Comunitat educativa i Llei d’Educació de Catalunya

Del Projecte de Llei d’Educació de Catalunya fa temps que se’n parla i se’n seguirà parlant. Ha estat objecte de moltes controvèrsies, d’interpretacions diverses i de polèmiques de posicions enrocades. Tanmateix, hi ha un punt del projecte que em sembla interessantíssim i que no és objecte de massa atenció. Es tracta de la definició que fa de la composició de la comunitat educativa:

“La comunitat educativa està formada per totes les persones i institucions que intervenen en el procés educatiu. En formen part els alumnes, les famílies, el professorat, els professionals de d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis, l’Administració educativa, els ens locals i els agents territorials i socials, i les associacions que els representen, així com l’associacionisme  educatiu, les entitats esportives escolars i les entitats de lleure. La comunitat escolar, representada en el consell escolar del centre, està inclosa en la comunitat educativa.” (Projecte de Llei d’Educació de Catalunya, títol III, article 19)

Fins ara, en parlar de comunitat educativa sobretot enteníem la comunitat escolar, oi? Contribuint, de nou, a l’equívoc que l’educació se circumscriu bàsicament a l’escola. Doncs bé, aquest projecte de llei posa en negre sobre blanc que no és així. La comunitat educativa són tots aquells qui contribueixen a la tasca educativa més enllà de les parets de les aules. I aquesta és una qüestió que fa temps que defensem des d’Edu21 i, com hem comentat en altres ocasions, passa per ser un dels reptes fonamentals de la nova educació del segle XXI.

En una societat on l’escola sembla col·lapsada, on les avaluacions del sistema ens situen a la cua, on l’educació sembla que només surt als mitjans per donar-ne males notícies i dir que no ho fem bé, és clar que el rol que ens pertoca als professionals de l’educació és el de transformar aquestes dificultats en oportunitats de canvi i millora. I una de les grans transformacions de l’educació ha de ser aquella que permeti visualitzar en la pràctica (i no en el discurs) que l’educació no es només l’escola i que la tasca educativa l’entenem corresponsablement.

Així doncs, i pel que se’n desprèn del text del projecte de llei, em sembla que estem parlant que els agents territorials i socials i les administracions són comunitat educativa i per tant tenen responsabilitats educatives. I si ens ho creiem vol dir que ja podem començar a posar fil a l’agulla i que cadascun d’aquests agents pensin en què poden contribuir a la tasca educativa. Hi hauran de pensar els serveis sanitaris, els serveis socials, les televisions i els mitjans de comunicació en general, les diverses entitats esportives, la petita empresa arrelada al territori, les administracions, etc. I per descomptat, també totes aquelles associacions i serveis socioeducatius del barri.

I és més, si parlem de comunitat educativa vol dir que tots formem part d’aquesta mateixa comunitat i que per tant hem de fer un treball educatiu conjunt. I un treball conjunt implica coordinar-se i, més que això, compartir objectius, treballar cooperativament i interprofessionalment tot fent realitat un treball en xarxa.

No cal dir que la tasca no és fàcil. És cert que alguns dels agents esmentats ja tenen certa sensibilitat envers l’educació i duen a terme diverses iniciatives. També és cert que existeixen experiències de diferent abast i calat que es fonamenten en projectes educatius de la comunitat (Projectes Educatius de Ciutat, Projectes Educatius de Barri, Plans Educatius d’Entorn, Xarxes Educatives Locals,...). Però en el seu conjunt es tracta d’iniciatives diverses, valuoses això sí, però que depenen més de la bona voluntat o iniciativa d’alguns agents que d’una manera sistemàtica, rigorosa i àmpliament compartida d’entendre i afrontar l’educació.

És per això que essent aquest un repte de tals dimensions em crida l’atenció que se’n parli tan poc. És que tots els agents socials estan disposats a fer emergir el seu potencial educatiu i a treballar plegats o és que no s’acaben de donar per eludits? És que tothom és molt conscient de què implica la corresponsabilitat educativa o és que com diu la dita “responsabilitats compartides responsabilitats diluïdes”?

No és aquest un punt sobre el qual es barallin els sindicats, la pública o la concertada, ni que generi grans debats ni discursos. Tampoc és aquest un aspecte que el web del projecte de llei assenyali com a terme clau sinó que queda discretament diluït enmig del redactat del projecte de llei. És un punt que acaba de fer coherent que la llei sigui la Llei d’Educació de Catalunya i no d’Ensenyament i, en definitiva, estableix ponts de diàleg, complicitat i col·laboració amb l’escola i alhora compromet a tots els agents socials per a fer realitat que l’educació és cosa de tots. Ara bé, si volem que aquest concepte ampli de comunitat educativa no esdevingui pura retòrica no serà suficient estar-hi d’acord, caldrà alguna cosa més per a fer-lo realitat.