Educació-Ensenyament

"El repte, doncs, és posar els professionals a "liderar" la transformació del sistema educatiu".

Mentre començo a escriure la resposta en forma de breu reflexió em passen pel cap un bon grapat de reptes que l’educació té (que tenim) actualment i que més tard o més d’hora no solament haurà(em) d’afrontar sinó que  tenim la responsabilitat de trobar els camins per a assolir-los.

N’hi ha un de principal ?
La temptació, encara en el segon paràgraf, és fer un llistat d’assumptes que em semblen rellevants (que no faré), explicar-ne alguns i concloure que tots són importants i que cal tractar-los conjuntament, són indissolubles. Sóc  conscient que l’educació és un fenomen complex (el visc cada dia a l’aula, a l’escola, amb els pares ...) que no  resoldrem amb fórmules magistrals ni simples però segurament tampoc a partir d’una eterna paràlisi

Així doncs, per a mi, el principal repte es, tornar a situar als professionals de l’educació al bell mig del sistema, atorgant-nos i demanant-nos (perquè la tenim) la responsabilitat de transformar “l’escola” per assegurar que arribi als màxims nivells d’excel·lència possible (en el sentit més ampli i inclusiu del terme). Una precisió que em sembla important abans de continuar, he escrit “sistema” no pas “procés”, ja que entenc que al bell mig del  procés hi són els infants i nosaltres (tots) hem de garantir – des del sistema - que el procés educatiu funcioni correctament perquè així ho confirmin els resultats al cap d’uns anys a través de tenir millors ciutadans en tots
els aspectes.

Alguns dels que ens ho mirem des de les aules veiem que el debat entorn a l’educació (polític, mediàtic) passa per davant nostre però al mateix temps molt lluny de nosaltres ... canvis successius en les lleis, debats interminables i erms sobre assumptes que sovint ens preocupen poc i entre actors que no sabem ben bé quins  interessos tenen ...

La societat ens ha atorgat des de fa molt temps una funció primordial en l’educació dels seus infants (que  compartim amb les famílies i una munió d’altres agents i institucions) i l’assumim amb responsabilitat. No s’hi val,   però, afirmar que l’educació és molt important – no he sentit el contrari mai en boca de ningú - i no confiar, de debò ... repeteixo de debò .... en els seus professionals. Per mi això passaria per confiar en els professionals a l’hora de definir i analitzar el reptes que tenim al davant, deixar-nos pensar i dissenyar possibles solucions (des de les aules i no des dels despatxos) i fins i tot deixar-nos transformar bona part del sistema posant-les en pràctica. Aquesta no vol ser una reflexió feta des d’una posició “victimista” ni en to de queixa, ans al contrari, està feta des de la màxima responsabilitat professional, ja sóc conscient de que pot suposar per a molts de nosaltres que els nostres rols hagin de canviar de manera profunda (rols a l’aula, com a integrants d’equips professionals qualificats, com a agents de transformació social però no per definir nosaltres com ha de ser la societat del futur sinó per ajudar a fer créixer ciutadans responsables que siguin capaços de definir-la quan els
correspongui). Ens suposaria construir un rol professional basat en la maduresa personal (perquè eduquem altres persones) i l’expertesa i excel·lència professional i no sé si tots hi estaríem disposats o en tot cas si ens e sortiríem prou bé ... ens caldria més i millor formació, més capacitat d’autocrítica, institucions escolars diferents a les actuals, noves maneres de fer dins i fora de l’aula, potser parlar més idiomes, etc.

El repte, doncs, és posar els professionals a “liderar” la transformació del sistema educatiu però hem d’esperar que ens ho deixin fer o que ens autoritzin a fer-ho ??? ... moltes vegades la gent recorda amb malenconia que abans, als pobles, el mestre era un personatge important ... potser arribats a aquest punt ens toca fer autocrítica i pensar perquè ha deixat de ser així i què hi podem fer nosaltres perquè això canviï en lloc d’esperar  que no se sap qui ens retorni no se sap ben bé què ... considero que hem de començar nosaltres ja que és el repte més apassionant que pot voler afrontar una persona que estima i gaudeix de la seva feina ...