El 2011, un 27% dels infants menors de 18 anys de la UE27 es trobaven en risc de pobresa i/o exclusió social
El risc de pobresa infantil disminueix en tant que augmenta el nivell formatiu dels pares.
A la UE27, els nens estan exposats a un risc de pobresa i/o exclusió social més elevat que la resta de la població. El 2011, un 27% dels menors de 18 anys es trobaven en risc de pobresa i/o exclusió social a la UE27, en comparació amb el 24% d'adults (18 – 64 anys) i un 21% de gent gran (majors de 65 anys). Es considera una persona en risc de pobresa i/o exclusió social aquella que compleix, com a mínim una de les tres condicions1 següents: en risc de pobresa, amb privació material severa o pertanyents a famílies amb baixa intensitat laboral.
En la majoria dels Estats membres, els infants es troben més afectats per, com a mínim, una de
les tres formes de pobresa i/o exclusió social que els altres dos grups d’edat. El 2011, els índex
més elevats de menors de 18 anys en situació de risc de pobresa i/o exclusió social es registraven
a Bulgària (52%), Romania (49%), Letònia (44%), Hongria (40%) i Irlanda (38% l’any 2010), i
els més baixos a Suècia, Dinamarca i Finlàndia (16%), seguits per Eslovènia (17%), els Països
Baixos (18%) i Àustria (19%).
Aquestes dades provenen d'un informe2 publicat per Eurostat, l'oficina europea d’estadística, i
es basa en l’Estadística sobre Ingressos i Condicions de Vida de la UE3 (EU-SILC). Entre d’altres,
l'informe posa especial èmfasi en certs factors que incideixen sobre la pobresa infantil, com la
composició de les llars i la situació de mercat de treball dels pares.
Gairebé un de cada dos nens amb pares que presenten un baix nivell formatiu es troben en
risc de pobresa a la UE27
Quant a la pobresa monetària, gairebé la meitat dels infants amb pares que presenten un nivell
formatiu baix4 (com a màxim educació secundària) es trobaven en risc de pobresa a la UE27 l’any
2011, en comparació amb el 22% d’infants que residien amb progenitors que amb un nivell
formatiu mitjà (com a màxim educació secundària superior) i el 7% d’infants amb progenitors amb
un ensenyament superior (educació terciària).
En tots els Estats membres, el risc de pobresa infantil disminuïa quan el nivell d'educació dels
seus progenitors era alt. Les principals diferències entre l’índex de risc de pobresa entre les llars
amb un baix nivell formatiu i les llars amb un nivell formatiu elevat es donaren a Romania (el 78%
d’infants residents en llars amb un baix nivell formatiu front el 2% de residents en llars amb un
nivell formatiu elevat), la República Txeca (76% i 5%), Eslovàquia (77% i 7%), Bulgària (71% i
2%) i Hongria (68% i 3%), i les diferències més baixes a Dinamarca (17% i 5%) i Finlàndia (24%
i 6%).
Gairebé un nen de cada tres amb origen immigrant es troba en risc de pobresa a la UE27
A la UE27, els infants amb origen immigrant, considerant com a tals aquells que com a mínim un
dels progenitors hagués nascut en un altre país diferent de l’actual país de residència, tenen un
més alt risc de pobresa monetària que els infants amb progenitors nadius del país en qüestió5. El
2011, un 32% dels infants residents, com a mínim, amb un dels progenitors nascut en un altre país
es trobaven en risc de pobresa a la UE27, front el 18% d’infants els progenitors del quals eren
nadius.
Aquest és el cas de la majoria d’Estats membres. A Estònia, Hongria i Malta, els infants amb
progenitors nadius pateixen un risc més alt de pobresa, mentre que no hi gairebé cap diferència
entre els dos grups a la República Txeca.
Pel que fa als infants que viuen amb, com a mínim, un dels progenitors nascut a l’estranger, la
proporció d'aquells en risc de pobresa varia significativament entre els diferents Estats membres
per 2011, estenent-se des d'un 15% a la República Txeca, un 17% a Estònia i un 18% a Malta
fins a un 46% a Espanya, un 43% a Grècia i un 39% a França. La proporció d’infants en risc de
pobresa que viuen amb progenitors nadius era més baixa a Dinamarca i Àustria (8% en ambdós
països) i la més alta a Romania (33%).
