Comprensió lectora: clau de l’èxit escolar

Un país no pot prosperar i avançar arrossegant un fracàs escolar en l’educació bàsica al voltant del 30%. Senzillament, no podem tolerar que tres de cada deu dels nostres nois i noies acabin per establir-se en la franja de joves anomenada dels ni-ni. Amb aquest llast tindrem molts problemes per sortir de la crisi i acabarà trontollant la cohesió social del país.

El fracàs escolar és un fenomen multicausal i, per tant, moltes de les seves possibles causes es retroalimenten formant un entrellat d’interaccions mútues. Això fa que qualsevol política que vulgui disminuir les actuals taxes de fracàs a casa nostra haurà d’endegar múltiples accions en diverses direccions alhora. Tanmateix, sí que hi ha un aspecte que la immensa majoria d’experts i docents s’atreveixen a assenyalar com a fonamental. Aquest aspecte no és altre que la capacitat lectora significativa, és a dir, una veritable comprensió lectora que obri la porta al mateix temps a una millor expressió oral i escrita de la llengua.

Si això és així no ens ha d’estranyar que Catalunya, amb índexs globals de fracàs escolar elevats, es situï també en les proves de llengua i de comprensió lectora, tant a nivell nacional com internacional, sota paràmetres realment preocupants. A l’educació primària, en les proves de 6è curs desenvolupades pel Departament d’Educació en els darrers cursos, la puntuació de les competències bàsiques en llengües ha empitjorat el curs 2009-2010 en relació a l’anterior (tot i que cal tenir en compte que la darrera prova ha estat més completa i també que valorava per primer cop la llengua anglesa). En el següent quadre es reprodueixen els resultats comparatius del nivell que em podríem anomenar de fracàs escolar:

Proves a 6è	Competència llengua catalana	Competència llengua castellana	Competència llengua anglesa
Nivell baix (-70 punts) Curs 2008-2009	24,2%	27,4%
Nivell baix (-70 punts) Curs 2009-2010	28,4%	29,8%	35,5%

 

 

Si el fracàs en la comprensió lectora s’acumula al final de l’etapa de primària, tot fa pensar que en la secundària obligatòria els alumnes que tenen aquest handicap seran aspirants clars a no graduar-se als 16 anys, donat que la competència lectora és l’element sobre el qual es basen una gran majoria dels aprenentatges de les diverses matèries del currículum. Qui té dificultats en la lectura i en la comprensió del què llegeix també tindrà dificultats en l’expressió escrita i oral, així com en la comprensió dels enunciats dels problemes matemàtics o en el domini dels conceptes propis de les ciències naturals o socials.

En les proves PISA del 2006 (alumnes de 15 anys) de comprensió lectora, Catalunya tenia al voltant del 21% dels estudiants als nivells més baixos (Finlàndia el 5%; Holanda i Suècia el 15%; Regne Unit el 19%, Alemanya el 20%; però França el 22%, Espanya el 26%; Grècia i Eslovàquia –els més baixos– el 28%). Si tenim en compte que les dades del 2006 poden haver empitjorat lleugerament respecte a les del 2000 (projectades al 19%), caldrà estar amatents a les que ens facilitin en els propers mesos els resultats del PISA 2009. Però vista l’evolució dels darrers anys i les proves de primària segurament continuarem tenint resultats preocupants.

L’equip d’educació del proper govern de Catalunya haurà d’establir el reforçament i consolidació de la comprensió lectora, en els alumnes catalans, com a màxima prioritat dins el conjunt de mesures que caldrà que prengui per augmentar l’èxit escolar de l’alumnat, tot situant-lo més a prop dels estàndards dels països europeus en què ens volem emmirallar. Sabem que Catalunya no és Finlàndia (el finlandesos, al segle XIX, si no sabien llegir i escriure no es podien casar) i que la plena escolarització bàsica universal fins els setze anys és encara molt recent per aspirar a situar-nos al capdavant, però el que no és pertinent és que en lloc d’avançar retrocedim.

Edu21 en els propers mesos dedicarà algunes de les seves activitats a tractar de reflexionar i també d’esperonar pràctiques innovadores en la temàtica de la comprensió lectora. No és tant una qüestió quantitativa (llegir més, que també seria convenient) com qualitativa (llegir millor) per comprendre significativament el què es llegeix en tota mena de registres. Un gran repte ja del tot inajornable.