Decrets educatius

A finals de juliol el govern central va aprovar dos reials decrets en què modificava el 4r curs de l’ESO, els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i alguns aspectes de la Formació Professional. La majoria d’aquestes reformes s’aplicaran el curs 2012-2013 però caldrà tenir molta cura sobre el sentit en què es concretaran en els centres algunes de les seves propostes.
Encara que emparant-se amb legitimitat constitucional, resulta paradoxal que un Ministeri que pràcticament té totes les atribucions transferides a les Comunitats Autònomes continuï legislant de forma exhaustiva la regulació dels ensenyaments que aquestes comunitats han d’aplicar: horaris, currículums detallats, especialitats dels docents per a impartir-los, etc. Tot i disposar de la LEC aprovada ja es veu que Catalunya no pot decidir “plenament i exclusiva” el seu propi model de sistema educatiu.

Si entrem en el detall dels continguts dels decrets cal dir, segons el nostre parer, que algunes de les novetats que aporta el decret sobre la reforma de la Formació Professional tenen un caràcter positiu, donat que flexibilitzen més el sistema al crear passarel·les entre els diversos itineraris formatius, en no penalitzar els canvis de rumb, les edats de procedència i en reconèixer les experiències laborals específiques. Els cursos d’especialització, els programes per a majors de 17 anys, o en les empreses per a majors de 20 anys, són mesures que poden ajudar a retenir alguns dels joves que avui són foragitats del sistema educatiu. El decret també permet l’accés als cicles formatius de grau mitjà per als alumnes que superin els mòduls obligatoris dels PQPI. Així mateix, la creació d’un curs pont entre els cicles formatius de grau mitjà i els de grau superior podrà estalviar als estudiants haver de tornar enrere per passar d’un cicle a l’altre.

Pel que fa al decret de la modificació del 4r curs de l’ESO i els PQPI també conté alguns clars aspectes de millora. Per exemple: la nova concepció dels PQPI que possibilita acreditar l’ESO si es superen tots els mòduls o l’oportunitat d’obtenir certificats de professionalitat de nivell I. Però altres mesures contemplades en el decret són més discutibles donat que la seva bondat pedagògica i eficiència educativa restaran condicionades, a la fi, per les formes concretes en què els centres educatius les apliquin i, també, per les orientacions i el control que s’exerceixi des de les pròpies administracions educatives.

Així, l’ampliació de la durada dels PQPI a dos anys, i per tant el fet de poder-se iniciar als 15 anys, pot comportar a la pràctica en alguns centres l’oportunitat per a desprendre’s prematurament d’un determinat tipus d’alumnat que resulti molest pel centre i al marge del possible aprofitament pedagògic del PQPI. Una altra mesura controvertida és el disseny del 4r curs de l’ESO en base a tres possibles opcions (quatre, si tenim en compte que per edat els alumnes de 4r ja podran iniciar els PQPI estalviant-se així el 4r curs de l’ESO). Aquestes opcions encaminarien els alumnes envers, si fa no fa, les vies clàssiques de “lletres”, de “ciències” i de “tecnologia” (o preparatòria cap a la Formació Professional). I encara que el títol de l’ESO continua sent únic i les opcions no prefiguren –en teoria– els itineraris posteriors dels estudiants, a ningú se li escapa que aquesta reforma obre la porta a institucionalitzar allò que, almenys a Catalunya, gairebé un terç dels centres de secundària ja fa (i no només a 4r d’ESO, a voltes des de 1r): agrupar l’alumnat en diversos grups-classe diferents atenent la seva pretesa homogeneïtat (sic) i en base a les “projeccions” dels seus resultats acadèmics o de les futures preferències formatives o professionals.

Des de les competències educatives de Catalunya haurem de vetllar perquè la majoria de mesures derivades d’aquests decrets s’apliquin. a partir del curs 2012-13, amb la clara finalitat d’afavorir l’excel·lència educativa i la prevenció del fracàs escolar. Ho hem de fer, doncs, amb els recursos econòmics adequats i perseguint l’increment de l’èxit i la inclusió educatives, no pas consagrant vies de classificació o d’exclusió de l’alumnat que només serveixen per a maquillar el moment de l’abandonament o del fracàs dins del sistema.