El curs que vam viure perillosament. Crònica d’un inici de curs en temps de pandèmia.
No tinc clar si hem fet un traspàs de curs entre el passat i aquest o si només els hem encadenat. La meva percepció és que entre un i l’altre no hi ha hagut pausa. La pandèmia ho ha alterat tot i ha tensionat els centres educatius fins als límits de la seva capacitat de resistència.
El nostre sistema educatiu no tenia abans de la pandèmia una estructura de funcionament alternativa a la presencial. L’ús de les noves tecnologies en les escoles i instituts era molt desigual i en cap cas pensada per a l'aprenentatge a distància. Amb tot, la darrera part del curs 2019-20 vam substituir la presencialitat per la virtualitat. Els canvis organitzatius i metodològics que va suposar van ser enormes i en el nostre cas ens van guiar tres prioritats: l’acompanyament del nostre alumnat, el seu aprenentatge en el sentit més ample del terme i la convivència i participació de l’alumnat en la vida virtual del centre. Si vàrem ensortir-nos més o menys amb èxit va ser pagant un sobreesforç i unes dosis excepcionals d’entrega i estrès, no sempre enteses ni valorades. Altres sectors també els han patit en aquests temps vírics i en això no en tenim l’exclusiva.
La presencialitat la vam mig recuperar a mitjans de juny amb l’entrada gradual de l’alumnat per a les tasques orientadores i tutorials, mentre es mantenia l’organització virtual del final de curs (avaluacions ordinària i extraordinària, etc.). A inicis de juliol molts centres vam organitzar les PAU per l’alumnat de segon de batxillerat. Unes proves que van servir d’assaig de la nova situació amb la què hauríem de començar el següent curs. Vam aprendre a veure l’alumnat amb mascareta i amb el distanciament dins l’aula. Vam començar a normalitzar l’ús del gel hidroalcohòlic i de la desinfecció contínua dels lavabos i altres espais comuns. Començàvem a tastar una petita part de la nova realitat. Només ens separaven mil alumnes de distància entre les PAU i l’inici del curs 2020-21.
Paral·lelament aquells dies vam escriure el Pla d’organització i obertura del nou curs per al Departament d’educació. El disseny d’aquest pla partia de la idea de fer compatibles les mesures anti-covid amb el nostre projecte educatiu, tot visualitzant un horitzó de possibles nous confinaments i d’aprenentatge a distància. No era fàcil. Havíem de fer possible els grups bombolla, o aules estanc sense mobilitat de l’alumnat, ben allunyades de la nostra educació secundària sustentada, entre d’altres, per l’optativitat de les matèries, els grups de suport d’atenció a la diversitat o el treball interdisciplinari.
Tampoc era fàcil escriure’l en un context incert de missatges canviants per part de les nostres autoritats. Fins a inicis d’agost no vam saber l’augment de professorat que tindríem per ajudar-nos a baixar les ràtios de les aules. Un cop sabut vam prendre les decisions organitzatives principals. L’acompanyament tutorial, els continguts clau de l’aprenentatge i la participació de l’alumnat passaven a ser una prioritat de nou, però alhora van venir les renúncies: les matèries optatives i els grups de suport els hem hagut d’aparcar provisionalment; l’atenció a la diversitat la mantenim dins l’aula i comptem amb dues aules obertes amb un currículum adaptat. A canvi, a cada nivell de l’ESO tenim un grup classe més dels que teníem. De 1r a 4t d’ESO tenim set grups classe heterogenis amb una mitjana de vint-i-dos alumnes. A Batxillerat tenim cinc grups classe però amb una mitjana de trenta alumnes, alguns dels quals han de sortir del grup bombolla per tal de poder seguir les matèries de la seva modalitat.
Els espais s’han hagut d'adaptar: l’aula de música, laboratoris, aules d’informàtica i sala d’actes s’han convertit en aules ordinàries dels grups bombolla. Encara ara els estem acabant de condicionar. Els edificis i patis s’han sectoritzat per a cada nivell diferent de l’ESO i el Batxillerat, així com les entrades i sortides. L’Ajuntament de Sant Sadurní ens ha cedit un espai en el qual s’hi fa l’esbarjo de 1r d’ESO i per on entren i surten aquests alumnes. També s’ha hagut de tancar el pas entre els diferents sectors del centre per a garantir la traçabilitat de l’alumnat de cada nivell. Hem augmentat les hores de neteja amb una persona que durant l’horari lectiu desinfecta els espai comuns i reposa el gel hidroalcohòlic a totes les aules. Així mateix, hem habilitat un espai d’aïllament per l’alumnat que mostra símptomes compatibles amb la Covid.
Des del dia 14 de setembre tornem a tenir el nostre alumnat al centre. Des d’aleshores sentim que hem recuperat el nostre espai, el nostre rol. Ens sentim més docents que quan ho som a distància. A tots ens fa contents. A l’alumnat tant o més que a nosaltres. Què bonica és la interacció a l’aula, plena de vida, complicitats i esperança! Impressiona veure tantes cares darrere les mascaretes. A molts, no els reconeixem sense, encara no els hem vist la cara sencera. Reconec que aquest fet em commou especialment. Me’ls miro i penso que els ha tocat ser joves en un moment molt complex. Probablement molt injust. L’alumnat de batxillerat ho expressa d'una manera molt sincera. A banda d’estudiar, què més ens queda? On és la nostra vida social? Quin futur ens espera?
I nosaltres el que els podem oferir no sé si és poc o molt, però és essencial: sigui en format presencial o sigui en format virtual els hem de donar l’aprenentatge que requereixen per avançar i sortir-se’n; aquells coneixements que els ajudaran a entendre aquest món incert; acompanyar-los a ser persistents en aquest procés d’aprendre, perquè encara que hi hagi moments que no entenguin quin sentit té tot plegat, hi haurà un dia que tot això s’acabarà, que el Covid serà història i hauran d’estar al capdavant d’una societat en la qual hauran de prendre decisions i, si és possible, caldrà que les prenguin millor que nosaltres. No ens podem permetre el luxe de perdre’ls pel vaivé capriciós d’un virus.
Una gran majoria de centres gestionem des del principi de curs el confinament de grups classe amb situacions i casuístiques molt diverses a la vegada: alumnat a casa amb professorat al centre, professorat a casa amb alumnat al centre, classes que tenen companys o algun docent confinats per ser contactes estrets etc. Vivim un dia a dia frenètic. Al que ja és propi del curs ara hi hem de sumar tot el que es deriva d’aquesta gestió: organitzar les hores que venen a fer les PCR; muntar les guàrdies dels professors de baixa; canviar d’espais si fa falta, etc.; comunicar les situacions que canvien d’un moment a l’altre a les famílies, l’alumnat i el claustre. La situació tensiona els equips directius fins a l’esgotament i serà important tenir en compte aquest factor perquè puguem sostenir un curs sencer en aquestes circumstàncies. De ben segur que ho farem però necessitem el suport i complicitat de tota la comunitat educativa.
Per tot això l’aprenentatge híbrid serà una realitat en aquest curs tan complex. Ho sabem i ho hem d’afrontar. Aquest és el gran objectiu per als docents que som a les aules. No en sabem prou, però serà l’única fórmula de què disposarem per tal d’assegurar els aprenentatges a tota aquesta generació d’estudiants.
