Docència en confinament
El 12 de març, quan els centres van tancar, poca gent imaginava que la situació duraria fins a final de curs. La gran majoria pensàvem que després de Setmana Santa tornaríem als centres com si res hagués passat; no podíem imaginar tot el que estava per venir. Però a mesura que els dies passaven ja s’anava veient com això s’allargaria més de l'esperat. Ara ja tenim la certesa que en la majoria dels casos durarà fins a final de curs.
Tampoc sabíem, la majoria de docents, què representaria el confinament per a la nostra feina. Primer de tot, com a tutora, avui per demà saber qui té accés i qui no a internet; en principi tothom disposa d’ordinador personal però, i connexió a internet?
A més a més el centre ens demana, també avui per demà, una programació setmanal per poder enviar als alumnes. S’atura tot. Estàvem a punt de tancar l’avaluació del 2n trimestre. No es pot avançar en el currículum. A més a més és període no lectiu i, per tant, no es pot avaluar. Tot això enmig de moltes incerteses i canvis d'opinions constants, tant per part del centre com del govern.
Apareix el primer gran dilema; què vol dir que no es pot avaluar? Surten molts dubtes entre el professorat; per què estem preparant material docent a corre cuita si després no servirà per a res? Erròniament es va utilitzar la paraula avaluar quan en realitat el que es volia dir era que no es podia qualificar, ja que estàvem en un període no lectiu.
Un altre dubte, sobretot parlant de post-obligatòria, és com avaluar els alumnes suspesos. Està clar que aquest trimestre no els pot perjudicar però sí que poden millorar nota, per tant, pot servir per alumnes que tenien la matèria suspesa i ara la puguin aprovar. A més a més, amb l’avaluació continua tenen el dret de poder recuperar el trimestre anterior però, com sabem que el que estan fent ara ho fan ells i no els hi fa una altra persona? Com sabem si ells sols son competents per fer una determinada activitat? Això requereix més temps per part del docent per cercar tasques que puguin servir per qualificar. Per a poder avaluar amb rigor he trobat molt a faltar parlar amb els alumnes i fer un seguiment diari de la seva evolució.
Després de dos mesos tinc la sensació d’estar en una roda d’hàmster que consisteix en programar, fer seguiment del alumnes de tutoria, fer alguna videoconferència i avaluar. Els alumnes esperen l’avaluació. A més a més, s’hi afegeix que en aquestes darreres setmanes toca qualificar i decidir si els alumnes han assolit les competències o no.
Aquest curs pràcticament ja s’ha acabat. La gran majoria estem cansats però ja veiem el final. Encara que amb les informacions que han sortit darrerament sobre la reobertura dels centres escolars en fase 2 s’afegeix més angoixa i neguit. Penso que és una mica precipitat, ja que no es poden fer activitats lectives, per tant significarà únicament fer suport emocional, però tots els docents tenim la formació per fer-ho? Qui decideix quins alumnes van als centres i quins es queden a casa? Molts dels alumnes porten un munt de dies sense veure’s; com garantirem la distància social? Són moltes les qüestions que surten al respecte que a dia d’avui no tenen resposta.
El que sí és segur és que al setembre començarà un curs amb la “nova normalitat” i cada vegada hi ha més angoixa per saber què representarà això per a la comunitat educativa. Actualment tenim la certesa que, com a mínim, l’inici de curs no serà com el que tots estem acostumats. De moment disposem de molt poca informació sobre què voldrà dir això de la “nova normalitat”, però segurament, ens haurem de replantejar moltes coses del funcionament ordinari dels centres.
Penso que gràcies al confinament molts docents hem entès per primera vegada la diferència entre avaluar i qualificar i hem constatat, entre tots, que avaluar requereix molt més temps que qualificar. A més a més, potser seria un bon moment per replantejar-nos el currículum tant extens que tenim i poder trobar un consens sobre el que veritablement volem que els nostres alumnes aprenguin.
