“Els aprenentatges que es recolzen amb estímuls emocionals es graven millor en el cervell dels estudiants”

“Els aprenentatges que es recolzen amb estímuls emocionals es graven millor en el cervell dels estudiants”. Així ho van assegurar ahir dos estudiosos de reconegut prestigi en el funcionament del cervell humà, el doctor Ignacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia de la UAB i el doctor Nolasc Acarín, metge especialista en Neurologia. Els dos experts van participar en una Tribuna organitzada per Edu21 dedicada al tema “Com aprèn el cervell?” . Va moderar la taula Enric Roca, coordinador del projecte educatiu Edu21. Aquesta primera Tribuna de l'any 2009 va congregar prop de dues centes persones, majoritàriament del món de l'ensenyament, a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona.
Segons va indicar el doctor Morgado “l'emoció facilita la segregació d'adrenalina i altres substancies que són necessàries per activar el cervell i la seva capacitat d'assimilar coneixements”. “Els bons educadors –va afegir el doctor Acarín– saben transmetre emoció i coneixements alhora, facilitant així l'aprenentatge de l'alumne”. El factor emocional també és important per desenvolupar correctament la tasca de l'educador. “La millor manera d'aprendre és ensenyar”, va assegurar Morgado, que va afegir: “no hi ha res més excitant per a un bon professor que preparar les classes de l'endemà. És quan realment pren consciència de la importància d'assimilar correctament els coneixements per poder-los transmetre bé als alumnes”.

En opinió de Nolasc Acarín el “temps cabdal” per a l'aprenentatge de nous coneixements són els primers vint anys de vida de la persona. “Fins els sis anys funciona a ple rendiment la neuroplasticitat”. Aquesta facultat facilita, entre d'altres, el control motriu, les relacions socials de l'individu i l'aprenentatge del llenguatge a partir de la interconnexió de les neurones que estableixen milions de connexions a partir dels estímuls. Aquesta facultat continua desenvolupant-se activament fins els vint anys d'edat (“quan madura el seny”) i a partir d'aquí es manté plana amb una lleugera tendència a la baixa.

Tot i això, els dos protagonistes de la taula rodona van matissar que “el cervell pot aprendre tota la vida, només cal entrenar-lo i dedicar-hi esforç i dedicació”. “Els bons professor saben –va indicar Morgado– que l'aprenentatge ha de ser actiu, ho demana el propi cervell per tenir una memòria sòlida i perdurable. La repetició i la constància és fonamental en l'educació, doncs a base de repetir el cervell consolida coneixement”.

El doctor Acarín també va plantejar un repte provocatiu a la nombrosa audiència que va seguir amb atenció la taula rodona. Atès que la ciència demostra que els nois i les noies tenen sistemes cerebrals diferents i que uns i altres estan dotats per desenvolupar millor determinades tasques, per què han d'estar junts a classe i aprendre plegats? Aquesta possibilitat, que es podria desenvolupar a títol experimental en algunes classes però no a nivell global de centres, segons va matissar, va obtenir una resposta immediata per part del doctor Morgado: “si es fes això llavors també caldria separar als alumnes en classes diferents en funció del seu nivell”. Al final tots dos van concloure que els avantatges que proporciona l'ensenyament a les aules mixtes són més grans que els inconvenients que provoca i que per tant cal intentar treure el major profit a aquesta situació.