Covid-19 i dispedagogènia
La pandèmia que estem patint, a part de la seva greu conseqüència sanitària, també està repercutint en altres àmbits, un d'ells és l'educatiu.
El model majoritàriament presencial del nostre sistema educatiu, excepte projectes singulars, ha col·lapsat el procés d'escolarització dels nostres alumnes degut al confinament.
En aquesta situació excepcional són diferents els escenaris que podem contemplar, tant a nivell familiar com d’actuació per part dels centres escolars. Referent a la família, si les característiques socioeconòmiques i de formació dels pares o germans ho permeten, podem trobar que els membres en edat d'escolarització obligatòria, estiguin seguint una pauta horària de treball escolar i, fins i tot, de seguiment curricular en el context familiar. Altres famílies, amb menys recursos, potser les majoritàries, estaran optant per destinar algun temps a l'activitat escolar dels seus fills, encara que amb continguts més de caire ocupacional. Finalment, en altres nuclis familiars en situació de dificultat social, l'activitat escolar serà nul·la o residual, tant per la falta de criteris, materials i. fins i tot, pel rebuig dels propis fills.
Pel que fa a l'actuació dels centres educatius, també trobarem diversitat de actuacions. Hi ha centres que, pels seus recursos i projecte educatiu, ja estan treballant per via telemàtica amb els seus alumnes; uns altres, estan penjant materials en les seves plataformes, però sense garanties de que tots els alumnes tinguin els recursos telemàtics per a accedir a elles i, potser una minoria de centres educatius, el seu contacte amb els alumnes i possibilitats de treballar amb ells ha quedat totalment tallat.
La situació més complexa la tenim amb els alumnes en situació social i culturalment desfavorida i els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, o amb totes dues situacions. Per a aquest col·lectiu, excepte iniciatives familiars puntuals, el confinament pel Covid-19 suposarà una dispedagogènia, és a dir, seqüeles negatives per una dispedagogia del sistema educatiu.
Costa entendre com, en ple segle XXI, el sistema educatiu del nostre país no té totalment instaurat i garantit que tots els alumnes, com a mínim de l'etapa obligatòria, tinguin l’accés a les Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) i a les Tecnologies per a l'Apoderament i la Participació (TAP).
Recursos telemàtics imprescindibles no sols en casos com el que ens ocupa, sinó també per al treball diari dels nostres alumnes, o en casuístiques especials com a períodes d'absència al centre per malaltia o sancionadores per expulsió.
El refranyer diu que “no hi ha mal que per bé no vingui”. Esperem que aquesta dispedagogènia creada pel propi sistema educatiu no torni a ocórrer i s’implementi un sòlid sistema TAC i TAP.
