El futur de l’escola continua sent digital
Aquest curs escolar ha començat marcat per les retallades i sobretot per l’augment de l’IVA en el material escolar. No fa tan temps, però, per aquestes dates del que més es parlava era de l’arribada dels ordinadors a les aules, de l’era digital a l’escola. Un tema que actualment sembla que hagi caigut en l’oblit. S’ha deixat de banda la digitalització de les escoles? Quin és el futur de les classes digitalitzades?
Fa tan sols un parell d’anys, la tornada a l’escola començava marcada pel projecte EduCat 1x1
del Departament d’Educació de la Generalitat, que tenia com a objectius la digitalització de les
aules, garantir la connectivitat a Internet o promoure la formació del professorat, entre
d’altres. Tot i alguns problemes i crítiques, la implantació d’aquest projecte va propiciar i
fomentar un nou mercat tecnològic i una nova indústria de continguts digitals. Fins aquell
moment, la majoria dels materials eren simples animacions flash o continguts en PDF. El sector
editorial es va haver de reinventar i com a conseqüència d’això van néixer també noves
editorials.
Encara que pugui no semblar-ho, actualment el panorama està molt actiu. Han aparegut nous
gadgets com les tablets que enriqueixen molt la relació entre els alumnes i els continguts.
Aquest nou format és més natural i més visual i, per tant, es converteix en un instrument més
simple d’utilitzar pels nens. Algunes escoles, de fet, ja estan començant a substituir el portàtil
per les tablets. Un bon exemple en són les escoles Garbí de Barcelona en les que, a partir
d’aquest curs, els seus 300 alumnes de secundària començaran a treballar amb tablets a
classe. Aquest projecte serà presentat pels seus responsables a l’ITWorldEdu d’aquest any. Així
doncs, la indústria tecnològica i el sector educatiu segueixen avançant, i les escoles que
sempre s’han caracteritzat per ser innovadores, no deixaran de ser-ho.
Crec que el futur de l’educació seguirà aquest camí. D’aquí un temps, les tablets segurament
hauran evolucionat i permetran que els estudiants puguin aprendre amb un material més
realista i creatiu, a mode de mini sèries o dramatitzacions en les que puguin interactuar gràcies
a la realitat augmentada o el 3D. El sector del videojoc a més, segurament també entrarà en
joc, ja que sap com enganxar i és capaç de crear un bon argument que permeti fer els
continguts més interessants i dinàmics pels alumnes.
Però per arribar a aquest futur és necessària la col·laboració de totes les parts: el
desenvolupament i la inversió de les empreses tecnològiques i les editorials; la formació del
professorat en noves tecnologies; i també el recolzament i suport dels pares. Alguns pares han
de perdre la por i la desconfiança als nous recursos educatius que s’ofereixen a Internet, ja que
l’oferta és bona i apta per utilitzar-se a casa. La millor opció és començar per pàgines de les
administracions educatives, com la del Ministeri d’Educació que engloba recursos que han
estat elaborats per les diferents comunitats autònomes. El paper dels pares és crucial i han
d’acompanyar als fills en la utilització d’aquests recursos.
Estem en un moment molt interessant de l’evolució tecnològica educativa. La crisi, òbviament
ho ha alentit tot, però en cap cas s’ha aturat.
