El cost de l’excel·lència en l’educació

Article d'Enric Roca publicat a Qüestions de vida cristiana 234: Economia, crisi, valors.

Introducció

Després d’un llarg període on, en el nostre país, parlar d’excel·lència en educació era considerat poc més que un sacrilegi pedagògic, ara, a poc a poc, es va imposant de forma transversal en el discurs polític i educatiu la idea que sense excel·lència, que sense uns resultats de qualitat en tots i cadascun dels components que conformen el nostre sistema educatiu, Catalunya no se’n sortirà. No se’n sortirà, vull dir, com a país capdavanter, innovador i competitiu, en el marc de la globalització i en un temps, a més, marcat per una important crisi econòmica.

Però no n’hi ha prou de parlar-ne, cal passar a l’acció. Per a transformar una realitat primer s’ha de reconèixer que la que existeix no és prou bona o satisfactòria o que, almenys, és significativament millorable. En aquest sentit, creiem que la societat catalana comença a ser conscient que el seu sistema educatiu no va prou bé. Tots els indicadors internacionals, de l’àmbit espanyol i del nacional així ho confirmen. No hi valen més excuses. O Catalunya fa un esforç multidimensional per aixecar el llistó de la qualitat del seu sistema educatiu o les noves generacions no podran competir satisfactòriament al costat dels altres pobles veïns i amb aquells amb qui compartim un mateix context socioeconòmic i cultural. Un sistema educatiu que no valora l’excel·lència és un sistema caríssim i, si això resulta vàlid sempre, en temps de crisi encara esdevé més insostenible i paradoxal.