Els alumnes milloren la comprensió lectora però no progressen en ciències i matemàtiques
El PISA situa Catalunya en el tercer lloc del rànquing de comunitats, per damunt de la mitjana de l'OCDE. Els resultats en ciències i matemàtiques pràcticament no milloren
Ernest
Maragall deixa la conselleria d'Educació exultant. “Avui Catalunya pot
confiar més en la seva educació”, ha dit després de fer públics els
resultats de les proves PISA.
Tal com ha avançat aquest matí l'ARA, el macroestudi –fet a 66 països
de l'OCDE i associats– constata una millora dels alumnes catalans,
sobretot en comprensió lectora. Catalunya suma 498 punts de mitjana a la
prova, per damunt de la mitjana espanyola (481) i la de l'OCDE (491).
En
comprensió matemàtica obté 496 punts, per damunt també de les mitjanes
espanyola (483) i de l'OCDE (488). Per últim, en competència científica
els alumnes catalans assoleixen 497 punts, a la ratlla de la mitjana de
l'OCDE (496) i per damunt de l'espanyola (488). En comparació amb anys
anteriors, Catalunya millora en comprensió lectora i es manté en les
altres dues competències. Concretament en comprensió lectora la nota
obtinguda el 2006 eren 477 punts, i el 2003, 483. En ciències la nota és
5 punts més altra que el 2006 i en matemàtiques, 8 punts.
Les
dades de comprensió lectora maquillen un pèl l'encara preocupant
situació de l'ensenyament català, amb més d'un 30% de fracàs escolar,
però encara són preocupants. Encara hi ha un 13% dels alumnes que no
entenen res del que llegeixen. El 2006, però, n'hi havia un 21%. Només
un 5% dels estudiants treuen resultats excel·lents en comprensió
lectora.
Un
altre indicador alarmant és que hi ha 86 punts de diferència entre la
nota dels estudiants nadius i els immigrants. Maragall ho veu preocupant
però remarca que, tot i la diferència, les notes mitjanes dels països
d'origen d'aquests alumnes nouvinguts són pitjors que les notes que
treuen aquí.
Les
dades també confirmen la diferència segons la titularitat dels centres.
Els alumnes de la pública treuen pitjor nota (16 punts de diferència),
però la distància amb la privada s'ha reduït respecte al 2006.
Un
altre element habitual és que les noies treuen millor nota en
comprensió lectora i en canvi són els nois els que treuen millor nota en
matemàtiques i ciències.
En
el rànquing de comprensió lectora, Catalunya (498) se situa per damunt
d'Alemanya (497), França (496) o Espanya (481) i per sota els Estats
Units (500), Finlàndia (536) o Corea (539). Aquests dos últims lideren
el rànquing.
Per comunitats, Catalunya és la tercera, per sota de Madrid (503) i Castella i Lleó (503).
Ernest
Maragall troba que tot plega és un “èxit” i ho atribueix a la dedicació
dels professors i els equips directius i a la gestió de la conselleria
d'Educació. “L'educació catalana està millorant i ho fa just en els anys
de més complexitat”, ha conclòs.
Les
proves PISA es van fer el curs passat a gairebé 1.400 alumnes catalans.
Per mesurar les competències, es fan servir proves molt pràctiques,
preguntes molt vinculades a la vida quotidiana, que obliguen els
alumnes a aplicar el sentit comú. Alguns experts creuen que el model
d’examen beneficia els sistemes educatius més “comprensius”, en contra
dels sistemes més enciclopèdics.
L’edició de 2006 va suposar una
gerra d’aigua freda per al model educatiu català i espanyol. Catalunya
va recular respecte de l’estudi fet el 2003 i es va situar per sota de
la mitjana de l’OCDE en totes les competències analitzades.
