La posada en marxa, aquest curs, de la llei Wert va posar en guàrdia molts mestres i pedagogs, que veien en la norma una amenaça a la línia de modernitat pedagògica de molts centres. Al mateix temps, però, la irrupció de l'enèsima reforma educativa ha tingut la virtut de revifar el debat sobre el model d'escola que es vol per al futur.
Aquest era el tema de debat de la jornada Com aprendran els nens del futur? organitzat recentment per l'Ateneu Barcelonès i l'Obra Social de La Caixa, que va comptar amb la participació del filòsof i pedagog José Antonio Marina, el catedràtic de didàctica i organització educativa a la Universitat de Barcelona, Francesc Imbernon, i l'especialista en tecnologia educativa Héctor Ruiz.
Els tres experts van coincidir a dir que el model d'escola actual necessita una sacsejada important. “L'estructura escolar actual és del segle XIX”, va assegurar Imbernon, que va posar com a exemple l'estructura arquitectònica dels centres educatius “amb passadissos i cel·les, com els manicomis i les presons”. “Venim d'un model industrial que no ens serveix per a la innovació”, va assegurar Imbernon.
En el mateix sentit es va expressar Héctor Ruiz. “Estem vivint una revolució superior a la impremta perquè internet ha canviat la manera de relacionar-nos amb el coneixement”, va dir. Ruiz lamenta que, tot i que la majoria de la població “fa servir les noves tecnologies en tots els aspectes de la vida, aquestes són poc presents a les escoles”. El decalatge entre el món actual i l'escola és tan gran –sosté Ruiz– que “un professor de fa 200 anys no tindria gaires problemes per fer la seva feina amb un guix, mentre que un cirurgià no se'n sortiria”.
“Vivim en un món d'entorns ràpids, d'aprenentatge continu”, va certificar José Antonio Marina, “i els processos d'aprenentatge han de ser més eficients.” Al seu parer, per treure profit de la tecnologia a l'escola, la clau està a distingir “què es pot guardar al cervell i què a l'ordinador” sense oblidar una premissa: que “un ruc connectat a internet continua sent un ruc”.
L'ús de la tecnologia és clau a l'hora de pensar com ha de ser l'escola del futur, però el canvi de xip que reivindiquen els experts va molt més enllà. “En els propers anys hi haurà canvis profunds en la metodologia”, vaticina Enric Roca, pedagog coordinador d'Edu21: “Els centres tindran espais polivalents en lloc d'espais tancats per especialitats i treballaran per projectes interdisciplinaris. Els docents aprofitaran el softwareeducatiu per personalitzar l'aprenentatge i duran a terme un treball clínic semblant al dels metges: es reuniran cada dia per avaluar la situació dels estudiants, faran propostes concretes per a la jornada i duran a terme un acompanyament intens dels alumnes perquè tindran un coneixement profund de les seves famílies i entorn adquirit al llarg dels anys”. De fet, explica Roca, ja hi ha molts centres al món que posen en pràctica alguns d'aquests mètodes, encara que no siguin tots alhora.
Mentre aquest model d'escola ideal no arriba o es dóna només en pocs casos experimentals, l'important, coincideixen a dir els experts, és engegar les innovacions amb criteri. L'ús de la tecnologia n'és un exemple paradigmàtic. “Abans, els mestres ens donaven una maleta de coneixement perquè sortíssim preparats. Ara, el coneixement el tenim a l'abast i del que es tracta és de desenvolupar competències per sortir-se'n a la vida. Ara bé: si ensenyem el mateix, cal la tecnologia?”, qüestiona Ruiz.
Precisament per sortir-se'n a la vida, com demana Ruiz, Marina reivindica potenciar a l'escola les “emocions i les virtuts ètiques”. Podem aprendre a ser valents, creatius, seductors”, afirma Marina, “però cal entrenament”.
I per acabar de quadrar el cercle, els especialistes demanen coherència: “No es pot ensenyar per competències i avaluar per memòria”, avisa Imbernon davant el risc d'acabar fent el que s'ha fet tota la vida, que és el més còmode, però del tot incompatible amb el canvi de xip que es necessita per construir l'escola del futur.
