Educació amb perspectives internacionals
La gent del món educatiu tenim assumit que el procés educatiu ha de preparar avui per a viure en un lloc concret en un món global, en una Catalunya oberta arreu. Per aquest motiu, per exemple, l’aprenentatge de les diverses llengües i l’ús de les tecnologies de la comunicació són cabdals. Òbviament hi ha temes curriculars, històrics, geogràfics, culturals, etc. que tenen en cada lloc un desenvolupament característic i així ha de ser.
Però hi ha un altre aspecte sobre el qual s’imposa una serena reflexió: ¿no podríem aprofitar a Catalunya moltes iniciatives, textos, programari, etc. que es fan arreu, sense necessitat de començar sempre des de zero?
Sovint el món educatiu local (i el seu entorn administratiu o empresarial) es tanca i es limita a una producció local sense tenir en compte excel·lents productes exteriors o iniciatives que són fruït de la recerca educativa més avançada. Citem dos casos característics.
Al món editorial i tecnològic mundial hi ha ofertes de gran qualitat que traduïdes i adaptades donarien peu a llibres de text i materials electrònics de primera fila. S’evitaria així “l’anar fent sobre la marxa” que tants despropòsits genera. A mi m’ha interessat especialment el món de l’educació matemàtica i puc assegurar que en iniciatives americanes i holandeses tenim molts bon referents a l’abast.
L’altre cas interessant és el dels models formatius. A diversos països hi ha programes de formació continua del professorat que han estat perfectament assajats i funcionen. Sols caldria adaptar-los a la nostra realitat i fer-los funcionar. Potser valdria la pena recordar que les nostres exitoses “escoles d’estiu de mestres” varen ser en el seu dia el trasplant d’unes iniciatives foranes a Catalunya.
No reclamo pas un procés utòpic de reconvertir la nostra societat a uns paradigmes finlandesos o japonesos. El que exposem és l’aprofitament i adaptació dels millors recursos i programes internacionals per a fer-los funcionar a aquí. I òbviament, a la recíproca, exportar enfora aquelles iniciatives i productes que, experimentats a casa nostra, poden tenir interès en d’altres llocs.
En el món d’avui preocupa molt l’anomenada “transferència”, és a dir, fer el pont entre recerca i empresa, entre innovació i explotació. El món educatiu té immenses possibilitats d’explotar la “transferència” del millor d’arreu cap aquí i el millor d’aquí cap a fora.
El repte és clar. Potser és temps d’actuar.
