Educació-Ensenyament

"Per a mi la recuperació del concepte educació és la base del nou repte per als propers anys"

Crec que un dels reptes principals de Catalunya pel que fa als propers anys en l’àmbit de l’educació rau principalment en el concepte i la seva pròpia definició.

Potser ens resultarà estrany, degut a la mala utilització d’alguns termes o potser degut al desconeixement dels mateixos. Hem estat una bona colla d’anys depenent d’un departament de la Generalitat de Catalunya que s’anomenava, Departament d’Ensenyament i darrerament ha passat a anomenar-se Departament d’Educació.

Aquest crec que és el primer pas que calia donar ja que si nosaltres ens adrecem al diccionari podrem copsar la gran diferència que semànticament hi ha. En parlar d’ensenyar la referència que en fa el diccionari és bàsicament la de comunicar donant lliçons i explicacions amb la intencionalitat d’instruir. Per altra banda el concepte d’educació va molt més enllà: ens porta a la idea d’infondre coneixements i valors a algú altre per tal de desenvolupar la seva personalitat, les seves facultats i integrar-lo a la societat.

No voldria, amb això, induir a pensar que una qüestió terminològica és la que ens porta a plantejar nous reptes de cara a l’educació, però sí a reflexionar que la utilització habitual del terme ensenyar i ensenyament és possible que ens hagi allunyat una mica del que, a parer meu, ens hauria de dirigir vers el desenvolupament de la personalitat, l’adquisició de coneixements i la integració en una societat determinada, és a dir al concepte d’educació.

Crec que és necessari un replantejament nou, innovador i diferent en el món de l’educació. És ben cert que la societat ha avançat i avança a ritme molt diferent a nosaltres mateixos com a professionals. La societat entesa com a nuclis familiars, com a infants, com a tecnologia, com a relacions entre individus... És per això que resulta imprescindible un nou enfocament. Nou enfocament que de cap de les maneres es contradiu amb el concepte d’educació. Podria semblar, fins i tot, un a mica retrògrada voler incidir en els valors de la gent, però des de la meva modesta opinió, crec que la base del desencís, de la despreocupació i d’aquest possible malestar en el món educatiu rau precisament en aquest fet. Potser hem renunciat a infondre valors i a voler afavorir el desenvolupament de la personalitat dels nostres alumnes per intentar integrar-los a una societat, que vista des del món escolar cada vegada es troba més lluny de potenciar els valors de la persona en favor de la homogeneïtat i de la defensa de la malentesa llibertat d’elecció, i llibertat en general, i sobretot de la manca d’assumpció de les responsabilitats en l’educació des de la família.

És cert que la societat avança, i ràpidament, i el concepte de família varia, com
tantes altres coses, i la tecnologia fa uns salts que ens provoquen en moltes ocasions
desconcert i quedar fins i tot al marge d’elles, però res d’això impedeix interioritzar
i assumir el concepte d’educació.

De ben segur que assumit aquest concepte i intentant revaloritzar el paper, la funció i els valors de la professió l’educació podria, mica en mica, assolir aquest nou repte. No es tracta d’un repte però, que depengui de la professió, cal també una implicació important per part de la societat, de les institucions, dels polítics. Aquests han d’arribar a creure que l’educació és la base de la societat i que amb una educació de qualitat, amb temps perquè en requereix, la nostra societat pot ser molt millor. No ens podem omplir la boca amb paraules i prou, cal ser conseqüents. També cal ser crítics i admetre que fins i tot en el món de l’ensenyament cal una profunda revisió.
Revisió que implica acceptar, que entre els professionals n’hi ha una part, com a tot arreu, a totes les feines, a totes les branques i a totes les opcions, que hi són sense massa motivació, amb cansament, a desgrat, per a complir com a treballadors i cobrar un sou a final de mes, i aquesta és una realitat que també cal tenir present. No som un col·lectiu immaculat, tampoc vol dir això que sigui un desastre, en tot cas cal assumir que aquesta és  una realitat ineludible, i que cal ser imaginatius per trobar un desllorigador, o una opció que faci viable aquesta situació.

No voldria acabar la meva reflexió sense esmentar també que hi ha una altra realitat que cal tenir en compte, la  immigració. No pas com a factor dolent, sí ara per ara com a factor desestabilitzador. De ben segur que no en sabem prou, no hem estat preparats per assumir tants canvis al mateix moment: innovació tecnològica,
idiomes, immigració... pot haver-hi molt bona voluntat però de vegades ens pot arribar a superar el propi dia a dia.

Malgrat tot vull acabar la meva reflexió des d’una perspectiva absolutament optimista, per a mi la recuperació del concepte educació és la base del nou repte per als propers anys. Queden moltes coses al tinter però ja en tindrem ocasió de reflexionar-hi més endavant.