Directors de centre, lideratge i competències emocionals (I)

Presentem la primera part d’un article que no pretén quedar-se només en reflexió teòrica, sinó que fa propostes concretes per a millorar l’educació del país.

La LEC obre les portes a un nou perfil de director

No cal entretenir-se en això. A alguns els agrada més la idea, a d’altres menys; alguns hi veuen una perversió de l’educació en introduir-hi conceptes “empresarials”; d’altres, hi veuen per fi l’oportunitat de gestionar les escoles amb rigor i obtenir-ne millors resultats.

Tant se val: no és aquest el debat que proposem aquí. El fet és que l’aprovació de la LEC injecta major autonomia de gestió als centres educatius (autonomia en la gestió del currículum, en l’organització pedagògica, en la gestió dels recursos humans i en els econòmics) i basa aquesta autonomia en l’aprovació i avaluació d’un projecte educatiu de centre que haurà de tenir indicadors de progrés. Una primera conclusió és clara si em permeteu una redundància: necessitem directors amb capacitat directiva.
Reptes per als directors

Deixeu-me que comenti tres reptes, per a mi cabdals, que la LEC planteja als directors:

1. Diferenciar l’escola i implicar-hi la seva comunitat educativa.

L’autonomia comporta diferenciació. Les escoles tindran, a poc a poc, un perfil més propi, un projecte educatiu més treballat i concret, fins i tot una cultura més definida. Els directors hauran de conèixer molt bé la seva escola i aconseguir que tota la comunitat educativa que s’hi identifica (equip de professorat, famílies, entitats de l’entorn del centre, altres centres propers) conegui aquest perfil propi, hi faci aportacions i se’l faci seu.
En aquest procés de diferenciació, a més, hauran de saber trobar un bon equilibri entre les directrius de l’administració (curriculars i d’altres tipus) i les decisions que sigui adient prendre de manera autònoma. Per trobar-lo, serà important que l’equip directiu, amb el director al capdavant, sàpiga treballar amb la resta de centres de la seva zona educativa. No aïllar el centre serà fonamental.

2. Orientar l’escola a resultats.

Tenir més autonomia vol dir tenir més responsabilitat i, per tant, l’escola haurà de començar a rendir comptes. Caldrà definir objectius mesurables (per tant, propòsits, compromisos concrets) i caldrà avaluar-los. Quin grau de fracàs escolar acceptem? Quin absentisme escolar volem? Fins a quin punt ens comprometem a fer participar els nostres alumnes en projectes d’investigació? Quina participació de famílies aspirem a tenir? Quants intercanvis internacionals faran els nostres professors?
L’eficàcia en la gestió es mesurarà, cada vegada més, mitjançant indicadors. Per tant, les activitats que es facin a l’escola, les decisions que s’hi prenguin, hauran d’anar enfocades a aquests objectius. Davant els mals resultats, caldrà buscar-ne les causes, aplicar-hi solucions i demanar responsabilitats. I tot això, s’haurà de fer en el context d’un (diguem-ne així, si volem) pla estratègic, que demanarà visió a mitjà termini.

3. Dirigir l’equip de professorat (recordem que el director és cap de tot el personal), amb tres objectius:

a) Crear equips de treball autònoms però amb visió global de centre.

Si el centre guanya en autonomia pedagògica, vol dir que guanya en capacitat de decisió sobre què, quan i com ensenyar i què, quan i com avaluar. Si el currículum és menys prescriptiu, si l’organització horària i d’aula són més flexibles..., aleshores el professorat haurà de prendre més decisions. Decisions sobre la base d’un projecte educatiu de centre, que hi donarà marc i justificació. Necessitarem equips de professors amb capacitat reflexiva i innovació constant.

b) Tenir un equip de professorat altament implicat.

Definir objectius propis i haver de retre’n comptes demana professors implicats. El director ha de tenir un gran coneixement del professorat i un autèntic interès per fer-lo progressar. En aquest repte, els directors hauran de saber, per posar només un exemple, identificar la formació més necessària per al seu equip de professorat, d’acord amb el projecte educatiu del centre. Si avancem cap a plans de formació més descentralitzats i plans de formació de centre, els directors hauran d’utilitzar el reciclatge com una veritable eina de motivació i desenvolupament del professorat.

c) Crear un clima escolar positiu.

Orientar l’escola a resultats no vol dir crear un clima tens. Els directors hauran de crear climes de confiança, quelcom que, de vegades, a l’escola no és fàcil. Cada professor ha de poder sentir que participa activament en el projecte general del centre. En definitiva, haurà de crear les condicions necessàries perquè els professors obtinguin bons resultats.
Possibles obstacles:

En l’acompliment d’aquests nous reptes els directors es trobaran, de vegades amb més força, de vegades amb menys, alguns obstacles (molts directors ja s’hi troben, fa temps, en els seus respectius centres). No només amb les dificultats habituals d’un director de qualsevol altra organització, sinó amb obstacles propis de l’escola. En citem alguns?

• Poc costum dels centres educatius de diferenciar-se, de definir-se i de treballar en xarxa amb la seva comunitat educativa.
• També poc habituats a orientar-se envers resultats. Fins ara, no se’ls han exigit.
• Poc familiaritzats en prendre decisions autònomes. Fins ara, el sistema educatiu ha estat fortament centralitzat.
• Dificultat d’exercir determinades exigències a un personal que, en la seva gran majoria, és funcionari.
• Dificultat també de prendre decisions en una organització acostumada a treballar amb estructures horitzontals (sense cap jerarquia, amb dinàmica assembleària).
• I dificultat de fer compatibles les decisions de l’equip directiu amb les que pren el consell escolar de centre i el claustre de professorat.

Tots coneixem el context escolar. Tots sabem que hi ha mil i una situacions i que, per tant, és injust generalitzar. Trobem centres escolars que ja treballen, de fa temps, amb indicadors; hi ha professorat funcionari que sap treballar perfectament orientat a resultats; i tenim centres amb un projecte educatiu perfectament dibuixat i diferenciat. No obstant això, val la pena posar damunt la taula aquestes possibles dificultats. Molts directors s’hi trobaran i hauran de desenvolupar la LEC en situacions que no seran senzilles.