Amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'espera de dictar la sentència definitiva sobre la immersió lingüística en català a l'escola, el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va revifar dimarts les pors que la llengua pròpia del país quedi arraconada en el sistema educatiu. Per si algú en dubtava, Wert va advertir ahir que el govern espanyol mantindrà una actitud “vigilant” per garantir el “dret” dels pares a escollir la llengua vehicular en què s'educa els seus fills i va anunciar un pla per introduir una educació bilingüe (castellà-anglès) a l'ensenyament, trilingüe als territoris amb llengua pròpia. Un pla que ja ha aixecat suspicàcies a Catalunya.
“Tots tenim clar que hem d'anar cap a un model plurilingüe” –afirma Enric Roca, vicedegà de la Facultat d'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)–. “Ara bé, això que diuen que ens vigilaran no ajuda a generar confiança i temo que sigui una maniobra per diluir la immersió lingüística”, adverteix Roca, que qualifica el projecte de “globus sonda” llançat en un moment en què des de l'administració diuen que “no hi ha recursos” per a l'educació.
Tampoc no les té totes Ignasi Vila, catedràtic de psicologia evolutiva i expert en immersió lingüística. Vila recorda que “a Catalunya, Galícia i el País Basc ja hi ha moltes escoles que apliquen una educació trilingüe” i recela de les intencions del govern espanyol. “En el fons, sota una base suposadament tècnica, el que està en discussió és quina és la llengua principal en l'ensenyament”, avisa. Vila nega la suposada equitat de propostes com les que s'han fet al País Valencià de repartir l'ensenyament de les llengües en tres terços. “Aquesta és una proposta tramposa perquè les llengües no s'aprenen únicament a dins de l'escola i, a fora, la presència del castellà és molt gran”. Pel catedràtic, “la immersió és l'única manera de garantir el dret a viure en català” i la mateixa “supervivència de la llengua”.
De moment, Wert no ha concretat el seu pla i encara és una incògnita quines conseqüències tindrà un nou pronunciament judicial contra la immersió lingüística en català. Des del Departament d'Ensenyament ja fa mesos que adverteixen que no permetran que cap pla faci recular la presència del català a les escoles i instituts, ni faran cap pas enrere en la defensa de la immersió tot i el dictamen del TSJC, que el setembre passat va donar un termini de dos mesos a la Generalitat perquè complís la sentència del Tribunal Suprem que ordenava incloure el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament.
