera, al seu torn, seran els nostres alumnes qui coneixeran un indret nou per a ells i, en definitiva, contribuiran a conèixer la ciutat on pertany la nostra Escola: Esplugues.
D’altra banda també vam mirar d’implicar els avis dels nostres nens i nenes d’Educació Infantil de l’Escola. Per fer-ho, vam partir d’una activitat de molta tradició a casa nostra: El dia del Conte. Cada any, un cop teníem el tió entre nosaltres durant les festes de Nadal, mestres i col·laboradors de l’Escola explicàvem contes a la vora del tió. Vam pensar que seria bonic de demanar que fossin els avis els nostres narradors. Amb certa expectació vam llençar el missatge a les famílies i a poc a poc vam anar rebent respostes. El resultat és que en lloc del dia del conte es va convertir en la setmana del conte.
Sabent la importància que tenia la iniciativa, vam actuar d’una manera molt personalitzada amb cada narrador. Després de fer la convocatòria, vam parlar amb cada un dels avis o àvies engrescats, amb la intenció d’adaptar-nos a les seves necessitats, cosa que no va ser necessària perquè la disposició de tots ells i elles va ser extraordinària. A les classes, els alumnes van fer un petit present per agrair la intervenció i l’Escola els va fer una carta de reconeixement.
Quan arribaven els avis els rebíem personalment i en acabar els acomiadàvem acompanyant-los a la porta en companyia del nét o néta. També vam fer un recull de fotos que els vam donar en acabar el dia, a través del nét o la néta.
Va ser molt entranyable veure com cada avi o àvia participava d’aquest esdeveniment; vam sentir contes populars, contes de Nadal; vam escoltar contes narrats, llegits, i ens van explicar anècdotes, contes inventats i van respondre preguntes. Alguns avis venien sols, altres amb la parella i, fins i tot, dues àvies consogres van venir juntes. No cal dir que la reacció dels alumnes va ser molt tendre. Tots van escoltar amb molt d’interès i no es van contenir a l’hora de mostrar els seus sentiments repartint petons i abraçades.
Els avis van marxar de l’Escola entusiasmats i, cosa que no esperàvem, agraïts per l’oportunitat quan nosaltres estàvem convençuts que l’agraïment havia de ser nostre.
Sabem que hem de buscar la manera de fer participar més els avis i àvies en l’educació dels alumnes perquè és un valor afegit que no ens podem perdre.
