El fracàs escolar de l’Estat és el més alt de la Unió Europea
Es dobla la mitjana estatal dels ‘ni-ni' i les perspectives són d'empitjorament - L'eurocomissària d'Educació assenyala la bombolla immobiliària i la immigració - Els socis de l'est ja superen els països nòrdics.
L'abandonament
escolar a l'Estat espanyol és el més alt de la Unió Europea (UE) i
encara empitjora: el 31,2% dels joves entre 18 i 24 anys han deixat els
estudis, el doble que al nord dels Pirineus i el 7,2% més que fa deu
anys. Això, sumat a un atur juvenil que ja s'enfila fins al 43,6%, fa de
l'Estat espanyol el paradís europeu dels ni-ni. I la culpa, segons Brussel·les, la té la bombolla immobiliària i la seva demanda de mà d'obra poc qualificada: els diners ràpids de
la construcció van seduir molts alumnes per canviar l'escola per la
bastida. Entre els immigrants, el fracàs és pitjor i s'ha disparat fins
al rècord del 45%, segons l'informe que ahir va fer públic la Comissió
Europea (CE).
“Per què he d'acabar els estudis si ja em paguen un bon sou fent de paleta?, es preguntaven durant el boom de la construcció molts joves espanyols que ara han quedat a l'atur i no
tenen prou educació per trobar una altra feina”, lamentava ahir
l'eu-rocomissària d'Educació, Androulla Vassiliou. Brussel·les tem una
generació perduda i demana al govern espanyol que “faci més atractiva”
l'oferta acadèmica perquè els ni-ni tinguin “una segona oportunitat” i es puguin reenganxar a l'escola.
Fins
i tot a l'est d'Europa s'han posat les piles i ja no cal mirar cap als
països nòrdics per trobar les millors notes: Croàcia, que encara no ha
entrat a la UE, té un fracàs escolar de només el 3,9% (i l'ha retallat
en un 51,3% en l'última dècada). A Eslovàquia, Eslovènia, Polònia i la
República Txeca –tots socis de l'antic bloc comunista–, l'abandonament
amb prou feines supera el 5%.
L'Estat espanyol és a la cua de la
UE, al mateix nivell que Portugal i poc millor que Malta. Tot i que
portuguesos i maltesos, almenys, van millorant i des del 2000 han frenat
el fracàs un 28,4% i un 32,1%, respectivament. De fet, l'abandonament
estatal és l'únic que empitjora, amb les excepcions de Suècia i
Finlàndia, però amb la diferència que suecs i finlandesos estan encara
molt per sota de la mitjana.
El suspens estatal no ha de ser necessàriament també un suspens català. Tot i no concretar dades
(a la UE qui no té estat o
hi és comptat), Vassiliou va admetre ahir que “hi ha moltes diferències
entre les regions” i va posar com a exemple el País Basc, que té un
abandonament del 14%, la meitat que el global estatal.
L'eurocomissària
va recomanar a l'Estat que eviti fer repetir cursos als alumnes, miri
d'atraure'ls a la formació professional, dissenyi estudis més atractius,
amb esports i arts, i ofereixi reforç als immigrants. Brussel·les vol retallar l'abandonament escolar del 14,4% actual al 10% el 2020.
El títol superior és menys útil aquí que a la UE
Si a l'Estat els
estudiants abandonen l'escola abans que a la resta d'Europa és perquè
tenir una carrera universitària tampoc no els serveix de gaire. Segons
l'OCDE, al 44% dels estudiants d'entre 25 i 29 anys de l'Estat passar
per la facultat no els serveix per trobar una feina que s'adeqüi al seu
nivell d'estudis. Ni cobren més ni troben feina més aviat. I la
diferència amb la resta d'europeus és abismal.