Contra el desconcert: confiança
No podem anar introduint missatges de mesures que desestabilitzen el sistema educatiu per ser generadores d’incertesa i desconcert més que no pas de confiança i optimisme. En aquests moments ens cal afermar una aposta per l’eficiència dels recursos disponibles i per l’exigència d’una formació de molta qualitat.
I precisament per això, per a la creació d’un clima de confiança i seguretat i no pas de desconcert, incertesa o desconfiança, no ajuda en res l’anunci d’una mesura sobre la possibilitat d’ampliar la jornada lectiva dels docents que va anunciar el conseller d’Educació el passat 9 de gener en el marc del programa +R+A. Aquest programa preveu un conjunt d’actuacions que poden ser molt positives si els recursos que s’hi destinin esdevenen realment significatius (inversió en despeses dels centres, en beques en general i d’excel·lència en particular, recursos per a equipaments informàtics, per a l’escolarització equitativa, etc.).
Ara bé, l’anunci que “a partir del proper setembre s’oferirà als funcionaris amb plaça definitiva la possibilitat d’ampliar la seva jornada lectiva fins a 4 hores setmanals que seran retribuïdes” ha causat molt malestar als centres i a altres organitzacions vinculades al món de l’educació, donat que han interpretat que aquestes hores sorgirien de les actualment regulades com a hores de permanència en el centre, no directament lectives però que són cabdals pel bon funcionament de la institució i per assegurar les funcions professionals dels mestres i professors que no són només d’estricta docència amb els grups d’alumnes. Ens referim a les hores dedicades a la tutoria més enllà de l’hora en el grup (entrevistes individuals amb els alumnes; entrevistes amb els pares; gestions amb els serveis educatius, etc.), reunions d’equips docents (de tutors, de nivell, de cicle, d’etapa o de departament); reunions de claustre, de comissions, etc.; guàrdies de classe i de pati, etc. És a dir, tot aquell horari que resulta clau per a coordinar una acció educativa en equip i en coherència amb el projecte educatiu i curricular de centre. Sense aquesta possibilitat de trobada amb els companys la tasca educadora es torna avui dia estèril donada la dimensió que tenen molts dels centres a casa nostra.
Doncs bé, lluny de potenciar aquestes hores de coordinació i de treball en equip la mesura anunciada pot trencar l’equilibri de l’organització dels centres i tenir com a conseqüència la impossibilitat de regular les accions de coordinació conjuntes, tot ressentint-se greument el treball de tutoria –absolutament clau si volem lluitar contra el fracàs escolar–. Resulta inversemblant que algun responsable del Departament pugui haver insinuat una mesura com aquesta si coneix mínimament el funcionament dels centres educatius. Ampliar la jornada lectiva hauria de significar, en tot cas, ampliar la jornada laboral, sense afectar les hores de més a la distribució horària actual, com passa en qualsevol sector productiu quan s’anuncia la possibilitat de realització d’hores extres. En qualsevol cas, no es pot anunciar una mesura com aquesta sense concretar exactament com es portarà a terme sense perjudicar l’organització dels centres i, sobretot, l’atenció educativa als alumnes i als seus pares. Per altra banda, si es tracta d’incentivar als docents aquesta incentivació no ha de procedir forçosament de la possibilitat d’ampliar l’horari sinó, sobretot, de fer bé les hores que es fan; de premiar aquell que de la seva feina es desprèn la qualitat d’uns resultats òptims. Del contrari encara correríem el risc de premiar amb més recursos econòmics aquells que s’esforcen menys i tenen resultats pitjors només pel sol fet de presentar-se voluntaris a fer més hores i, en aquest cas, més hores de resultats mediocres.
El sistema educatiu està sent bombardejat constantment amb un reguitzell de mesures que, en lloc de generar confiança i optimisme, provoquen un cansament crònic que alimenta l’escepticisme i, alhora, el desinterès i la baixa autoestima dels docents. No serà amb aquestes estratègies que sortirem de l’atzucac on ens trobem. Ni són aquests els estímuls que necessita la comunitat educativa per rebre amb esperança el text que finalment aprovi el Parlament sobre la LEC.
El que en canvi ens cal és una bona dosi de confiança i d’optimisme tal com propugna Gregorio Luri. I per això cal avançar en donar una resposta efectiva a les necessitats que tenen els centres de recursos materials i humans, d’infraestructures i d’eines útils per superar els problemes que se’ls presenten. Els dels centres públics que són molts i els dels centres concertats que no són menors. I cal també fer una gran inversió en una formació inicial dels mestres i professors de màxima qualitat i en una política eficaç i valenta d’actualització dels coneixements dels que es troben en actiu.
Des d’Edu21 contribuirem a la realització d’aquest segon objectiu tot oferint als educadors la possibilitat d’entrenar intensivament un seguit d’eines i habilitats professionals, de cara a poder gestionar millor molts dels problemes pràctics amb els que s’enfronten cada dia a la feina. Necessitem promoure iniciatives que s’encaminin envers la resolució dels problemes pràctics que tenim plantejats i fer-ho, no només des del discurs, sinó des de l’aportació exigent d’ajudes útils envers una professionalització cada vegada de més excel·lència.
