El llegir de l’escola
Per Sant Jordi, cada any, la lectura pren un gran protagonisme. Hem de congratular-nos que aquesta efemèride anual tingui com una de les seves principals característiques el llibre, la producció literària i, en darrer terme, la lectura, una activitat d'alta civilitat. A l'escola s'hi va, es diu, entre altres objectius fonamentals, a aprendre a llegir. Succeeix, però, que cada infant és únic, també en el llegir, tant per presentar diferents graus de maduració dels prerequisits necessaris per a la lectura, com pel nivell d'interès previ desvetllat en el seu procés socioafectiu. Això fa que les escoles es trobin nens i nenes que, pràcticament, aprenen a llegir en el seu propi context familiar i social i, llavors, l'escola no ha de fer res més que recollir-ne els fruits. Per contra, hi ha altres infants que sembla que no tenen cap interès especial fins que, en un punt del seu procés de desenvolupament, se'ls desperta aquest interès i, llavors, solen adquirir la mecànica lectora ràpidament. Però també hi ha alumnes que el procés lectoescriptor el viuen com quelcom dificultós, a voltes frustrant, i que, llavors, poden arrossegar dificultats al llarg de tota l'escolaritat.
Per tot això ens hauríem de preguntar si no ens cal més flexibilitat curricular i menys pressió sociofamiliar i acadèmica en les formes d'introduir la lectura escolar. Hem de pensar que la lectura es fa imprescindible socialment arreu i en tot tipus d'activitats. Per tant, la utilitat funcional del seu aprenentatge es fa evident a l'infant des del principi (aspecte que no succeeix en molts altres continguts escolars). Si la necessitat hi és tan present, només cal fer-la encaixar amb el moment precís de maduració neuropsicològica de l'alumne, diversa en cadascun d'ells.
Caldria plantejar-se un enfocament curricular que superi l'actual concepció per matèries i assignatures estrictes que aïllen els diferents continguts a aprendre. Al contrari, es tractaria d'oferir als infants el coneixement de forma global, integrada, gradual, interrelacionat i amb sentit funcional i vital. En aquest escenari, l'activitat lectora seria present des del principi en la tasca escolar però amb exigències diferenciades pels alumnes considerats individualment. L'objectiu no és que tots els alumnes aprenguin a llegir als cinc o sis anys de manera simultània i mimètica, sinó que ho facin quan estiguin preparats per deixar-se seduir pel gaudi de l'activitat lectora. Aquesta és la millor fórmula perquè esdevinguin lectors actius de per vida. Tinguem-ho en compte ara que estem en el procés de repensar l'escola.
