De la tutoria a la mentoria
En el sistema educatiu, la funció tutorial i orientadora és fonamental. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que l’acompanyament personal i pedagògic de les actuals tutories, tant a primària com a secundària, i tant en els estudis obligatoris com en els postobligatoris, no acaba de complir la seva funció de forma satisfactòria per l’increment de la complexitat que comporta l’atenció al nostre alumnat. L’acció tutorial i orientadora es caracteritza per poder guiar cada alumne no només en el seu procés d’aprenentatge sinó també en el seu desenvolupament personal i social. A més, el docent que exerceix la tutoria ho fa també del conjunt d’un grup classe, tot vetllant per la seva cohesió i harmonia en les relacions socials al si del grup, una tasca que requereix una preparació específica i un temps suficient per a implementar accions que facilitin la consolidació d’un adequat clima grupal.
Actualment el sistema educatiu es veu sotmès a múltiples i polièdrics requeriments i això fa que l’acció tutorial i orientadora jugui en un terreny minat de dificultats i sense prou recursos de formació, temporals, espacials i organitzatius que permetin fer una tasca plenament eficaç per al conjunt d’alumnes a càrrec de cada tutor. I és per això que proposem canviar el paradigma de la tutoria –com l’hem concebut fins ara– per un altre model que impliqui un millor i més efectiu acompanyament de l’alumnat, tant des del punt de vista individual com grupal. I en aquest escenari el concepte de mentoria, tot i no ser cap novetat conceptual, ens serveix per il·lustrar aquest canvi de paradigma. Què significaria passar d’un model de tutoria a un de mentoria en els centres educatius? En primer lloc situar la conversa com a bastida i espai educatiu central per a l’adquisició d’una millor confiança i vincle entre el professor mentor i l’alumne. La conversa, el diàleg i l’escolta mútua és condició per a qualsevol acció de mentoria.
En la realitat dels nostres centres, com podem transformar les clàssiques funcions de tutoria en mentories? En primer lloc caldria formar el professorat per a exercir aquest altre tipus de rol educatiu i en segon terme seria necessari redefinir els espais escolars (físics i temporals) perquè la relació entre el mentor i cadascun dels seus alumnes, així com amb el conjunt del seu grup classe, pugui ser efectiva i no acabi amb un simple canvi de nom per a continuar fent el de sempre. Perquè es pugui produir conversa, escolta i diàleg cal disposar d’un temps específic i periòdic per a cada alumne i d’un temps regular per al grup classe. Les condicions poden variar segons es tracti de primària o de secundària, però en ambdós casos el mentor hauria d’acompanyar un mateix grup d’alumnes durant, almenys, dos cursos seguits i hauria de tenir presència a l’aula en el grup almenys una hora diària. A secundària el mentor, dins la seva dedicació horària en el centre, hauria de disposar almenys d’una hora cada dia per a mentoria individual i una cada setmana per a la grupal. Tot i això, cada centre en virtut de la seva autonomia s’hauria d’organitzar de la millor forma per optimitzar les mentories.
Aquest nou model d’acompanyament hauria de servir per a prevenir millor les dificultats d’aprenentatge i possibilitar l’aprofitament òptim de les facultats i interessos de cada estudiant i, alhora, preveure les situacions de risc d’assetjament, aïllament o malestar emocional. A més, el mentor hauria de formar-se en el coneixement de mètodes d’observació i d’intervenció que facilitin un òptim clima de grup on les relacions entre els seus membres esdevinguin harmòniques, d’ajuda mútua i de creació de forts lligams perdurables en el temps, tot conformant un entramat relacional d’ajuda i escalf entre els seus membres.
És evident que aquest canvi que proposem comportaria una major inversió en educació per a facilitar la formació adequada dels mentors, possibilitar una nova organització horària i d’espais en els centres, tot facilitant la seva implementació per part de l’administració educativa amb la finalitat que el seu possible èxit servís de revulsiu per a la generalització al conjunt del sistema. A la fi es tractaria de conèixer millor cada alumne per acompanyar-lo de forma més efectiva en el seu procés d’aprenentatge escolar i de desenvolupament personal. En definitiva, no és aquesta la finalitat última d’un sistema educatiu?
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2611573-de-la-tutoria-a-la-mentoria.html
