Educació física i/o Educació per a la ciutadania

Quan va començar el debat sobre la pertinència o
no de l'assignatura Educació per a la ciutadania i els drets humans,
molts no vàrem calibrar totes les conseqüències que tindria ja que, o
bé s'incrementa el temps de permanència dels nens i nenes a les
escoles, o bé s'haurà de decidir quina part del currículum cal reduir o
eliminar.

Entre l'espasa i la paret del qüestionament educatiu i
social sovint hi ha estat l'Educació Física. Doncs bé, el divendres 29
de juny es publica el Decret 142/2007 pel qual s'estableix l'ordenació
dels ensenyaments de l'educació primària i on l'Educació física es veu
significativament reduïda a 385 hores i amb uns horaris mínims de 105
hores en el cicle inicial, 70 hores el cicle mitjà i 70 hores el cicle
superior. És a dir, pràcticament una hora a la setmana vers les dues
hores que fixava l'anterior decret, des de feia 15 anys. Malgrat el nou
decret també assenyala que hi ha una «bossa» de 665 hores que es poden
destinar a «completar l'organització del currículum», això ja explicita
una disminució plausible en la confiança i consideració que es té de
l'àrea. Si volem que els nostres alumnes sàpiguen més matemàtiques, més
anglès... i n'afegim, d'altres assignatures hauran de marxar. Decidir
quins són els continguts més importants per a l'educació dels nostres
nens i nenes és una tasca molt difícil.

En aquests anys, els de
l'Educació física no hem estat capaços d'explicar bé el sentit de
l'Educació física ni per què resulta tan important que estigui en el
currículum obligatori. Ans al contrari, existeixen indicadors
suficients per pensar que no està prou clar (cada mestre fa una cosa
diferent, es fan classes que semblen petits entrenaments o tallers
d'esplai, no se sap ben bé com i què avaluar i, a més, els pares no
tenen referents sobre què és el que els seus fills han d'aprendre en
cada moment...).

D'altra banda, a Catalunya, la supeditació de
les prioritats educatives als diferents grups polítics governants no
han facilitat un debat clar i unívoc de la societat que volem i han
generat contínues confusions. Ara ensenyarem valors com la convivència,
el respecte, la tolerància, la diversitat amb una assignatura teòrica i
traiem aquella on aquestes actituds i valors es posen realment en joc,
es viuen de forma intensa i els mestres en poden aprofitar les ocasions
pedagògiques.

Ens afecten més els resultats dels
informes PISA que situen Catalunya per sota d'altres països en el
rendiment d'àrees com les matemàtiques, les llengües... que aquells,
dels mateixos informes, que mostren que les desigualtats dels nostres
estudiants no són tan importants i que tenim una societat més compacta
on tothom hi té lloc.

Altres informes, que elaboren K.
Hardman i J. Marshall (University College Worcester), sobre l'estat de
l'Educació física en l'àmbit mundial, fixen que la mitjana de
l'Educació física a primària se situa en 94 minuts a la setmana,
mostrant un retrocés respecte a les 116 hores l'any 2000. També mostren
com en el període 2000-2005, la presència de l'Educació física ha
disminuït en el 16% dels països analitzats, un 60% l'han mantingut
igual i un 24% n'han incrementat la presència. Quina posició pren el
Departament d'Educació? De moment, som dels que reduïm Educació física
a la meitat. Cal decidir què és important per a l'educació dels nostres
nens i nenes i per a la societat i, d'això, no en podem fer un joc
polític i electoralista com ha passat sovint al nostre país.

La
delegació a Catalunya de la Féderation Internationale d'Education
Physique (FIEP) ha manifestat el seu desacord amb aquesta disminució
horària i pretén endegar una recollida d'opinions i arguments sobre
aquesta qüestió amb la voluntat de crear debat i fer arribar les
conclusions als responsables polítics, educatius i als mitjans de
comunicació.

Es poden enviar aquests escrits a fiep@fiep.cat.