Educació física a l’escola
El passat 13 de novembre de 2007 el Ple del Parlament Europeu va aprovar un informe que parlava de la funció que ha de tenir l’esport a l’educació.
Aquest informe, presentat per l’eurodiputat
Pál Schmitt (Hungria), tracta bàsicament de la presència i importància de l’esport
escolar i de l’Educació Física i demana als Estats membres “que facin
obligatòria l’educació física a l’ensenyança primària i secundària i que
acceptin el principi de que l’horari escolar hauria de garantir al menys tres
classes d’educació física a la setmana, si bé hauria d’animar-se a les escoles
a superar, en la mesura del possible, aquest objectiu mínim” [Informe sobre la funció de l’esport a l’educació,
2007/2086 (INI)].
Aquesta visió contrasta amb la posició que va
prendre el govern català amb la publicació del Decret 142/2007 i del Decret 143/2007 en contemplar la
reducció de la càrrega horària de l’Educació Física a Primària o que, dit
d’altra manera, disminueix substancialment el mínim obligatori i que, en tot
cas, siguin els centres educatius els que acabin decidint quina assignació
lectiva atorgar a l’àrea.
En aquest sentit, la Delegació a Catalunya de la
Fédération Internationale d’Education Physique (FIEP), es
mostra crítica amb els decrets catalans i defensa l’Educació Física com un
“dret de tots els nens i adolescents i un patrimoni de coneixement del qual
l’educació de les persones no en pot prescindir”.
En conseqüència, cal tenir present que, també
en aquest cas, les polítiques educatives poden afectar el desenvolupament
saludable de les persones i de les comunitats (entenent salut des de la
dimensió física, psicològica, intel·lectual i social).
Dins de la gran complexitat que té el debat
educatiu, l’orientació de la futura llei d’educació catalana tot atorgant una
major autonomia als centres mereix tot els respectes i consideracions. Assumir
amb valentia aquesta decisió de ben segur que rebrà crítiques i elogis però
ningú no pot negar que té enormes potencialitats.
És clar que l’Educació Física té un potencial
educatiu molt gran que no hem ni obviar ni menystenir (educació integral dels
ciutadans, educació motriu i d’hàbits i valors, de tolerància, de respecte,
d’esforç, de disciplina, d’entrega, de coneixement, d’estratègia, de capacitat
de decidir, de col·laboració, d’oposició, de respecte, d’integració, de millora
personal, compensatòria, d’expressió i comunicació, de cultura física, d’educació
de les percepcions, de les accions i de les habilitats motrius, de la
paciència, de la constància, del control emocional...). Calen més raons per
defensar l’Educació Física?
Ara bé, quan parlem d’educació i de
resultats... quins són els resultats que realment ens importen? En quins
resultats ens estem mirant o comparant?
L'educació veritable problabement també té una part d'intantible, una part que no es pot veure, que no es pot educar, que no es pot qualificar però que la societat valora i necessita.
